La biennal Manifesta recorre el Bes¨°s, el riu de la vida inventada

El metro m¡¯escup a Bar¨® de Viver, quasi al final de la l¨ªnia roja. Travesso un pont sobre el riu Bes¨°s, t¨¨rbol per les pluges recents, i de seguida guipo l¡¯edifici circular de la CIBA de Santa Coloma de Gramenet. Als anys vuitanta va ser un institut, abans havia estat una f¨¤brica i, despr¨¦s d¡¯una llarga letargia, fa quatre anys va reconvertir-se en un centre c¨ªvic amb una alta sensibilitat pel benestar emocional i professional de les dones. M¡¯ho explica la Sara, una treballadora que tamb¨¦ ¨¦s l¡¯encarregada d¡¯obrir la sala del Manifesta: aqu¨ª nom¨¦s hi ha les deesses de fang de Chiara Camoni ¡ªescruteu-les de prop, no us quedeu amb la primera impressi¨®¡ª i una pantalla on es projecta el documental perform¨¤tic que l¡¯organitzaci¨® va encarregar als artistes catalans Rosa Tharrats i Gabriel Ventura. Arrenca El riu era verd i blau i groc (2024) i durant 25 minuts flueixo entre les danses i balls de la comunitat sikh, d¡¯una coral de gospel, de dones que ballen flamenc i d¡¯altres personatges que teixeixen po¨¨ticament el mapa d¡¯un territori viu i divers com el Bes¨°s. A sota del riu hi havia un altre riu. El riu de la vida inventada, recita una noia. Memoritzo les seues paraules asseguda en un banc cobert d¡¯un teixit florit i franquejat per canyes de riba que el vent sol vinclar. Quin joc dins-i-fora m¨¦s ben trobat.

Al programa de Manifesta, la biennal europea d¡¯art contemporani que enguany recala a Barcelona i la regi¨® metropolitana, hi vaig llegir un consell pr¨¤ctic: si de la CIBA vols anar a les Tres Xemeneies de Sant Adri¨¤, ves-hi amb bicicleta. A l¡¯hora de la veritat, resulta que no tinc el carnet d¡¯AMBici ni ganes de gastar-me els 40 euros de la subscripci¨® anual. Aix¨ª que demano a la Sara si ¨¦s realista anar-hi caminant pel parc fluvial del Bes¨°s. La resposta ¨¦s s¨ª, per¨° comen?o pel passeig de la Salzereda, que hi transcorre en paral¡¤lel. A la vorera onegen les banderoles de Manifesta. ?s la cultura una eina de transformaci¨®? Com ser¨¤ el nostre futur compartit? Pot la natura parlar per si mateixa? Qu¨¨ podem aprendre de les pedagogies radicals? Llegeixo l¡¯¨²ltim lema mentre esquivo dos nois que vapegen i volen damunt d¡¯un patinet el¨¨ctric. Unes cru?lles despr¨¦s em sorpr¨¨n una marquesina amb un anunci de Dior. M¡¯aturo en un edifici on els ve?ns han penjat pancartes reivindicatives: Volem institut. Protegim els nens del barri. Al solar del davant, una constructora de confian?a est¨¤ aixecant un edifici residencial que els encaixonar¨¤. Un cop passo el pont que separa Santaco de Sant Adri¨¤, surto del passeig per l¡¯entrada Nebot i baixo al parc fluvial deixant al darrere tolls, burilles i fins i tot un preservatiu fossilitzat. Costa de creure que el Bes¨°s i l¡¯espectacular catifa d¡¯herba que el ressegueix fos un dels rius m¨¦s contaminats d¡¯Europa fa nom¨¦s dues d¨¨cades.

Ciclistes i runners circulen pels carrils asfaltats del parc fluvial. Un pare amb una samarreta d¡¯Aitana (la futbolista) passeja el seu beb¨¨. Una parella fuma asseguda en un sof¨¤ que alg¨² va deixar sota uns arbres de la riba del riu. Sota un dels ponts que et vas trobant, una colla de joves miren el m¨°bil. Una mare i una filla caminen davant meu i parlen de D¨¦u i la seva ira. Un home indi amb camisola i pantalons amples fa estiraments. Veig una prova pilot de revegetaci¨® del mur recremada pel sol i tres pancartes descolorides que mostren els ocells que viuen en aquest h¨¤bitat, els que piulaven al documental de Tharrats i Ventura. Em creuo amb una dona gran, l¡¯aturo i li pregunto si falta molt per arribar a dest¨ª. ¡°Nada, t¨² llega hasta el final, y subes p¡¯arriba otra vez. Pero no te metas en el t¨²nel de tierra o acabar¨¢s en la playa¡±. Quan arribo a l¡¯entrada Maristany, enfilo costa amunt i segueixo la direcci¨® del tren de la Renfe. Abans d¡¯arribar a l¡¯estaci¨® ja veig el perfil de les Tres Xemeneies, d¡¯una brutalitat que impressiona, convertida en un imant, tothom va cap all¨¤. Fa m¨¦s d¡¯una hora que camino per una realitat aliena, per¨° a la vegada familiar. I penso que s¨ª, que la natura pot parlar per si mateixa si li deixes, simplement, ser natura. A sota del riu hi havia un altre riu. El riu de la vida inventada. M¡¯hi vaig banyar i vaig canviar de nom. Per qu¨¨ no l¡¯estimem m¨¦s?