Tota una vida a l¡¯ombra dels patins de vela

No havia vist mai res de semblant a l¡¯espectacle dels patins de vela d¡¯aquells matins d¡¯estiu a Sant Salvador. Els seus amos, de cossos brunyits pel sol i cabells enredats per la sal i el vent, els arrossegaven a for?a de bra?os per les nanses de proa fins a la vora del mar, i mentre les lleugeres embarcacions cabotejaven i les veles flamejaven esperant-los, pujaven d¡¯un salt, agafaven l¡¯escota, tensaven, i els patins sortien disparats com salvatges i alegres cavalls marins en una festa d¡¯aigua resplendent orlada d¡¯esquitxos d¡¯escuma. La primera vegada que els vaig contemplar va ser el 1980, i llavors el pat¨ª de vela, el pat¨ª catal¨¤, ja gaudia de gran tradici¨® al pa¨ªs. De fet, jo vaig con¨¨ixer la generaci¨® seg¨¹ent a la dels grans patinaires o patinistes d¡¯aquella ¨¨poca heroica en qu¨¨ arribaven a apostar-se en una regata que el perdedor cremaria el pat¨ª en una foguera. Per¨° els joves continuaven navegant com els seus antecessors, d¡¯una manera instintiva, epid¨¨rmica, alegre, molt salvatge, que a mi, estiuejant de muntanya arribat a la platja per assumptes del cor i no pas mar¨ªtims, em semblava no nom¨¦s sorprenent sin¨® temer¨¤ria i fins i tot insensata.

Se sortia en pat¨ª, que era com una extensi¨® del cos, de la voluntat i d¡¯un desfermat i vehement anhel de viure, gaireb¨¦ sense proposar-s¡¯ho, sense armilla (no diguem m¨°bil i GPS, que no existien), amb nom¨¦s el banyador i potser uns texans vells tallats per protegir-se del frec de la fusta rasposa, envernissada amb sorra perqu¨¨ no rellisqu¨¦s. Navegaven cada dia, eren part del ritual de l¡¯estiu ¨Dcom les copes al Can 60, al Tama, a La Pera¨D i del seu paisatge: els patins, a la zona delimitada a la sorra, al costat de la barca de pesca de la Manuela, amb els seus pals apuntant com dits al cel, les veles abaixades, el so de la drissa colpejant contra el pal, els estais i obencs xiulant a la tarda. Aix¨° quan dormisquejaven fora del mar; a dins, activada tota la seva m¨¤gia, oferien de vegades unes escenes ¨¨piques. Recordo la imatge d¡¯un patinaire, un dels germans Armengol o el cos¨ª d¡¯Ana Foix, sortint amb un mar fort, de grans onades, empenyent el pat¨ª des de l¡¯aigua per la popa i aprofitant que es posava gaireb¨¦ vertical per enfilar-se sota la barra d¡¯escota i fer-lo baixar amb el seu pes, ca?ar i partir encabritat cap a un horitz¨® perill¨®s enfosquit per n¨²vols de tempesta. Una formidable i envejable exhibici¨® de for?a f¨ªsica i destresa.

Jo pujava poc als patins i nom¨¦s com a llast. La meva xicota, la M¨®nica, em treia en el seu, que es deia com ella, quan no hi tenia m¨¦s remei, perqu¨¨ no em convert¨ªs en la riota del seu grup d¡¯amics ¨DPau, Pascual, Ma?¨¦¨D, que no entenien com la noia, a qui consideraven conradianament una dels seus, havia anat a buscar a Viladrau una parella de sec¨¤ (i que va arribar a Sant Salvador carregat de llibres i anomenant els patins, ¡°balandres¡±). I ¨¦s que la M¨®nica navegava molt b¨¦, des de nena, no debades era filla de Carlos Poch, un dels noms llegendaris del pat¨ª i campi¨® d¡¯Espanya de la categoria (el 71 amb el seu fam¨®s pat¨ª Nona) per al seu club, el Club Nataci¨® Barcelona (CNB). Navegar en un pat¨ª, i m¨¦s si la teva experi¨¨ncia aqu¨¤tica m¨¦s gran ¨¦s anar a capturar capgrossos al Montseny, impressiona. No ¨¦s que l¡¯aigua entri, ¨¦s que hi vas directament al damunt perqu¨¨ no hi ha banyera, sin¨® nom¨¦s aquesta prec¨¤ria plataforma de taulons (bancades) que uneixen els dos flotadors o cascos.

