El 82¨¨ Congr¨¦s Espanyol d¡¯Esperanto es va celebrar a Xest al mateix edifici on es roda una s¨¨rie de Netflix

Hi ha met¨¤fores insuperables. Aquesta n¡¯¨¦s una.

Hi ha una URSS feta en formig¨® que emergeix com una mola a Xest, poble menut de la Val¨¨ncia interior. A Xest es parla castell¨¤. Tamb¨¦ es parla esperanto. La setmana passada es va celebrar al poble el 82¨¨ Congr¨¦s Espanyol d¡¯Esperanto perqu¨¨ l¡¯any 1908 un jove agricultor del poble, que havia deixat l¡¯escola als deu anys, es va assabentar de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una llengua internacional que predicava la pau i l¡¯amistat entre els pobles. All¨° el va fascinar. I aquell jove, Francisco M¨¢?ez, no va parar fins a aprendre l¡¯esperanto de manera autodidacta.

?s incre?ble imaginar-se¡¯l amb vint anys, del camp a casa i de casa al camp, amb les mans brutes i dures, estudiant a soles l¡¯esperanto en un poble apartat de tot. ?s incre?ble imaginar-se¡¯l enamorat d¡¯aquella filosofia de pacifisme que l¡¯Europa immediata, la de Verdun i la del Somme, faria esclatar pels aires. ?s incre?ble imaginar-se¡¯l arribant al casino de Xest i contagiant el seu entusiasme a homes que juguen a cartes o al d¨°mino i prenen malta o caf¨¦. ?s incre?ble, per¨° ho va aconseguir. I aix¨ª va sorgir al poble un planter de centenars d¡¯esperantistes, amb una de les taxes m¨¦s elevades d¡¯Europa, que en ple franquisme censor rebien paquets de la Uni¨® Sovi¨¨tica amb la fal? i el martell, i tamb¨¦ de la Xina mao?ista, amb revistes i llibres d¡¯esperanto. Jo els he vist, a Xest, saludar-se pel carrer en esperanto. Un metavers meravell¨®s. Una bombolla d¡¯idealisme. La utopia feta real. Quixots amb canes. Cavallers andants en extinci¨®.

Per¨° l¡¯URSS en formig¨® de Xest ¨¦s el col¨®s brutalista de l¡¯antiga Universitat Laboral. Nom¨¦s una dictadura podia al?ar aix¨°: quatre mil obrers van treballar durant any i mig perqu¨¨ en 1970 Franco inaugur¨¦s aquella superf¨ªcie pavimentada que equival a 31 camps de futbol, amb un sal¨® d¡¯actes amb capacitat per a 5.300 espectadors. Fou una megalomania d¡¯aires sovi¨¨tics adscrita al Ministeri de Treball tardofranquista per facilitar estudis, cada any, a cinc mil alumnes de les classes m¨¦s desfavorides que passaven el curs internats entre el fred del formig¨® i la llunyania familiar.

Ara descobrisc, gr¨¤cies al periodista ?lvaro Dev¨ªs, que Netflix ha convertit la Universitat Laboral de Xest en lloc de rodatge de la seua s¨¨rie Kaos. Concretament, l¡¯ha convertit en l¡¯inframon: un lloc fosc i brutalista, en blanc i negre, on van a parar els morts. Els morts poden ser rescatats, perqu¨¨ l¡¯inframon de Kaos diu que un no mor, sin¨® que es renova. I pense en Xest i els seus somnis laboralistes. I pense en els alumnes pobres que lluitaven per formar-se enmig d¡¯un oasi educatiu. I pense en l¡¯antic reconeixement social del treball. I pense en quan abans la majoria se sentia de classe treballadora. I quan pense en tot aix¨°, em sona un poc a esperanto. Potser aix¨ª es renova el moribund treball: en past d¡¯espectacle per a Netflix.