Atmosfera T¨¤pies. La retrospectiva ¡®La pr¨¤ctica de l¡¯art¡¯ tanca l¡¯any commemoratiu de l¡¯artista

T¨¤pies forma part del petit grup d¡¯artistes que es van poder muse?tzar a si mateixos. Despr¨¦s de triomfar internacionalment, va crear la seva fundaci¨®, avui ja Museu T¨¤pies, i va vetllar per l¡¯elaboraci¨® del cat¨¤leg complet de la seva obra. La for?a de suggesti¨® de l¡¯aire muse¨ªstic, que arrabassa els objectes del seu context quotidi¨¤ i els dona una rellev¨¤ncia concreta i inesgotable, era el pressup¨°sit de gaireb¨¦ tota la seva experimentaci¨®.

En la gran exposici¨® que ara es pot veure al Museu T¨¤pies, titulada La pr¨¤ctica de l¡¯art com el primer llibre d¡¯assajos del pintor i comissariada per Manuel Borja-Villel, aquesta idea fa de guia. Comparada amb les versions anteriors al Palais des Beaux-Arts de Brussel¡¤les i al Museo Reina Sof¨ªa de Madrid, la de Barcelona ¨¦s menys cronol¨°gica i menys did¨¤ctica, i a canvi aprofundeix en l¡¯atmosfera T¨¤pies com a tal. Al cat¨¤leg, Borja-Villel recorda oportunament la import¨¤ncia que tenia per a l¡¯artista el poder dels ambients. T¨¤pies no concebia els quadres com a peces que en tinguessin prou amb la seva perfecci¨® aut¨°noma. El sentit d¡¯una obra no es troba en ella mateixa, sin¨® en les relacions amb les altres i amb els cossos que la miren i amb el m¨®n. Per¨° per deixar-se afectar cal tenir una predisposici¨® particular. Si T¨¤pies rebutjava els materials massa orgullosament tecnol¨°gics i l¡¯¨¤nsia de fer sortir l¡¯art al carrer, ¨¦s perqu¨¨ considerava que l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica necessitava un entorn convencional que en proteg¨ªs la fragilitat. Per aix¨° admirava tant el cerimonial misteri¨®s amb qu¨¨ els japonesos embolcallaven les obres d¡¯art, i tamb¨¦ per aix¨° la crea?ci¨® de la Fundaci¨® ¨¦s un element fonamental del seu llegat, m¨¦s que en el cas de Picasso o Mir¨®. Els museus s¨®n avui dia l¡¯¨²nic espai institucionalitzat de contemplaci¨® silenciosa, i T¨¤pies ¨¦s l¡¯artista que ha donat m¨¦s sentit a aquest fet. ?s en l¡¯espai de la sala d¡¯exposicions que es manifesta all¨° que ¨¦s tan evident que normalment no ho veiem. La palla i els grumolls, els cabells, els teixits estripats i la sorra i les butaques rebentades colpeixen perqu¨¨ ja no han de complir cap funci¨®, i aleshores comencen a tenir un efecte fora del com¨², a fer visibles totes les funcions, a lligar-se amb el m¨®n de fora del museu.

