Els ve?ns invisibles de la Garriga, Rocafonda i tants altres municipis

S¨®n els ve?ns m¨¦s nombrosos del Passeig de la Garriga, per¨° no en sabem res, d¡¯ells. Amb la calor, miren de prendre l¡¯ombra als bancs de davant de la casa F¨¨lix Fages, on s¡¯estan. El 1908 el diputat regionalista la va encarregar a l¡¯arquitecte Manuel Raspall per estiuejar-hi. Ni l¡¯ombra ni els estius s¨®n els de cent anys enrere. No en sabem res, d¡¯aquests ve?ns, fins que alg¨² se t¡¯adre?a en franc¨¨s. I comen?a a explicar-se: va arribar cap al desembre, procedent de Mali. Fuig de la guerra. All¨¤ li van matar el pare. La mare va morir al cap d¡¯un mes, de crisi nerviosa. Amb el germ¨¤ van marxar a Maurit¨¤nia, on va treballar un any per pagar-se el viatge fins aqu¨ª. ?s joier. Van fer el trajecte en una petita embarcaci¨®. Cinc dies, van estar al mar. Va ser molt dur, terrible. Imagina cinc dies i cinc nits al mar. Nom¨¦s amb galetes i d¨¤tils. M¡¯envia un v¨ªdeo on se¡¯l veu abrigat, dalt de l¡¯embarcaci¨®, que es mou molt, solcant les onades. Despr¨¦s no s¨¦ per qu¨¨ l¡¯esborra. Van arribar a les Can¨¤ries.

Tots aquests mesos ha estat en aquesta casa. Es troba a l¡¯espera de papers que l¡¯ajudin a comen?ar una nova vida. Ha enviat curr¨ªculums, per treballar del que sigui. Ara est¨¤ pendent que el traslladin a una altra banda.

Marxen de la guerra per¨° s¨®n refugiats de segona. Aquesta guerra tamb¨¦ deu ser de segona divisi¨®. No surt gaire a les not¨ªcies. Els diem immigrants i no pas refugiats. I aquests dies els mitjans de comunicaci¨® nom¨¦s parlen de la pol¨¨mica partidista pel repartiment dels menors no acompanyats. S¨®n invisibles. Ell, com el seu germ¨¤, s¨®n invisibles. Em dona les gr¨¤cies per respondre-li quan m¡¯ha saludat. Jo anava amb el petit al cotxet. Em dona les gr¨¤cies per entaular-hi conversa. Molta gent ni ens mira o no ens torna resposta, diu, i aqu¨ª ning¨² sap franc¨¨s. Ell sap quatre lleng¨¹es africanes m¨¦s el franc¨¨s. Totes apreses des de l¡¯oralitat, nom¨¦s d¡¯orella.

El Passeig de cases modernistes i menestrals, i alguns esguerros recents sense suc ni bruc, el Passeig d¡¯un quil¨°metre de les caminades de mat¨ª o vespre, amb un gos o amb tres, t¨¦ en el seu inici una casa que acull refugiats acabats d¡¯arribar. La gestiona Creu Roja. S¡¯hi estan ell, en Karim (nom inventat), i una cinquantena de nois m¨¦s. Tots venen de pa?sos de ¡°l¡¯?frica francesa¡±, que ¨¦s com ell l¡¯anomena per fer-se entendre. S¨®n els m¨¦s nombrosos del Passeig i no en sabem res. M¡¯agafa una vergonya de comunitat, la nostra, que no t¨¦ ni idea ni vol tenir ni idea de la crisi humanit¨¤ria que a dia d¡¯avui assola Mali i Maurit¨¤nia. Fins que l¡¯he conegut jo tampoc en sabia res i n¡¯he hagut de buscar alguna cosa a internet. M¡¯agafa vergonya dels discursos de terra d¡¯acollida tan catalans, tan complaents i tan buits que s¡¯han fet durant anys i de la falta de recursos per rebre tota aquesta gent. I jo no s¨¦ com ajudar-lo ni s¨¦ ben b¨¦ quina ¨¦s la millor manera d¡¯obrar amb ell. Em costa de saber quines mancances t¨¦. Se n¡¯hi intueixen. Per¨° alhora parla m¨¦s lleng¨¹es que jo. Li dic que vagi un dia a la biblioteca, que ¨¦s oberta a tothom, que t¨¦ aire condicionat i hi podria llegir revistes. I despr¨¦s em pregunto si ¨¦s bona idea haver-l¡¯hi dit.

