Els objectes s¨®n la Casa

100 objectes d¡¯Ikea que ens hauria agradat tenir a Vin?on ¨¦s l¡¯exposici¨® que es pot visitar al Dhub. Sobre la mostra es poden dir diverses coses, per¨° la comparaci¨® entre les dues marques ¨¦s potser la m¨¦s encertada. Amb les seves difer¨¨ncies evidents, una marca local i l¡¯altra global, i les seves traject¨°ries, amb casualitats com els noms, les bosses..., que les enllacen i reblen la feli? idea de comparar-les. El nucli de l¡¯exposici¨® ¨¦s un espai blanc, cil¨ªndric i tou, amb la col¡¤lecci¨® de cent objectes d¡¯Ikea penjats a la paret, que a Fernando Amat, l¡¯¨¤nima de Vin?on, li hauria agradat tenir a la botiga. Per¨° sense oblidar, i la mostra s¡¯ocupa d¡¯explicar-ho, que en realitat el criteri de selecci¨® dels objectes a Vin?on era tan simple com que a ell li hagu¨¦s agradat tenir-los a casa. L¡¯exposici¨® s¡¯expandeix en certa manera amb la visita a l¡¯exposici¨® Objectes comuns, all¨¤ a tocar, en la qual una col¡¤lecci¨® notable d¡¯icones locals, feta amb els fons del museu, no fa m¨¦s que insistir en la mena d¡¯univers d¡¯objectes que ens envolta i que sens dubte forma part del nostre paisatge cultural en el sentit m¨¦s ampli de la paraula.

Per¨° una cosa resulta central, i ¨¦s que les dues marques, Ikea i Vin?on, tenen un territori com¨²: la casa. I aconsegueixen fer-nos adonar de la import¨¤ncia de la casa com a detonador d¡¯idees. En aquest sentit, malgrat que alguns d¡¯aquests cent objectes podrien estar en una oficina, una aula o la sala d¡¯espera del dentista, s¨®n primordialment dom¨¨stics i, per cert, ajuden a donar domesticitat a alguns d¡¯aquests espais aliens a la casa. En veure¡¯ls som conscients de quines coses necessitem a casa, de qu¨¨ fem i com ho fem, i tamb¨¦ de com ens volem mostrar. Escoltant els dos debats enregistrats que es poden veure a l¡¯exposici¨®, l¡¯un entre persones alienes a l¡¯activitat del disseny i l¡¯altre entre experts, es t¨¦ la impressi¨® que el disseny d¡¯objectes i roba resulta indestriable de la vida quotidiana. Els objectes penjats en aquesta sala blanca, on la paret sembla tornar-se terra, sostre i llum, s¨®n un retrat de nosaltres mateixos i de la vida que duem. L¡¯arquitecte Yona Friedman pensava en els aparadors amb objectes i estris, com els de les ferreteries, com a museus de la nostra civilitzaci¨®, els veia com la informaci¨® que podrien facilitar en un futur, incl¨°s el valor que tenien al seu moment. Aqu¨ª tamb¨¦, i sembla un assaig de la idea de Friedman.

Quasi un quart dels objectes ¡ªvint-i-tres¡ª s¨®n estris de cuina, i si hi afegim algun dels cabassos, gerros i petits contenidors de pl¨¤stic, la xifra arriba a un ter? dels objectes que tenim a casa, cosa que ens parla de la import¨¤ncia de cuinar, menjar i reunir-se. A aquests hi hem d¡¯afegir dinou seients de tota mena i vuit taules i tauletes, als quals, si hi sumem llums, joguines, rellotges, carrets o llits, ens adonem que s¨®n ¡°la Casa¡±, i semblen suficients per explicar la transcend¨¨ncia de ¡°l¡¯espai on vivim¡±. Encara que, si ho pensem, en realitat haur¨ªem de dir m¨¦s aviat ¡°els objectes on vivim¡± i adonar-nos de la seva capacitat per conformar tots sols un espai habitable. Fa uns quants anys vaig demanar a Fernando Amat que vingu¨¦s a l¡¯escola a explicar als estudiants la visi¨® que ell tenia de la casa a partir de la seva experi¨¨ncia a la botiga. Ell es va presentar amb una llista i un llapis. La seva confer¨¨ncia, sense diapositives, va consistir a parlar una a una de les coses que havia apuntat a la llista, del que tenia a la botiga i del que no tenia ¡ªi per qu¨¨¡ª, i, a mesura que les explicava, les anava guixant. Va ser magn¨ªfic. No recordo si tenia cent coses, potser s¨ª.