L¡¯¨¤lbum de fotos i el fang

Aquest ¨¦s un rac¨® de postals. Les postals s¡¯envien quan la felicitat tot ho amera. Un viatge, un aniversari, el Nadal, t¡¯estime i mai t¡¯oblidar¨¦. Ning¨² envia una postal de dol. Tanmateix, hui toca postal. De Val¨¨ncia. I ara tu ves i escriu una postal. I fes all¨° que deia Estell¨¦s que fan alguns poetes: deixa cor i rellotge a la taula, calcula les dista?ncies des del cap al paper, assaja despr¨¦s el posat i ves traguent-te les paraules com si fossen fotos d¡¯una vedet; amb vanitat imb¨¨cil. Ara ves i escriu coses pulcres, perfectament inu?tils, sense les quals els ho?mens treballen, amen, moren. Sobretot aix¨°: moren.

Per¨° no conec ning¨² que escriga postals i les envie quan est¨¤ ofegat de tristesa i ja no sap qu¨¨ dir. Confessa-t¡¯ho: realment no ho saps. Perqu¨¨ ¨¦s estrany haver-te passat quasi vint dies a un hospital i quasi vint nits dormint a una butaca o en terra per a eixir un diumenge a migdia amb una xiqueta en bra?os, una xiqueta que podia no haver eixit en els teus bra?os i aleshores la seua ombra t¡¯haguera anat corcant l¡¯interior com el tic-tac del rellotge que alguns poetes deixen a la taula. Dic que ¨¦s estrany viure eixe moment de suposada plenitud i, de sobte, vore com el m¨®n al teu voltant es va ensorrant. I aleshores tu, que se suposa que has d¡¯estar feli? perqu¨¨ lluny ha quedat la incubadora i els seus fantasmes, constates que ¨¦s impossible la felicitat individual enmig d¡¯un dolor col¡¤lectiu tan proper. I ho veus en les cares de la gent. Que seguim per¨° que estem fotuts. M¨¦s que tristos ¨¦s aix¨°: fotuts. Fotuts i arrimats al marge, diem ac¨ª. Fotuts per tota la devastaci¨® i per altres coses que preferisc callar. Callar ara.

Per¨° el cas ¨¦s la postal, que l¡¯has d¡¯escriure. I ho podries fer sobre la revista Camacuc, que ha fet somiar 40 anys de xiquetes i xiquets valencians i d¡¯ella nom¨¦s ha quedat la furgoneta. I tamb¨¦ ho podries fer sobre la devastaci¨® del sistema editorial valenci¨¤ i els seus camals mullats. Per¨° aix¨° seria posar el cor i el rellotge damunt la taula. Impostar. I aleshores trobes una cosa que et remou. Que, a m¨¦s, s¡¯assembla molt a les postals. S¨®n les fotografies familiars. Els vells ¨¤lbums de fotos. Has vist la crida de la Universitat de Val¨¨ncia: que ning¨² tire les seues fotos, per molt malmeses que estiguen per les inundacions. L¡¯?rea de Patrimoni de la Universitat ha posat en marxa un pla altruista per salvar les fotos. Salvar els records que no es poden tornar a comprar. Salvar la mem¨°ria ¨ªntima i familiar. I tu i tots sabeu que potser aix¨° s¨®n luxes del primer m¨®n quan l¡¯escenari s¡¯assembla tant al d¡¯una guerra sense generals ni horitz¨® de vict¨°ria. I malgrat tot, amb la tristesa a l¡¯est¨®mac i el bressol al costat, t¡¯agrada pensar que d¡¯aix¨° es podria escriure una bonica postal.