A en Karim no li ha interessat gaire l¡¯Eurocopa. Un dia s¡¯afegeix a jugar a futbol sala a una pista a l¡¯aire lliure amb altres companys, per¨° quan veu que hi ha joves d¡¯aqu¨ª que hi volen entrar, marxa. Jo no vull problemes. T¨¦ por. Parlant amb mi a vegades mira a banda i banda. I la seva por em fa vergonya.

Mirem els refugiats com una not¨ªcia llunyana, arriben a les Can¨¤ries i despr¨¦s s¡¯esfumen. O com a molt, surten en una not¨ªcia d¡¯un problema, d¡¯una pol¨¨mica. Aquests dies, els africans que viuen en unes naus de Badalona. S¨®n il¡¤legals, es recalca. No s¡¯assumeix que els ¨²ltims mesos i anys arriben refugiats, empaitats per la guerra o per la gana, i es reparteixen i ning¨² sap qu¨¨ se¡¯n fa. Verb deshumanitzador, repartir. Un de tants. I ning¨² sap on es poden agafar per tirar endavant. I l¡¯empadronament ¨¦s una altra pol¨¨mica a mida de la pol¨ªtica bruta. I dels capquadrats que hi fan passar la frustraci¨® local. La r¨¤bia. No est¨¤s satisfet? Busca el cap de turc en el negre o el moro. Un altre dia no dono cr¨¨dit quan sento el comentari cunyat d¡¯alg¨² sobre l¡¯empadronament, que enlla?a bajanades i tan b¨¦ que ho fa la de Ripoll. I un altre dia, encara, al carrer, un tros m¨¦s amunt de la Casa F¨¨lix Fages, un senyor s¡¯adre?a al meu company i li etziba: has vist que en som de solidaris amb aquests morenitos? Els paguem la llum entre tots, la tenen encesa dia i nit, dia i nit. ?s mentida, ¨¦s clar. L¡¯estupefacci¨® per aquest imprevist virulent, desagradable i xen¨°fob em priva de demanar-li que em digui per on li passen el rebut i si desgrava per als aut¨°noms.

Un dia, abans que en Karim se m¡¯adrec¨¦s, un d¡¯aquests refugiats a la Garriga va baixar uns bancs m¨¦s avall del Passeig i es va acostar discretament a fer d¡¯espectador lluny¨¤ i silenci¨®s d¡¯un espectacle d¡¯acrob¨¤cies al carrer: dues noies ballaven i executaven n¨²meros sobre una hist¨°ria de guerra i de refugiats, movien el cos de manera sincopada a partir del soroll de trets, com si, art¨ªsticament, els disparessin. Quan ens vam aixecar, ell ja no hi era. Qu¨¨ devia pensar? All¨° era com una festa de la diversitat davant dels nassos dels que no hi s¨®n convidats? Penso en La pell de la frontera, el llibre amb qu¨¨ Francesc Ser¨¦s va narrar amb precisi¨® fin¨ªssima la intemp¨¨rie de la immigraci¨® que treballa a la fruita, a la Franja, i, per tant, la intemp¨¨rie en el cor de la societat. Penso en com les festes de la diversitat s¨®n un massatge sempre que no parlis de tu a tu amb cap Karim. Amb ning¨² a qui li vegis el trauma i les barreres que porta a sobre, a qui li llegeixis la desesperaci¨® i les dificultats. Al Passeig li ha sortit una altra pell de la frontera, diferent de la Franja, per¨° tampoc ning¨² t¨¦ ganes de llegir-la. Ells fan per no molestar, per passar desapercebuts. Absents, miren el m¨°bil o parlen entre ells.

