¡®Un Proc¨¦s sense cultura¡¯? Parlem-ne

El passat diumenge 5 de maig, Jordi Amat publicava l¡¯article ¡®Un Proc¨¦s sense cultura¡¯ al Quadern d¡¯EL PA?S. No cal dir que el Proc¨¦s de qu¨¨ parla ¨¦s el mosaic d¡¯esdeveniments que tenen a veure amb el dret a l¡¯autodeterminaci¨® i amb la independ¨¨ncia de Catalunya que han centrat el debat pol¨ªtic i social d¡¯en?¨¤ del 2010.

El text comen?a recordant la quantitat potser exagerada i ingent de llibres publicats sobre el tema: arbres i arbres han estat tallats per mor del Proc¨¦s. Tones i tones. Amat comen?a, doncs, parlant d¡¯un exc¨¦s, d¡¯una disbauxa, d¡¯un festival sense frens. S¡¯han impr¨¨s massa p¨¤gines, es despr¨¨n de l¡¯article, sobre testimonis i an¨¤lisis, sobre voluntats i projectes, sobre coses que tinguin a veure amb la naci¨® sense Estat que ¨¦s Catalunya, sobre les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques i humanes d¡¯entomar m¨¦s o menys de veritat o m¨¦s o menys de mentida la sedici¨® i sobre la brutalitat f¨ªsica i jur¨ªdica exercida per l¡¯Estat espanyol.

Potser el conjunt de tants llibres t¨¦ gust de massa i embafa. Per¨° m¡¯agradaria apuntar, nom¨¦s d¡¯entrada, dues coses. La primera ¨¦s que, d¡¯aquesta muntanya de llibres, gaireb¨¦ no n¡¯he llegit cap (cosa que m¡¯invalida a l¡¯hora de parlar del contingut i l¡¯¨²nic que puc fer, per tant, ¨¦s parlar del fenomen). La segona ¨¦s que em sembla que Amat oblida una cosa important, i ¨¦s que, tenint en compte la seva poblaci¨®, Catalunya ¨¦s un lloc del planeta on la publicaci¨® de llibres s¡¯enfila fins a uns nombres sensacionals (cosa que no t¨¦ per qu¨¨ tenir relaci¨®, ¨¦s clar, ni amb la diversitat liter¨¤ria ni amb l¡¯impacte real que la literatura pot provocar entre la gent) i no nom¨¦s en el moment del Proc¨¦s.

Si es tracta d¡¯excessos, per tant, potser no nom¨¦s en provoca el moviment independentista. Potser el que passa ¨¦s que es publica massa de tot (Amat no fa broma de la desforestaci¨® que provoca la premsa glamurosa per Sant Jordi o de les novel¡¤les gruixud¨ªssimes escrites per periodistes de TV3 i premiades amb molts, per¨° molts diners). O potser ja est¨¤ b¨¦ que es publiqui tant¨ªssim (sempre que el volum de p¨¤gines tingui relaci¨® amb el nombre de caps que llegeixen i pensen). O potser el que passa ¨¦s que d¡¯alguns temes se n¡¯escriu compulsivament i d¡¯altres molt poc: em sembla un fet objectiu que tenim una manca hist¨°rica d¡¯assaig filos¨°fic en catal¨¤, aix¨ª com de traduccions d¡¯autors contemporanis de refer¨¨ncia: un Derrida, un L¨¦vinas, cap Hersch...

Per a Amat, com per a tants altres, ¡°el Proc¨¦s ¨¦s explicat com un xoc est¨¨ril entre realitat i il¡¤lusi¨®¡± que es deu ¡°a la tra?ci¨® dels l¨ªders pol¨ªtics¡±. Amat ¨¦s conscient que aquesta ¨¦s una resposta socialment instal¡¤lada. De fet, diria que hi ha periodistes, independentistes i espanyolistes, que fa molts anys que cobren de diaris i teles per anar donant voltes a aix¨°, a la idea que molts dels pol¨ªtics independentistes van organitzar una aut¨¨ntica farsa i a la idea, en definitiva, que van transgredir el manament b¨ªblic de ¡®No mentir¨¤s¡¯ d¡¯una manera tan grollera com c¨ªnica.

Per¨° el que vol Amat a l¡¯article ¨¦s fer un pas m¨¦s enll¨¤ per preguntar-se si va existir una cultura del Proc¨¦s. Aquest ¨¦s el centre del seu text i la conclusi¨®, per a ell, ¨¦s molt senzilla: no va existir. Amat apuntala la seva resposta amb autors diferents, per¨° sobretot a partir de la lectura d¡¯Els nois, de Toni Sala (L¡¯Altra, 2014), del qual cita un fragment memorable: ¡°per cada ag¨¨ncia immobili¨¤ria o oficina de banc que tancava, sortien mitja dotzena d¡¯estelades a les finestres i els balcons. Al costat de cada bandera hi havia un cartell o dos d¡¯En venda¡±.

