Pel¡¤l¨ªcules d¡¯esquena al prestigi oficial

Abans que Netflix aboqu¨¦s les sales a una crisi fatal, la desaparici¨® dels cinemes de les ciutats, i especialment dels barris, va ser un dels fen¨°mens urbans que millor representaren el pas del segle XX al XXI. Les cr¨°niques d¡¯aquell canvi acostumen a rebre un tractament nost¨¤lgic, per¨° val la pena subratllar aspectes m¨¦s incisius: el despla?ament de les sales de cine als centres comercials desdibuix¨¤ el car¨¤cter popular i ve?nal de l¡¯experi¨¨ncia d¡¯anar a veure pel¡¤l¨ªcules.

La pres¨¨ncia dels cines per tot el mapa de la ciutat (i dels pobles!) conformava un teixit cultural a l¡¯abast de tothom, de preu accessible i vocaci¨® universal, a vora de casa. Nascut l¡¯any 1980, jo no pogu¨¦ viure aquelles sales de postguerra que la gent ocupava com si fossin una fira a la pla?a, per¨° s¨ª que vaig con¨¨ixer un esdeveniment deutor d¡¯aquell esperit, les Dotze Hores de Terror que a Mallorca organitzava el m¨ªtic Chaplin, D¨¦u el tingui a la gl¨°ria.

Avui nom¨¦s queden tres sales en funcionament al si de Palma, i una d¡¯elles, Cineciutat, sostinguda per iniciativa ciutadana, acaba de perdre la subvenci¨® de l¡¯ajuntament. Tamb¨¦ queden alguns locals que, d¨¨cades despr¨¦s del tancament, encara no han trobat una segona vida: cad¨¤vers de cetacis enmig d¡¯un trenat de carrers en transformaci¨®. Una petjada m¨¦s de la din¨¤mica que ha buidat de contingut les ciutats mediterr¨¤nies.

Penso en tot aix¨° perqu¨¨ Nova Editorial Moll, que es mereix una postal a Quadern, ha publicat Palma grindhouse, un llibre que ofereix, i mereix, carretades d¡¯amor genu¨ª. Els autors s¨®n Joan Villaf¨¤fila i Pako Navarro (potser la persona amb criteri m¨¦s infal¡¤lible que conec). A partir d¡¯una recopilaci¨® fascinant d¡¯anuncis d¡¯estrenes setmanals a la premsa, Palma grindhouse aconsegueix ser diverses coses simult¨¤niament. Primer, un diccionari de cinema brutanxo: giallo, exploit, quinqui, fantaterror espanyol, softcore europeu... Segon, una cr¨°nica de les classes populars de Palma i, per extensi¨®, d¡¯arreu del pa¨ªs. I tercer, una mirada a les relacions entre cultura i poder o cultura i estat, amb refer¨¨ncies a la censura, els diversos puritanismes, la relaci¨® d¡¯Espanya amb els corrents internacionals, etc. Tot empeltat amb una naturalitat admirable.

De tota manera, el que vertaderament m¡¯encanta d¡¯aquesta jugueta que s¡¯han inventat Villaf¨¤fila i Navarro ¨¦s la reivindicaci¨® d¡¯unes pel¡¤l¨ªcules nascudes d¡¯esquena al prestigi oficial, els grans pressupostos o les doctrines del bon gust. De Charles Bronson a Holocaust can¨ªbal, el cat¨¤leg de Palma grindhouse supura un gaudi visceral i gaireb¨¦ primari pel cinema ent¨¨s com a grand guignol, alliberament instintiu, festassa adolescent. Un llibre antipurit¨¤, comunal i desinhibit. Un llibre que agraeixo de cor.