Sent¨¨ncia i mort del paviment de la Rambla

L¡¯inici de les obres de la Rambla, set anys despr¨¦s del concurs per la reforma d¡¯aquest passeig urb¨¤, convida, potser per darrer cop, a opinar sobre la inevitable desaparici¨® de l¡¯actual paviment, que representa, quasi ell sol, el passeig urb¨¤ barcelon¨ª m¨¦s important, i la substituci¨® per un de nou, sense m¨¦s virtut que la de ser ¡°l¡¯opini¨® gr¨¤fica¡± de les seves autores. M¨¦s enll¨¤ de qualsevol consideraci¨® sobre el disseny del passeig, i de la neteja de la pol¡¤luci¨® visual que suposa la reforma, no es pot deixar passar per alt que, en el cas del paviment, es tracta, un cop m¨¦s, de la sistem¨¤tica voluntat de menystenir el que ja existeix davant ¡°el nou¡±.

En arquitectura, i ara tamb¨¦ en el paisatgisme urb¨¤, tot sembla pensat per fer-ho de bell nou, d¡¯associar la novetat a la creaci¨®. Nom¨¦s cal pensar en els nombrosos premis d¡¯arquitectura, molts dels quals tenen o han tingut els seus actes de lliurament en aquestes dates, com ara el FAD. ?s cert que hi ha premis a la restauraci¨® d¡¯obres o llocs, i tamb¨¦ ¨¦s cert que els darrers anys ha augmentat aquest tipus d¡¯obres, per¨° encara no es dona prou el fet de presentar a concurs i de premiar obres que s¨®n accions dirigides a la reparaci¨® i a salvar all¨° que existeix i que d¡¯alguna manera est¨¤ amena?at. Per¨° la mem¨°ria retinal d¡¯aquest paviment, els milers d¡¯imatges ¡°ennuvolades¡± ¡ªpodr¨ªem dir¡ª del passeig per excel¡¤l¨¨ncia, encara que avui estigui segrestat per milers de turistes, no sembla un fet a considerar. El tra?at del paviment ac?tual (encara), amb les franges bicolors, est¨¤ allunyat del que avui resulta ¡°el corrent principal¡±, l¨ªnies rectes, paral¡¤leles i tra?ades a ¡°sentiment¡±, que semblen voler imitar alguna cosa casual i contingent. L¨ªnies sense el tra?at ondulant que tan b¨¦ encaixa amb la idea mateixa d¡¯un torrent, d¡¯una rambla, paraula rescatada que el catal¨¤ ha preferit substituir per torrent o riera. Rambla doncs com a llera i espai per a l¡¯aigua amb la qual tan b¨¦ encaixen les ones actuals. Crec que era possible un espai per fer servir la gen¨¨tica del paviment actual i reinventar-lo, pensant potser en paviments com l¡¯Esplanada d¡¯Alacant, o la pla?a del Rossio de Lisboa, tot variant curvatures, mides i colors.

Penso que manca una reflexi¨® sobre la participaci¨® ciutadana. Potser es van oblidar de preguntar l¡¯opini¨® sobre el paviment, o potser simplement ¨¦s una mala idea demanar una cosa aix¨ª i convertir aix¨° en una q¨¹esti¨® participativa i democr¨¤tica, per¨° el cas ¨¦s que sembla que ning¨² va defensar mantenir el paviment, ni tan sols els ve?ns. No n¡¯hi ha prou amb guardar trossos del paviment actual per repartir-los entre diverses institucions, com es vol fer ara, no es tracta de ¡°muse?tzar¡± el paviment. Quina ciutat ¨¦s aquesta, tan conven?uda de ser una de les millors del m¨®n i que sembla odiar el que li dona car¨¤cter? El concurs de la reforma va passar per diferents comissions i processos, potser s¨ª, per¨° es va passar per alt aix¨°, probablement perqu¨¨ es deu considerar un assumpte sobre el qual no es pot intervenir, ja que es tracta de la llibertat d¡¯expressi¨® dels projectistes, tal vegada tenen ra¨®. Per¨° aleshores, qui representa la mem¨°ria visual de la ciutat? Quina mena d¡¯acci¨® ciutadana es necessita? Aquests dies, l¡¯exposici¨® de Jordi Colomer al Macba, Fa?ana, foto, festa, futur, fideus, i les seves accions en espais p¨²blics de tota mena, ens fa pensar en una mena de ¡°participaci¨® informada¡±, amb certa opini¨® est¨¨tica, que utilitza l¡¯arquitectura d¡¯una manera no tan sols funcional o social, una mena d¡¯arquitectura de l¡¯acci¨®. Fa uns anys, el 2013, Perejaume va penjar all¨¤ al costat, sobre el carrer del Carme, una frase escrita amb bombetes: ¡°All¨° que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure¡±, i que avui, aqu¨ª a la Rambla, resulta prof¨¨tica. ¡°Qu¨¨ devem estar dibuixant amb el que destru?m?¡±.