Fins a aquest moment, em semblava que l¡¯article contenia una llacuna important: el de la vida material i el de com aquesta vida es relaciona amb la cultura. A partir d¡¯aquest moment, per¨°, entenc que Amat hi fa una m¨ªnima refer¨¨ncia. Tanmateix, no em sembla un inc¨ªs consistent: que parlis de la destrossa del pa¨ªs i la terra, de la pobresa creixent i de la precarietat que s¡¯est¨¦n com un fong a partir d¡¯un passatge sobre immobili¨¤ries i bancs, qu¨¨ vols que et digui, molt contundent no m¡¯ho sembla. I poso un exemple en forma de pregunta: n¡¯hi ha, de novel¡¤les sobre els desnonaments que es produ?en a Catalunya en ple furor independentista i en plena repressi¨® espanyolista? I una altra pregunta: existeix alguna mena d¡¯Oc¨¤s i fascinaci¨®, d¡¯Eva Baltasar, una obra que parla de l¡¯equilibri fragil¨ªssim que sustenta la vida i de com d¡¯un dia per l¡¯altre et pots quedar literalment al carrer, publicada durant el Proc¨¦s i que hi dialogui de cara? ?Potser La revolta que viurem (Tigre de Paper, 2015), d¡¯Ivan Mir¨®, un llibre en qu¨¨, com explica la mateixa editorial, no s¡¯analitza la revolta ¡°com a proclama o abstracci¨® ideol¨°gica, sin¨® com unes vides mancomunades i dignes de ser viscudes¡±? Tal vegada, si hi ha llibres aix¨ª, servirien per il¡¤lustrar d¡¯una manera m¨¦s efica? la desconnexi¨® que hi ha hagut i que hi ha entre institucions i discurs i realitat material.

Dit aix¨°, un altre aspecte que em sembla curi¨®s de l¡¯article d¡¯Amat ¨¦s la clara canonitzaci¨® d¡¯una s¨¨rie d¡¯autors. Que s¡¯agafi a un o l¡¯altre per explicar una determinada tesi em sembla normal i fant¨¤stic, per¨° que vagi afegint ep¨ªtets com que Ra¨¹l Garrigasait i Joan Burdeus s¨®n ¡°dos dels escriptors m¨¦s l¨²cids de la literatura catalana d¡¯avui¡± no em sembla una dada important a l¡¯hora de reflexionar sobre el que per a Amat ¨¦s una inexist¨¨ncia de cultura del Proc¨¦s. ?s com si jo ara afirm¨¦s que tal o tal altre s¨®n els poetes que em semblen m¨¦s brillants de la literatura catalana d¡¯avui o que aquesta i aquest s¨®n els poetes que em sembla que m¨¦s expliquen la Barcelona actual. Encara que ho pugui pensar, s¨®n idees, crec, amb molt poc inter¨¨s. Jo, que tamb¨¦ vaig escriure al Quadern durant uns mesos i que ara hi he estat convidada puntualment per respondre l¡¯article, em pregunto a qui li importen les meves f¨ªlies sobre autors vius (una altra cosa molt diferent ¨¦s la relaci¨® que tenim amb la tradici¨® que representen els morts), i m¡¯ho pregunto perqu¨¨, si ara hagu¨¦s dit que tal poeta ¨¦s el m¨¦s l¨²cid, crec que m¡¯hauria convertit, de cop i volta, en jutge i part. Una cosa que em fa l¡¯efecte que, a Catalunya, passa sovint.

Si per a Amat la cultura ¨¦s ¡°la possibilitat de donar forma a la individualitat i, a la vegada, a una comunitat a trav¨¦s d¡¯una geografia i la tradici¨® art¨ªstica i liter¨¤ria que hi est¨¤ associada¡±, em pregunto on va a parar aquesta mena de p¨°dium, aquest c¨¤non di¨¤fan que porta a terme a l¡¯article. Em pregunto, sobretot, qu¨¨ significa aquest ¡°m¨¦s¡± que, per a mi, ¨¦s absolut, excloent i antiliterari: nom¨¦s pot afirmar que un pensador ¨¦s m¨¦s l¨²cid que un altre sense explicar-ne els motius qui no t¨¦ necessitat de justificar-se perqu¨¨ escriu des del privilegi que li confereix un lloc de poder. I em pregunto, tamb¨¦, si la cultura, per a Amat, nom¨¦s ¨¦s la construcci¨® del relat que fan els escriptors i els artistes. Pel que fa als anys del Proc¨¦s, que no ¨¦s cultura, tamb¨¦, l¡¯experi¨¨ncia que tindr¨¤ una generaci¨® de joves sobre l¡¯economia, la democr¨¤cia, la policia o la just¨ªcia?

I acabo amb un detall petit que m¡¯ha interessat especialment. En un moment donat, com de passada, Amat diu que ¡±de la relaci¨® entre La mort i la primavera i el Proc¨¦s caldr¨¤ continuar-ne parlant¡±. Hi estic d¡¯acord. Sempre he trobat estrany que una novel¡¤la que almenys jo llegeixo com un retrat sobre les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques, humanes i assassines de la repressi¨® del desig i com una novel¡¤la que empr¨¨n una batalla campal contra la viol¨¨ncia dels mites, sempre he trobat estrany, doncs, que La mort i la primavera sigui rellegida amb aquesta intensitat en plena reivindicaci¨® d¡¯alguns mites nacionals. No ¨¦s que ho trobi b¨¦ ni malament, nom¨¦s em sorpr¨¨n.

Pel que fa a la interpretaci¨® de La mort i la primavera i al que crec que impossibilita la seva fusi¨® amb cap teologia nacional, destaco aquest fragment de l¡¯ep¨ªleg que Arnau Pons va escriure per a l¡¯edici¨® que Club Editor va fer-ne el fam¨®s octubre del 2017: ¡°no es pot dir que les figures humanes de La mort i la primavera s¨®n fant¨¤stiques perqu¨¨ tampoc no es pot dir que Tot esperant Godot, de Beckett, ¨¦s teatre de l¡¯absurd, si no ¨¦s que l¡¯¨²nic absurd que hi ha, tant en Rodoreda com en Beckett, ¨¦s el de la Hist¨°ria¡±.

La mort i la primavera em sembla, si de cas, un convit a acceptar la complexitat perqu¨¨, com diu Neus Penalba, no nom¨¦s ¨¦s un llibre tenebr¨®s i t¨¨tric, i, sobretot, un combat cultural contra el poder i la repressi¨® que es pot produir en qualsevol moment de la Hist¨°ria.