¡®La paret¡¯, de Marlen Haushofer: No tan sola

Ala novel¡¤la de Marlen Haushofer La paret, una dona s¡¯instal¡¤la en una cabana als Alps austr¨ªacs i espera els cosins amb qui passar¨¤ el cap de setmana. Estranyada perqu¨¨ l¡¯endem¨¤ no han arribat, la protagonista descobreix que un mur invisible la separa del m¨®n civilitzat, aparentment aniquilat per alguna mena de cat¨¤strofe... El perqu¨¨ d¡¯aquesta paret inesperada no t¨¦ import¨¤ncia, m¨¦s enll¨¤ de ser la coartada fantasiosa que capgira el m¨®n ordinari de la protagonista; aix¨ª que el llibre tant es podria haver dit La paret com La vaca gr¨¤vida o L¡¯¨¤ngel exterminador plana sobre la muntanya.

En el seu a?llament, i en el seu capteniment per testimoniar-ho per escrit, la protagonista esdev¨¦ una Robinson Crusoe dels temps del terror at¨°mic (la novel¡¤la ¨¦s del 1963) i de l¡¯auge ecologista (La primavera silenciosa de Rachel Carson ¨¦s del 1962). D¡¯ella i el seu passat en sabem ben poc (ni tan sols el nom) m¨¦s enll¨¤ que ¨¦s v¨ªdua amb dues filles adultes i que, com moltes altres mares i esposes, ha dedicat la vida a la cura dels altres. Per¨° en la seva nova situaci¨® el passat no compta gaire. L¡¯isolament for?at a les muntanyes l¡¯empeny a concentrar-se en la superviv¨¨ncia: ha d¡¯encarregar-se d¡¯una vaca (llet), plantar patates, collir gerds, ca?ar... Esdev¨¦ una Zen¨® de C¨ªtion, i amb el seu esto?cisme demostra una gran adaptabilitat als treballs i els dies de la vida pastoral. Fins i tot sent que viu un proc¨¦s de desfemenitzaci¨®: les regles minven, les mans se li omplen de dur¨ªcies alhora que perd la necessitat de dur-hi anells, compara el tipus de dona que ha hagut de ser (for?ada per la societat) i el que ¨¦s ara...

El millor de la novel¡¤la ¨¦s quan ella accepta el rol de fil¨°sofa i reflexiona sobre qu¨¨ li passa i qu¨¨ ofereix la natura als humans

Com a relat ut¨°pic, La paret presenta una utopia postg¨¨nere, asexual i arom¨¤ntica, en el sentit que ella escapa dels condicionants del binarisme sexista, no sembla atreta per la masturbaci¨® i tampoc enyora les relacions amoroses (de la vida en societat nom¨¦s troba a faltar el riure).

?s curi¨®s, perqu¨¨ aqu¨ª i all¨¤ anem repetint que ¨¦s una novel¡¤la dist¨°pica quan de fet ¨¦s tot el contrari (potser hi ha una confusi¨® entre la idea de distopia i la de relat postapocal¨ªptic). La paret ens mostra una utopia fr¨¤gil i exigent, per¨° una que rutlla: aquesta societat postcat¨¤strofe funciona perqu¨¨ la dona ¨¦s capa? d¡¯entendre el seu vincle amb uns quants animals a qui dota de categoria de persona, de parents. Amb ells (un gos, uns quants gats, una vaca i un vedell) forma una comunitat funcio?nal. On ¨¦s la distopia, doncs?

La robinsonada de la protagonista (elogiada per Doris Lessing a Mem¨°ries d¡¯una supervivent) s¡¯exposa com si es tract¨¦s d¡¯un manuscrit, un dietari que mant¨¦ sense esperances que mai sigui llegit per cap hum¨¤. Hi recompta el que viu i el que creu, sense pausa ni cap¨ªtols, en un sol bloc un p¨¨l asfixiant. Observa les petites variacions en l¡¯ordre estacional, els nerets florint, la tempesta que es congria, el part d¡¯una vaca i l¡¯esquarterament inevitable d¡¯un cabirol. La feina ¨¦s cont¨ªnua per¨° l¡¯entorn li desperta un mindfulness que a ciutat no hauria experimentat. Pren m¨¦s consci¨¨ncia que mai de la mort perqu¨¨ aquest equilibri que ha assolit penja d¡¯un fil; de tots els personatges (tots els animals que formen la seva nova fam¨ªlia) se n¡¯esmenta el dia de la mort abans que arribi a la narraci¨® i tot.

Obtenim el millor de la novel¡¤la quan ella accepta el rol de fil¨°sofa i reflexiona sobre qu¨¨ li passa i qu¨¨ ofereix la natura als humans (pensa en el pro?sme, pensa qu¨¨ ¨¦s ser dona, pensa en la just¨ªcia i la pir¨¤mide tr¨°fica, pensa en les coves inundades i els peixos que les habiten), per¨° aquests moments de lucidesa s¨®n esparsos; el gros de la narraci¨® es limita a consignar les rutines m¨¦s tedioses, les hores de trafeguejar: ¡°Llavors entro la llet a casa, atio el foc i preparo l¡¯esmorzar. La gata s¡¯aixeca del meu llit, va fins al seu platet i beu. Despr¨¦s se¡¯n torna cap al forat de l¡¯estufa i es renta el pelatge d¡¯hivern¡±. Experimentem el tedi d¡¯un d¡¯aquells films sense sobresalts ni conflictes tot i que amb un paisatge impressionant de fons.

Les darreres 50 p¨¤gines, al contrari, s¨®n excel¡¤lents perqu¨¨ l¡¯arc¨¤dia trontolla, irrompen els imprevistos, els esdeveniments, i a ella li queda clar que la vida ¨¦s assistir a la mort de les coses que estimem: 50 p¨¤gines no salvaran un llibre tedi¨®s per¨° fan pensar.

La paret?

Marlen Haushofer?
Traducci¨® de Carlota Gurt
Angle Editorial