Aprofitant els tres nivells de l¡¯edifici de l¡¯antiga Editorial Montaner y Sim¨®n, l¡¯exposici¨® presenta una s¨ªntesi de les gaireb¨¦ vuit d¨¨cades que compr¨¨n la pr¨¤ctica de T¨¤pies, organitzades en un seguit d¡¯ambients. Si no insisteix gaire en les compartimentacions tradicionals ¡ªla fase magicista, l¡¯informalisme, etc.¡ª, ¨¦s perqu¨¨ vol mostrar les continu?tats. Aix¨ª, al soterrani, on veiem d¡¯entrada les figuracions on¨ªriques i esot¨¨riques dels quaranta, de l¡¯¨¨poca de Dau al Set, tamb¨¦ ens adonem que el primer quadre que va exposar T¨¤pies, la Composici¨® de 1947, un oli rascat sobre tela, ja t¨¦ alguna cosa dels murs dels cinquanta, o que els autoretrats juvenils on l¡¯artista ens observa amb el cap inclinat cap endavant, les celles tofudes i els ulls d¡¯hipnotitzador, no ¨¦s que desapareguin bruscament: ¨¦s que es transmuten en una mena d¡¯autoretrats de segon grau, en les t¨¤pies escrostonades que evoquen el nom del pintor i alhora dissolen la identitat personal en una realitat an¨°nima. Al llarg de les tres plantes, els ulls, els forats, les mans, els bra?os, les ratlles, els penis, els pubis, les portes, les cadires, els bonys, tot es multiplica i s¡¯intensifica. Els seixanta-sis dibuixos de la S¨¨rie Teresa (1966) ofereixen un resum d¡¯aquest llenguatge visual i ressonen amb la pres¨¨ncia plena d¡¯acceptaci¨® i de tendresa de Cames i AT (2011), una figura andr¨°gina de cintura en avall on es fonen Teresa i Antoni, companys de vida ja al final del cam¨ª. Vingudes de col¡¤leccions p¨²bliques i privades, podem contemplar teles imponents com ara la Gran pintura grisa, Amor, a mort i Terra negra. I, cedida pel Museo Universidad de Navarra, una pe?a que per si sola ja justificaria l¡¯exposici¨®: l¡¯esclat d¡¯or i de sang que ¨¦s L¡¯esperit catal¨¤, atape?t d¡¯inscripcions pol¨ªtiques.

**

L¡¯exposici¨® presenta les obres i s¡¯abst¨¦ de lligar-les amb una interpretaci¨® forta. Per¨° T¨¤pies sempre convida a anar m¨¦s enll¨¤, com es veu en la passi¨® comunicativa dels seus assajos. Una vegada va escriure: ¡°Un quadre no ¨¦s res. ?s una porta que condueix a una altra porta. L¡¯art, per excel¡¤lent que sigui, ser¨¤ sempre una manifestaci¨® m¨¦s de la maya, de l¡¯engany que ¨¦s tot¡±. Quan les tenim al davant, les seves teles apunten a tot el que hi havia abans i a tot el que ha vingut despr¨¦s.

La seva Mem¨°ria personal, una de les autobiografies d¡¯artista m¨¦s importants i informatives del segle XX, cont¨¦ un grapat d¡¯or¨ªgens possibles. Quan Barcelona va quedar ocupada per les tropes de Franco, a Antoni T¨¤pies i a la seva germana gran la mare els va cosir banderes espanyoles bicolors a la solapa i van sortir a veure l¡¯espectacle dels soldats acampats, dels oficials orgullosos, dels camises negres italians que desfilaven brandant un bander¨ª amb una calavera. Aquell vespre, el porter de casa va demanar als T¨¤pies si volien acollir un auxiliar de l¡¯ex¨¨rcit. Ho van fer, recorda el pintor, ¡°ben amablement, fins amb excessiu servilisme¡±. Abans d¡¯anar a dormir, van escoltar amb l¡¯hoste Radio Sevilla per con¨¨ixer les ¨²ltimes not¨ªcies. La nit va ser tranquil¡¤la, la tempesta no es va desencadenar fins l¡¯endem¨¤ al mat¨ª. Encoratjat pel servilisme amb qu¨¨ l¡¯havien acollit, aquell home va esbroncar el pare davant de tota la fam¨ªlia: li va retreure que hagu¨¦s apagat la r¨¤dio abans que son¨¦s l¡¯himne espanyol. El pare l¡¯escoltava capcot i es disculpava. Quan el militar va ser fora, va fer un serm¨® als fills per dir-los que era molt important que en endavant no cometessin errors com el que havia com¨¨s ell. Humiliat davant la dona i els fills per un soldadet espanyol que havia necessitat tota una nit per fer cr¨¦ixer la f¨²ria dins seu mentre es regirava en un llit d¡¯una fam¨ªlia profundament connectada amb la pol¨ªtica catalana d¡¯abans del cop d¡¯Estat, el pare els va deixar ben clar que ara tocava adaptar-se. El futur artista tenia quinze anys. A poc a poc, amb una contund¨¨ncia creixent, va anar explorant les millors maneres de cometre errors.

