¡®El d¨ªa del Watusi¡¯. Cr¨°nica sentimental de Barcelona

La W del Watusi ja oneja al Lliure de Gr¨¤cia. Que l¡¯estrena d¡¯El d¨ªa del Watusi no estigu¨¦s exempta d¡¯incid¨¨ncies afegeix una mica d¡¯¨¨pica i emoci¨® a aquest projecte personal del director Iv¨¢n Morales, que culmina ara, despr¨¦s de dos anys de treball. L¡¯adaptaci¨® esc¨¨nica de la monumental novel¡¤la de Francisco Casavella havia de ser llarga per for?a (m¨¦s de quatre hores, incloent-hi els dos entreactes) i contenir el soroll i la f¨²ria caracter¨ªstics de les aventures i desventures de Fernando Atienza. El risc i la imperfecci¨® que la companyia defensava en la presentaci¨® de l¡¯espectacle es tradueix en una proposta molt despullada, que prescindeix de tot el que ¨¦s superflu per centrar-se en el que ¨¦s important: la paraula i la interpretaci¨® dels actors. La hist¨°ria del nostre protagonista ¨¦s la hist¨°ria de Barcelona, de Catalunya i d¡¯Espanya: de la mis¨¨ria de les barraques de Montju?c a la Transici¨® (¡°ni brazos alzados ni pu?os en el aire¡±) que ens vam donar entre tots i el pelotazo dels anys vuitanta. Dels ponts als cotxes als sobres amb regals sucosos.

Enric Auquer s¡¯estrena en el seu primer protagonista absolut en teatre amb un excel¡¤lent: del nervi adolescent a la joventut desencantada d¡¯un paio que ha envellit massa de pressa (i a c¨°pia d¡¯h¨°sties), en ell tot ¨¦s veritat i gr¨¤cia sense impostura. L¡¯elenc d¡¯aquesta fam¨ªlia watusiana ¨¦s molt compacte, i hi destaca especialment una Raquel Ferri que es transforma en cada paper que interpreta (amb una Elsa colpidora), un Guillem Balart que crea personatges fascinants (i canta per Dylan de meravella) i un Xavi S¨¢ez cada dia m¨¦s encertat, que afegeix autoironia a la seva interpretaci¨® amb una gran intel¡¤lig¨¨ncia. David Climent ¨¦s, com fa temps que est¨¤ demostrant, molt m¨¦s que un actor ¡°de teatre f¨ªsic¡±, gran c¨°mic i c¨°mplice d¡¯Iv¨¢n Morales, i Vicenta Ndongo ¨¦s tant la mare que professa el seu amor a crits i amb cleques com un convincent Don Jaime de Vilabr¨¤fim, i demostra, a m¨¦s, que s¡¯ho est¨¤ passant bomba. Bruna Cus¨ª ¨¦s l¡¯¨²nica que no s¡¯acaba de llan?ar a la piscina, especialment a l¡¯inici de l¡¯espectacle, i ¨¦s en el paper de la pija amb mobles de Vin?on on sembla que est¨¤ m¨¦s c¨°moda.

La ciutat ¨¦s un personatge m¨¦s en aquesta hist¨°ria: de les barraques de Montju?c fins als merenderos de la Barceloneta i el rompeolas, de les pensions del Barri Xino a les mansions de l¡¯Upper Diagonal, El d¨ªa del Watusi respira Barcelona per tots els porus. Jose Novoa proposa un espai gaireb¨¦ nu, canviant la disposici¨® de la sala per crear un escenari en Cinemascope. La llum d¡¯Ana Rovira ¨¦s crua com una banda de punk (gran W inclosa), i Oriol Corral vesteix els personatges sense estrid¨¨ncies, amb roba d¡¯Humana que segurament ve d¡¯aquella ¨¨poca. Les amfetamines, l¡¯hero?na i la coca?na s¨®n tan importants en aquesta (nostra) hist¨°ria com les can?ons que sonaven a la r¨¤dio o la beguda del moment, i Morales sap traslladar l¡¯esperit de les nou-centes p¨¤gines de la novel¡¤la a un espectacle que, coses de l¡¯estrena, baixa una mica de ritme en el seu segon acte. Amb totes les entrades venudes per a totes les funcions, ¨¦s de just¨ªcia que El d¨ªa del Watusi es torni a programar al Lliure (hola, Julio) i que giri per totes bandes. La W continua entre nosaltres, com una idea, com un mite, com un fantasma. ¡°?Qu¨¦ pocas cosas son las cosas!¡±.