La M¨®nica em portava fins on ja no es veia la costa ¨Dm¡¯imagino perqu¨¨ ning¨² ens vei¨¦s o sent¨ªs els meus crits¨D i ens qued¨¤vem all¨¤, una llarga estona, balancejant-nos mentre ella extreia un paquet de Sombra que portava en una bosseta de pl¨¤stic amarrada al succint biquini i es fumava una cigarreta estirada l¨¤nguidament al sol. Jo ho passava tan malament que no em sentia ni la libido. Gaireb¨¦ preferia quan sort¨ªem amb mar forta, i la M¨®nica ¨Dun espectacle veure-la moure¡¯s com un fel¨ª ros sobre el pat¨ª, anant d¡¯una punta a l¡¯altra, empenyent la vela amb el cos per canviar-la d¡¯amura (trabujar, si no m¡¯equivoco), ajupint-se i passant per sota¨D em donava ordres perqu¨¨ em pos¨¦s m¨¦s endavant o enrere mentre ella virava l¡¯embarcaci¨®. De vegades agaf¨¤vem molta velocitat i feia escorar el pat¨ª de manera que un flotador s¡¯aixecava fins a deixar de tenir contacte amb l¡¯aigua, i jo llavors tancava els ulls i resava perqu¨¨ no bolqu¨¦ssim (els patinaires rebolquen els patins sense gaires problemes, fins i tot quan la rebolcada ¨¦s de xocolatera, complet, per¨° per a l¡¯acompanyant passerell ¨¦s un tr¨¤ngol). El retorn a la platja no em semblava menys atzar¨®s, amb el risc d¡¯arremetre contra algun banyista, entrant d¡¯empopada i frenant ficant els peus a l¡¯aigua i encomanant-me a l¡¯almirall Nelson.

El dest¨ª ha volgut que, quaranta anys despr¨¦s dels procel¡¤losos (per tantes coses) estius a Sant Salvador, des de fa un any hagi tornat al m¨®n del pat¨ª de vela, i de la m¨¤ d¡¯aquella mateixa M¨®nica (avui inexplicablement la meva dona). Ella i el meu cunyat Javier es van conjurar per navegar en aquestes embarcacions ¨Dl¡¯una de nou i l¡¯altre, capit¨¤ amb un veler enfonsat a l¡¯esquena, que ja ¨¦s traject¨°ria, per primera vegada¨D. I ho fan al Club Pat¨ª Vela Barcelona (CPVB), a la platja del Somorrostro, al final del moll de Marina, a la bocana del Port Ol¨ªmpic. Jo els acompanyo en cada ocasi¨® que surten, per¨° els espero fermament instal¡¤lat a terra, observant-los amb una ullera de llarga vista, que ¨¦s m¨¦s segur. Aquesta singular tasca d¡¯acompanyament mar¨ªtim ¨Dque culminava amb un dinar al Red Fish, amb el sabor¨®s men¨² de patinaire, fins que l¡¯Ajuntament va enderrocar el bonic edifici vermell del restaurant¨D m¡¯ha proporcionat una posici¨® privilegiada per recuperar els meus (escassos) coneixements del pat¨ª de vela. I, sobretot, per introduir-me en un club que actualment ¨¦s al centre de l¡¯activitat patinadora, incl¨°s tot all¨° relacionat amb la 37a Copa de l¡¯Am¨¨rica, i de la promoci¨® i divulgaci¨® d¡¯aquesta bonica embarcaci¨® amb tanta hist¨°ria, fins i tot, modestament, la meva.

En el marc de la Copa de l¡¯Am¨¨rica, i despr¨¦s de l¡¯exhibici¨® amb 220 patins en els preliminars de la prova, el setembre passat a Vilanova, s¡¯ha convocat una gran regata de patins de vela el 19 i 20 d¡¯octubre, i s¡¯espera reunir-ne 300 d¡¯aquestes embarcacions, una xifra ¨¨pica com n¡¯hi ha poques que representar¨¤ la concentraci¨® m¨¦s gran de patins de la hist¨°ria. La inscripci¨® ja va pel 55% d¡¯aquesta quantitat. Fins i tot a mi el cor em demana sortir, encara que el cos s¡¯hi resisteixi. La gent del CPVB, entre ells algun veter¨¤ de Sant Salvador (on es continua amb entusiasme la tradici¨® del pat¨ª) com Juan Pedemonte, s¡¯han acostumat a veure¡¯m pel club com a patinista de suport a terra, i encara que no entenen per qu¨¨ no navego i ni tan sols faig p¨¤del surf (potser pensen que tinc un trauma de guerra naval o que soc una mena de Billy Bones esperant l¡¯home d¡¯una sola cama), no em pregunten res, em respecten i fins i tot percebo que m¡¯han agafat un cert afecte.