Per T¨¤pies l¡¯art ¨¦s una forma de coneixement i d¡¯actuaci¨®, on es retroben els tradicions antigues i la ci¨¨ncia moderna

Un primer error era enlla?ar amb la vocaci¨® universal de la cultura catalana d¡¯abans de la guerra. Sempre es remarca la import¨¤ncia decisiva que va tenir el n¨²mero extraordinari que pel Nadal del 1934 la revista D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤ va dedicar a les avantguardes, amb una coberta de Joan Mir¨®. Christian Zervos hi celebrava l¡¯esperit de recerca del cubisme, J. V. Foix hi evocava la revoluci¨® permanent dels dadaistes, Mag¨ª Albert Cassanyes explorava la m¨¤gia surrealista i Sebasti¨¤ Gasch oferia un inventari de l¡¯avantguarda barcelonina. Per¨°, sobretot, aquell volum transmetia una interpretaci¨® de la hist¨°ria de l¡¯art. Presentava tot l¡¯art cl¨¤ssic ¡ªl¡¯art grec i la tradici¨® renaixentista i figurativa¡ª com una desviaci¨® passatgera. L¡¯aut¨¨ntica l¨ªnia ininterrompuda de l¡¯art era la que naixia a la prehist¨°ria, lligava els moments anticl¨¤ssics de les grans civilitzacions antigues, de l¡¯edat mitjana i de les figuracions primitives i con?du?a a l¡¯art del segle XX. Aix¨ª, l¡¯avantguarda constitu?a un retorn a l¡¯art tradicional: una operaci¨® amb finalitats m¨¤giques i utilit¨¤ries, m¨¦s imaginativa que imitativa, m¨¦s col¡¤lectiva que indivi?dual, amb una veneraci¨® tremolosa per la pres¨¨ncia de la mat¨¨ria. L¡¯art, conclo?a el quadre sin¨°ptic inicial de Luis Fern¨¢ndez, ara tornava a ser ¡°creaci¨® l¨ªrica i po¨¨tica¡±. La revista il¡¤lustrava la idea posant de costat reproduccions de Picasso i murals rom¨¤nics, dibuixos infantils i pintures prehist¨°riques. T¨¤pies treballar¨¤ sobre aquesta base.

Un altre error va ser la intensa amistat amb Joan Brossa, com ens ha recordat Manuel Guerrero a Amb cor de foc (Galaxia Gutenberg). Brossa era quatre anys m¨¦s gran i havia lluitat al front del Segre, tenia m¨¦s consci¨¨ncia de la situaci¨® pol¨ªtica i cultural d¡¯abans de l¡¯ocupaci¨® franquista i als anys quaranta elaborava uns textos que, sota una aparen?a cr¨ªptica, expressaven com pocs el fred de la postguerra. Evocava esquerdes que s¡¯anaven omplint i anunciava grans eclosions, el dia que s¡¯acabarien els orgulls, mig profeta i mig nigromant. I a m¨¦s, repartits per la ciutat com carcanades de cetacis extingits, hi havia naturalment els edificis de Gaud¨ª, ondulants i fets de sensualitat mat¨¨rica, rellegits pel surrealisme com una consolidaci¨® dels moviments t¨¨rbols de l¡¯inconscient. Al Tr¨ªptic del 1948 (recollit al cat¨¤leg per¨° absent a l¡¯exposici¨®, perqu¨¨ ja s¡¯havia vist durant anys a la Fundaci¨®), T¨¤pies va pintar un Gaud¨ª psicod¨¨lic, amb arracada i la pell lila, davant d¡¯una construcci¨® subterr¨¤nia que acabava emergint en les torres lluminoses de la Sagrada Fam¨ªlia, com una afirmaci¨® tel¡¤l¨²rica. I encara hi ha un altre error, potser m¨¦s carregat de conseq¨¹¨¨ncies, i ¨¦s que, a la biblioteca del seu pare, T¨¤pies hi va trobar el Ramon Llull que s¡¯havia publicat a ¡°Els Nostres Cl¨¤ssics¡±. Seria un referent ineludible per a ell, font de paradoxes productives.

