Els ajuntaments tamb¨¦ poden fomentar el catal¨¤

Que el catal¨¤, si el salvem, haur¨¤ de ser entre tots, ¨¦s d¡¯aquelles frases que no per t¨°piques s¡¯han de deixar de dir. La not¨ªcia, per¨°, ¨¦s que en aquest ¡°entre tots¡± ara sembla afegir-s¡¯hi l¡¯¨¤mbit municipal arran dels moviments anunciats pel m¨®n local, que obren una via de la qual caldria treure molt profit. ?s d¡¯hora per saber si el catal¨¤ el salvarem gr¨¤cies a aix¨° (m¨¦s aviat no, la situaci¨® demana encara m¨¦s esfor?os), per¨° ¨¦s un bon principi perqu¨¨ els consistoris entenguin que la llengua ¨¦s tamb¨¦ mat¨¨ria de pol¨ªtiques locals, que la llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica tamb¨¦ els interpel¡¤la a ells, i que per tant poden fer molt m¨¦s del que s¡¯ha fet fins ara. En ja m¨¦s de 40 anys de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, el comprom¨ªs dels ajuntaments amb la llengua ha estat m¨¦s aviat minso.

B¨¦, la culpa no ¨¦s tota dels ajuntaments, tot s¡¯ha de dir. Tampoc la Generalitat co?operava en aquesta l¨ªnia. Si b¨¦ tradicionalment ha semblat que el catal¨¤ no formava part de les compet¨¨ncies municipals (en l¡¯imaginari de tots plegats tenim al cap que el catal¨¤ ¨¦s mat¨¨ria auton¨°mica), des de la mateixa Generalitat, que en els anys daurats del pujolisme tenia la llengua al centre de la construcci¨® nacional, ben poc es va promoure el repartiment competencial, i m¨¦s aviat es veien les possibles iniciatives municipals en favor del catal¨¤ com una duplicaci¨® de serveis. O potser fins i tot com una pretensi¨® de contrapoder. Amb una flamant Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica, es va advocar des del principi per la centralitzaci¨® de les pol¨ªtiques per la llengua, amb l¡¯argument que si ja hi havia un organisme que se n¡¯ocupava (el Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica), era sobrer que alg¨² m¨¦s s¡¯hi dediqu¨¦s. Aix¨ª doncs, les corporacions locals, ja fos perqu¨¨ la llengua catalana no era cap prioritat, ja fos perqu¨¨ preferien destinar recursos a altres partides, en general van deixar la llengua de banda tan bon punt es va produir la migraci¨® de l¡¯activitat administrativa cap al catal¨¤ d¡¯acord amb la primera llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica.

Per¨° sembla que les coses canvien. L¡¯Ajuntament de Barcelona, per exemple, ja va anunciar, a les acaballes del mandat d¡¯Ada Colau, una bateria de mesures pel catal¨¤ que el relleu per Jaume Colboni va deixar de moment al congelador, mentre que l¡¯Ajuntament de Girona, arran de les darreres eleccions municipals, va ordenar la creaci¨® de la primera regidoria dedicada exclusivament a la llengua catalana. Altres ajuntaments, com els de Terrassa, Sant Cugat del Vall¨¨s, Tiana, Martorelles, la Garriga i Montblanc, han incorporat el catal¨¤ a regidories existents, com fa per exemple Vic amb la regidoria de Cultura i Llengua. Sembla que municipis com Olot, Tordera o Torres de Segre tamb¨¦ estan posant fil a l¡¯agulla.

Ara arriben els primers anuncis d¡¯aquestes iniciatives de part de dos ajuntaments no precisament petits, el de Barcelona i el de Girona, que per la seva rellev¨¤ncia demogr¨¤fica i simb¨°lica haurien d¡¯exercir d¡¯irradia?dors, aviam si la resta de consistoris els copien. D¡¯una banda, a l¡¯Ajuntament de Barcelona un acord entre PSC, comuns, Junts i ERC ha situat ¡°la promoci¨® de l¡¯¨²s social del catal¨¤ com a objectiu estrat¨¨gic transversal¡±, cosa que es traduir¨¤ en la consideraci¨® de la llengua com un m¨¨rit per a l¡¯obtenci¨® d¡¯ajudes i subvencions. De l¡¯altra, l¡¯Ajuntament de Girona ha unificat els criteris d¡¯usos ling¨¹¨ªstics de les empreses contractades pel consistori, amb l¡¯objectiu que ¡°les empreses apliquin el catal¨¤ en els diferents processos de contractaci¨® d¡¯obres, serveis i subministraments¡±. Aix¨ª mateix, aquestes empreses hauran d¡¯adre?ar-se a l¡¯ajuntament en catal¨¤, aix¨ª com fer en catal¨¤ tots els r¨¨tols, avisos i comunicacions relacionades amb el servei contractat. Com es pot imaginar, l¡¯abast de la mesura pot ser molt ampli, des de una entitat que munta unes col¨°nies d¡¯estiu i que s¡¯haur¨¤ d¡¯adre?ar als nens en catal¨¤, fins a l¡¯empresa que certifica la revisi¨® d¡¯un ascensor o el constructor d¡¯obra p¨²blica que fa un r¨¨tol de la renovaci¨® d¡¯una vorera.

Tot aix¨° est¨¤ molt b¨¦, hem de celebrar iniciatives aix¨ª, per¨° de vegades sembla que badem. Al capdavall, l¡¯actual llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, vigent des del 1998, ja diu que les empreses contractades pels ajuntaments ¡°han d¡¯utilitzar, almenys, el catal¨¤ en la retolaci¨®, en els avisos i en la documentaci¨® adre?ats al p¨²blic, com a m¨ªnim quan estiguin vinculats a l¡¯objecte de l¡¯ajut o el conveni¡±. El fet que ara sigui not¨ªcia que s¡¯apliqui la llei no deixa de revelar la mis¨¨ria amb qu¨¨ s¡¯ha desenvolupat bona part de les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques dels darrers vint anys.