Aquesta proximitat em va permetre l¡¯altre dia tenir una interessant conversa amb el president i fundador del CPVB, Rafel Figuerola, personatge central en el renovat inter¨¨s pel pat¨ª catal¨¤. Comencem parlant del Red Fish, que encara que hagin desaparegut l¡¯edifici emblem¨¤tic i la seva terrassa (ara el que hi ha ¨¦s un gran espai buit), continuar¨¤ com a restaurant del club i seguir¨¤ en mans d¡¯Ignacio Furest. L¡¯enderrocament ha estat un disgust, per¨° en canvi s¡¯ha aconseguit que l¡¯Ajuntament prorrogui vuit anys, amb dret a dos m¨¦s, la concessi¨® al Club Pat¨ª Vela i el seu taller de construcci¨® de patins, del qual en surten uns 25 de nous cada any. El CPVB, amb 120 patins i 300 socis, el club de pat¨ª de vela m¨¦s important de Catalunya i segurament del m¨®n, ¨¦s ¨²nic a la ciutat en la seva especialitzaci¨® absoluta al pat¨ª, m¨¦s enll¨¤ del pioner i ic¨°nic CNB, que t¨¦ moltes altres activitats. ¡°Aqu¨ª treballem ¨²nicament amb el pat¨ª i amb l¡¯esperan?a que hi hagi m¨¦s gent que el descobreixi, per¨° sobretot per mantenir viva la nostra afici¨®¡±, diu Figuerola, cobert de pols d¡¯estar treballant a la drassana en la construcci¨® de dos patins, un dels quals ja t¨¦ nom, Ignot. Tots els patins tenen nom, cosa que prova que s¨®n embarcacions amb personalitat i revela la intensa relaci¨® dels seus propietaris amb ells. Borinot, Fair Play, Fanals XIII, Brisa, Llamanto, Xaloc, Panotxa, Ginebr¨® (amb qu¨¨ Peco Mulet ha guanyat aquest any la tradicional Volta a Menorca), Pink Panther, fins i tot hi ha hagut un Dimoni. ¡°?s corrent cridar al patinista pel nom del vaixell¡±, assenyala en Rafel.

¡°Els vam anar a buscar nosaltres¡±, explica sobre la inclusi¨® dels patins catalans a la Copa de l¡¯Am¨¨rica. I deixa caure, amb aquest car¨¤cter tan de patinista: ¡°Potser ells ens necessiten m¨¦s a nosaltres que nosaltres a ells. Som ideals per mostrar els vincles de Barcelona amb la n¨¤utica, el pat¨ª de vela representa com ning¨² aquest vincle. La uni¨® del pat¨ª amb la Copa ¨¦s molt natural, i aix¨ª ho ha vist des del principi Grant Dalton, el CEO de la competici¨®, amb qui ens entenem molt b¨¦¡±. Per a Figuerola ser¨¤ un privilegi i una gran finestra al m¨®n poder gaudir del camp de regates de la Copa, amb els 300 patinistes com a 300 ¡°ambaixadors¡± del pat¨ª; ¡°encara que, ben mirat¡±, afegeix amb un somriure, ¡°en realitat som nosaltres els que els hem cedit dos mesos el nostre territori¡±. Rafel (Torredembarra, 49 anys) ¨¦s un ap¨°stol del pat¨ª molt singular, arribat no del m¨®n benestant de la burgesia catalana que ha nodrit tradicionalment les files dels patinistes ¨Dtot i que tot aix¨° est¨¤ canviant, gr¨¤cies a l¡¯impuls nou i desacomplexat d¡¯entitats com el CPVB¨D, sin¨® des del de la pesca.