**

T¨¤pies tenia una relaci¨® particular amb els discursos de la modernitat. D¡¯una banda, tant en els assajos com en les inscripcions m¨¦s pol¨ªtiques de les teles hi abunda el llenguatge il¡¤lustrat del progr¨¦s i l¡¯emancipaci¨®. En el pla ascendent que ¨¦s la hist¨°ria, la subjectivitat lluita per alliberar-se de les opressions que la fan rodolar avall i per fer-se digna de les promeses elevades que s¡¯ha fet a si mateixa. Gaireb¨¦ totes les paraules escrites a L¡¯esperit catal¨¤ van per aqu¨ª: llibertat, democr¨¤cia, just¨ªcia social, estat constituent, sobirania popular. T¨¤pies les fa servir amb una certa puresa innocent, tot i que sabia com nosaltres que la pol¨ªtica les pot fagocitar i convertir en un decorat per tapar la impot¨¨ncia, la buidor o la for?a bruta. De l¡¯altra banda, T¨¤pies insisteix en les arrels arcaiques i les savieses intemporals, en els arquetips junguians que rebroten sempre, en l¡¯aspiraci¨® de dissoldre el jo i desfer les dualitats, en els fets col¡¤lectius i an¨°nims. La terra t¨¦ uns instints que ens passen per dins el cos, els signes s¨®n equ¨ªvocs o obscurs i es comprenen amb alguna facultat que no ¨¦s la ra¨®. Cada ratlla ¨¦s la primera ratlla que va dibuixar la dona primitiva, cada creu s¨®n totes les creus que han tra?at les religions per acostar el cel a la terra. Aqu¨ª la hist¨°ria no ¨¦s un pla inclinat, sin¨® un cercle que no para de giravoltar com un dervix.

Aquesta tensi¨® t¨¦ un lligam profund amb la tradici¨® catalana tal com l¡¯articulava T¨¤pies. Foix havia ensenyat que hi havia un cam¨ª de l¡¯avantguarda que imitava els trobadors. Els murals rom¨¤nics s¡¯havien recuperat i canonitzat com l¡¯art fundacional de la naci¨® just quan triomfaven les avantguardes pict¨°riques, i la proximitat entre les imatges medievals i les figuracions del present era evident per als artistes m¨¦s radicals. Anant al comen?ament de tot, Ramon Llull aspirava a mecanitzar i universalitzar el pensament amb un sistema que sovint s¡¯ha vist com un precedent de la ci¨¨ncia moderna i fins i tot de la cibern¨¨tica, i alhora era un poeta i un m¨ªstic amb una imaginaci¨® germinativa que els surrealistes es van voler fer seva. En el mallorqu¨ª encara no s¡¯havia produ?t la separaci¨® moderna entre les esferes est¨¨tica, ¨¨tica i cient¨ªfica: la bellesa era bondat i la bondat era veritat. T¨¤pies, des de l¡¯altra punta de la hist¨°ria, t¨¦ la mateixa actitud: per ell l¡¯art ¨¦s una forma de coneixement i d¡¯actuaci¨® en el m¨®n, tant est¨¨tica com pol¨ªtica, on es retroben els tradicions m¨¦s antigues i la ci¨¨ncia moderna. Llull cridava a pintar creus i anomenava malvats els pintors que es preocupaven de les vanes aparences i prou; T¨¤pies va pintar creus tota la vida i, a l¡¯exposici¨®, podem contemplar el quadre Pintors malvats (1988), que ¨¦s alhora citaci¨® lul¡¤liana i declaraci¨® d¡¯intencions. El 1971, el mateix any que va pintar L¡¯esperit catal¨¤, T¨¤pies va escriure: ¡°Tant com les llavors origin¨¤ries i les coses senzilles i elementals que ens regeneren, tamb¨¦ les runes i les desfetes poden portar el germen de focs nous. Els catalans tenim aquesta sort. Podem ser progressistes i a la vegada ben tradicionals¡±.