Fa mesos que arriben Karims espantats, isolats, traumats. Tancats en cases d¡¯acollida per un temps. Amb molts problemes a sobre.

Aquests dies les not¨ªcies han parlat del barri de Rocafonda, a Matar¨®. El gest del seu fill il¡¤lustre, el campi¨® de l¡¯Eurocopa Lamine Yamal, celebrant els gols amb els d¨ªgits del codi postal del barri l¡¯ha convertit en un emblema, i Rocafonda, en un barri orgull¨®s de ser qui s¨®n. Potser per primer cop en algunes d¨¨cades. A vegades, un gest, una figura ho canvia tot. Alhora, s¡¯han activat els discursos celebrant la pluralitat i la inversi¨® social d¡¯aquest barri. Per¨° compte, amb els missatges triomfalistes. I compte, amb la falta de mem¨°ria.

Entre d¡¯altres coses, els mitjans es deixen de dir que a Rocafonda se l¡¯ha arribat a anomenar Rocamora, despectivament. Es deixen de dir que hi ha molts altres Lamines que no tindran el bot salvavides del futbol, que aquest no pot ser l¡¯¨²nic bot salvavides, que cal molta m¨¦s inversi¨® i acci¨® p¨²blica, perqu¨¨ el paraigua ¨¦s prim¨ªssim i el terra sota els peus, de fang, quasi no existeix. Es deixen de dir que estem molt lluny d¡¯una selecci¨® de futbol que, com la francesa, planti cara a les atzagaiades de la ultradreta. Es deixen de dir que no es poden fer brindis de pluralitat i d¡¯integraci¨® i al mateix temps deixar tirats, sense agafadors, als estrangers que arriben. Es deixen de dir que des de la crisi del 2008, i encara m¨¦s amb el pic de la pand¨¨mia del 2020, els serveis p¨²blics viuen instal¡¤lats en la tensi¨®. El seu estat permanent. Una tensi¨® creixent que no s¡¯ha revertit. I aix¨° ha estat paral¡¤lel a fer el sord amb l¡¯arribada de refugiats. S¡¯hi ha fet el sord i el cec des dels poders p¨²blics i s¡¯ha est¨¨s la catifa a la ultradreta. ?s una afirmaci¨® antiracista que convida a mirar de fit a fit la realitat; i no parlo, ¨¦s clar, de l¡¯acci¨® abnegada i salvadora de professionals p¨²blics, ONGs, entitats, voluntaris i cases d¡¯acollida com aquesta, d¡¯ajuda hu-ma-ni-t¨¤-ri-a, senyor que treu la mala bava quan passeja. Fem que no hi s¨®n, els refugiats, els arranem la condici¨® dient-los immigrants, els amaguem, i aix¨ª, igual com fan les criatures, ¨¦s com si no hi fossin. Qu¨¨ passaria si n¡¯escolt¨¦ssim les hist¨°ries? Qu¨¨ passaria si les seves odissees tinguessin un lloc en el debat p¨²blic, si deixessin d¡¯estar tancades?

Fa mesos que arriben Karims espantats, isolats, traumats. Tancats en cases d¡¯acollida per un temps. Amb molts problemes a sobre. No es pot posar el crit al cel per les dificultats de la llengua catalana o de l¡¯educaci¨® p¨²blica i alhora nom¨¦s oferir cursos prim¨ªssims i precaris de catal¨¤ o castell¨¤, a partir de la bona voluntat d¡¯alguns ajuntaments, als que acaben d¡¯arribar. Alguns, amb problemes d¡¯alfabetitzaci¨®. A en Karim aviat el traslladaran a un altre no-lloc, una mena d¡¯aeroport de pas, sense dret a triar res, ni bitllet ni dest¨ª ni arrels. Mentrestant, Rocafonda celebra i celebrem Rocafonda. Per¨° no som capa?os de mirar-nos en un mirall que ¨¦s massa inc¨°mode.