Teresa Lanceta a C¨¦ret. Quan teixir tamb¨¦ ¨¦s escriure

¡°Quien escribe, teje. Texto proviene del lat¨ªn textum, que significa tejido. Con hilos de palabras vamos diciendo, con hilos de tiempo vamos viviendo. Los textos son como nosotros: tejidos que andan¡±. Nom¨¦s alg¨² amb l¡¯agudesa d¡¯Eduardo Galeano podria condensar tant en tan poc. La seva ¨¦s una invitaci¨® a estirar del fil, a ordir una trama, a des?envolupar un nus, a brodar un text deixant-lo ben embastat. El l¨¨xic de la costura tamb¨¦ ¨¦s el de la literatura, com ha reivindicat en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® Irene Vallejo. L¡¯autora de L¡¯infinit dins d¡¯un jonc est¨¤ conven?uda que els primers narradors ¡ªo els primers transmissors de coneixement¡ª van ser dones, i que ho feien mentre estaven ocupades en menesters que no han merescut cap reconeixement: potser teixien, potser brodaven, potser cosien. Aquesta intimitat col¡¤lectiva del fil i de l¡¯agulla ressona amb la solitud de qui s¡¯enfronta a una p¨¤gina en blanc. Si Galeano assegura que qui escriu teixeix, la pregunta ¨¦s... qui teixeix, escriu? La resposta es diu Teresa Lanceta.

¡°Si on ouvrait des gens, on trouverait des paysages. Si on m¡¯ouvrait moi, on trouverait des plages¡±. Nom¨¦s alg¨² amb la sensibilitat d¡¯Agn¨¨s Varda podria ser tan gr¨¤fica i tan po¨¨tica a la vegada. Tots portem un paisatge endins. Si obr¨ªssim la cineasta belga apareixerien les seves platges, que tan b¨¦ va retratar en un documental hom¨°nim en el darrer tram de la seva vida. En canvi, els paisatges de Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) s¨®n de terra endins. Un exemple ¨¦s una jarapa que evoca Horta de Sant Joan, el poble d¡¯origen de la seva mare, i que va fer durant un estiu reaprofitant tires de roba vella i llanes de colors que va arreplegar per la casa familiar. Aquesta pe?a in¨¨dita ¡ªque ja suma 40 anys¡ª ¨¦s la que obre el recorregut de Teresa Lanceta. La mem¨°ria teixida, la retrospectiva que el Museu d¡¯Art Modern de C¨¦ret dedica a l¡¯artista catalana fins a principis de juny. Per¨° els paisatges que van canviar-li la manera de teixir ¡ªo haur¨ªem de dir d¡¯escriure?¡ª s¨®n els que va descobrir a l¡¯Atles mitj¨¤, on es va enamorar de la hipn¨°tica geometria de les catifes rurals amazigues.

Abra?ar les l¨ªnies horitzontals, defugir les verticals, jugar de tant en tant amb les diagonals. Aquesta nova gram¨¤tica va portar Lanceta a abandonar definitivament l¡¯orografia dels paisatges, tamb¨¦ dels urbans on retratava els anys noct¨¤mbuls viscuts a Ciutat Vella. En aquest tomb estil¨ªstic, es va enamorar del m¨¨tode, de la repetici¨® d¡¯un mateix gest, de no necessitar un dibuix previ ni cap tipus d¡¯inspiraci¨®. Nom¨¦s fluir amb el teler, crear lentament gaudint d¡¯aquella melodia repetitiva. Li agradava poder marxar d¡¯all¨ª i, en tornar-hi, continuar teixint com qui copia mil vegades la mateixa frase. ¡°Per¨° jo volia alguna cosa m¨¦s emocional¡±, confessa enmig de la visita a l¡¯exposici¨®. Un dia va ferir un quadre per accident i, quan va pensar com arreglar-lo, li va venir al cap una imatge de la inf¨¤ncia: el iaio d¡¯Horta de Sant Joan amb els pantalons sargits. En aquelles primeres puntades al llen? va encentar un nou llenguatge pict¨°ric, una manera d¡¯expressar-se que anava m¨¦s enll¨¤ del bastidor, m¨¦s enll¨¤ del teler, m¨¦s enll¨¤ de la mat¨¨ria. Amb els quadres cosits transcendia el temps i l¡¯espai com qui llegeix un haiku.

Els paisatges de Teresa Lanceta s¨®n de terra endins, com la ¡®jarapa¡¯ que evoca Horta de Sant Joan, poble d¡¯origen de la seva mare

La narrativa de Lanceta sempre s¡¯ha arrelat en les t¨¨cniques t¨¨xtils tradicionals, que ha estudiat a fons fins al punt d¡¯escriure¡¯n una tesi. La seva poesia s¡¯ha expandit gr¨¤cies a l¡¯experimentaci¨®. Aix¨° passa quan cus retalls de teixit i de llen?os pintats. O quan retalla aquests mateixos llen?os en desenes de tires i les teixeix entre elles. O quan juga amb la trama i l¡¯ordit d¡¯un tap¨ªs com qui fa un joc de paraules. El resultat ¨¦s una obra subtil i poderosa que parla de la mem¨°ria individual i col¡¤lectiva des de l¡¯abstracci¨® geom¨¨trica i, sobretot, des de la carn pr¨°pia. Tot aquest llegat li ha valgut el Premi Nacional d¡¯Arts Pl¨¤stiques 2023 i li ha perm¨¨s encetar l¡¯any amb exposicions a Valladolid, Dallas i aquesta de C¨¦ret, que t¨¦ el privilegi de mostrar molta obra in¨¨dita. I ¨¦s que Lanceta, a m¨¦s de creadora incansable ¨Camb 72 anys segueix en actiu al seu petit taller de Mutxamel¡ª t¨¦ el bon gust d¡¯agradar-se i de col¡¤leccionar-se. I, aix¨ª, anar fent cam¨ª.