Si L¡¯esperit catal¨¤ ¨¦s una tela tan impressionant, no ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ el seu missatge pol¨ªtic sigui directe, ni perqu¨¨ esmenti el dret al tiranicidi, ni tan sols perqu¨¨ tot el que evoca encara sigui avui una nafra encetada. Impressiona tamb¨¦ perqu¨¨ aconsegueix donar contund¨¨ncia mat¨¨rica i intemporal a una cosa tan gastada i oficialitzable com una bandera. Posa la sang de les quatre barres, repetida una vegada i una altra amb el gest llegendari de les quatre ditades, al costat de la netedat progressista de les consignes. Les paraules il¡¤lustrades s¨®n mortes si no compten amb les fibres del cos i els durallons de la terra i la mem¨°ria an¨°nima. D¡¯una manera estranya i ambivalent, aquesta tensi¨® de T¨¤pies retorna en el moment just. L¡¯ordre modern est¨¤ en crisi per¨° no vol renunciar a les seves promeses. Les paraules pol¨ªtiques, m¨¦s buides que mai, necessiten recuperar una certa innoc¨¨ncia si ¨¦s que han de voler dir alguna cosa. A tot arreu trobem el neguit de relligar-se amb experi¨¨ncies premodernes, i d¡¯aix¨° potser dep¨¨n la simple continu?tat del m¨®n. S¨®n tensions presents en cadascuna de les peces de l¡¯exposici¨®. Per un d¡¯aquells atzars que puntuen la hist¨°ria, T¨¤pies parla directament d¡¯aquest temps nou.

Any T¨¤pies

L¡¯exposici¨® La pr¨¤ctica de l¡¯art culmina un Any T¨¤pies que des del 13 de desembre del 2023 commemora el centenari del naixement de l¡¯artista. L¡¯homenatge t¨¦ com a lema ¡°T¨¤pies viu. Viu T¨¤pies¡± i ha posat el focus, sobretot, en la seva interdisciplinarietat i vig¨¨ncia com a pensador a partir de xerrades, exposicions i col¡¤laboracions amb altres institucions de la ciutat.

I la inauguraci¨® de la retrospectiva no ¨¦s l¡¯¨²nica novetat. Fa poc que la Fundaci¨® T¨¤pies ha passat a anomenar-se Museu T¨¤pies (fent servir l¡¯acr¨°nim MT¨¤). Es tracta d¡¯una iniciativa d¡¯Imma Prieto, directora des de fa un any, que amb el canvi pret¨¦n aclarir el paper de la instituci¨® al barri: ¡°Hi ha gent que passa per davant i no saben qui som, aix¨° ¨¦s un problema de comunicaci¨®¡±.

Prieto afirma que el museu es troba en proc¨¦s de transformaci¨®, i que la l¨ªnia d¡¯acci¨® m¨¦s important ¨¦s que l¡¯activitat no parteixi nom¨¦s de T¨¤pies ¡°sin¨® tamb¨¦ dels seus principis¡±. Una d¡¯aquestes iniciatives, com el canvi de nom, ¨¦s visible des d¡¯abans d¡¯entrar al museu. Fins a finals de desembre, la fa?ana estar¨¤ coberta per una instal¡¤laci¨® art¨ªstica de l¡¯artista ghan¨¨s Serge Attukwei Clottey ¡ªla primera part del projecte M¨¦s enll¨¤ de la pell¡ª, que dialoga i col¡¤labora amb diverses comunitats residents a Barcelona. Una segona pell cobreix l¡¯edifici amb tessel¡¤les fetes amb material de rebuig, tot posant la mirada dels vianants sobre la crisi mediambiental, les migracions i el sistema econ¨°mic global. EL PA?S