La seva fam¨ªlia tenia una barca i de jove sortia a pescar amb el seu pare fins que va decidir obrir horitzons, va fer la volta al m¨®n embarcat com a voluntari en una corbeta de l¡¯Armada espanyola i va recalar al Club N¨¤utic de Torredembarra, on va ser director i contramestre. Despr¨¦s va comprar una drassana de patins, els va estudiar i va introduir millores en la t¨¨cnica constructiva, i finalment ha muntat ¡°el tinglado¡±, com ell diu, del CPVB, on et pots comprar un pat¨ª nou per 8.500 euros, de segona m¨¤ per 2.500 o fer-te soci i llogar (¡°avui qui no navega en pat¨ª ¨¦s perqu¨¨ no vol¡±, diu sense mirar ning¨²). En Rafel ja t¨¦ a l¡¯esquena la construcci¨® de 500 patins. Calcula que a Catalunya n¡¯hi ha uns 3.500 de matriculats, m¨¦s una quantitat imprecisa d¡¯altres que envelleixen encallats a platges o garatges (com li va passar al de la M¨®nica), o penjats del sostre com a decoraci¨® en masies.

La relaci¨® d¡¯enamorament d¡¯en Rafel amb els patins ha estat progressiva (¡°al principi no els feia navegar, els carregava¡±). Per¨° ara li brillen els ulls en parlar-ne. ¡°?s una embarcaci¨® preciosa. Hi ha altres catamarans bonics, els hobycats amb les veles acolorides, per¨° en el que trigues a muntar-ne un, amb el pat¨ª ja has anat i tornat. El pat¨ª, per la lleugeresa, la simplicitat, el gaudi directe del mar i el contacte f¨ªsic amb l¡¯aigua que ofereix, no t¨¦ competidor. La gent s¡¯adona que ¨¦s una passada, i la Copa de l¡¯Am¨¨rica li pot donar una bona empenta, un plus de visibilitat¡±. Ser patinista, reflexiona, ¡°¨¦s una cosa molt especial en el m¨®n de la vela lleugera, els que naveguen patins s¨®n d¡¯una pasta diferent, una comunitat amb un pedigr¨ª propi¡±. El pat¨ª no ¨¦s una embarcaci¨® f¨¤cil. Com que no t¨¦ tim¨® ni orsa, demana manejar-lo amb el pes del cos ¨Drecorda¨D, movent-se cont¨ªnuament. ¡°Gent molt bona en altres classes triga a agafar la manera de navegar del pat¨ª, ¨¦s molt instintiu, la t¨¨cnica ¨¦s rellevant, ¨¦s clar, per¨° no hi ha un abec¨¦ exacte i cadasc¨² navega a la seva manera¡±. A canvi, destaca, ¡°el pat¨ª ofereix moltes sensacions¡±. Una cosa amb qu¨¨ no podem sin¨® estar d¡¯acord.

L¡¯emblema del pat¨ª, i que llueixen a la vela, ¨¦s un peix espasa, semblant, per cert, al que es pintava a la torreta dels submarins alemanys de la novena flotilla a la Segona Guerra Mundial. Sorprenentment, Rafel Figuerola considera que el que porten els patins no ¨¦s un peix espasa, sin¨® un dof¨ª de musell llarg: el dof¨ª de l¡¯Amazones o boto. Hi ha debat sobre el tema.

Dels or¨ªgens del pat¨ª catal¨¤, descarta la connexi¨® polin¨¨sia via Corto Malt¨¦s que a mi tant m¡¯encantaria, i els situa als vells patins a rem de finals del XIX, com assenyalen els experts d¡¯una embarcaci¨® que est¨¤ demanant a crits un llibre complet sobre la seva hist¨°ria ¨Dla bibliografia sum¨¤ria inclou el recent Catalunya amb pat¨ª de vela (Viena, 2022), de Daniel Roman¨ª, un viatge del delta de l¡¯Ebre a Cadaqu¨¦s amb molta informaci¨® de la manera de navegar. ¡°Cada cultura ha buscat la seva manera de sortir a la primera l¨ªnia del mar, a la recerca de peix o de lleure¡±, continua Figuerola. ¡°El m¨¦s f¨¤cil era un catamar¨¤ simple, de petites dimensions. L¡¯evoluci¨® a la Polin¨¨sia i en altres llocs i aqu¨ª ha estat convergent, fruit de necessitats similars, i no relacionada¡±. El pat¨ª no ¨¦s ol¨ªmpic. Segons en Rafel perqu¨¨ no ¨¦s tan popular com per ser-ho, per¨° no ¨¦s una cosa que tregui el son als patinistes, considera. ¡°La nostra preocupaci¨® ¨¦s continuar navegant¡±, conclou, i mirem alhora, pensant sens dubte coses diferents, cap a la flota que s¡¯espera sobre la sorra a sortir al mar, per omplir-lo d¡¯aventura, felicitat i repte.