Despullant la mirada de Cartier-Bresson

El 1994, el periodista Pierre Assouline va tindre una conversa amb Henri Cartier-Bresson que repassava la seva llarga i intensa traject¨°ria. Es va publicar a la revista francesa Lire i, anys m¨¦s tard, es va incloure en el llibre Ver es un todo. Entrevistas y conversaciones. 1951-1998 (GG, 2014), un compendi sobre les reflexions del fot¨°graf franc¨¨s. Cap al final de l¡¯entrevista, el periodista es lamentava de la poca predisposici¨® del seu interlocutor a obrir-se a temes personals. ¡°Parlem massa. Utilitzem massa paraules per no dir res. El llapis i la Leica s¨®n silenciosos¡±, li va replicar un Cartier-Bresson que ja tenia 86 anys i nom¨¦s es dedicava a dibuixar. Assouline, per¨°, el punxava: ¡°Imagino que no cal esperar llegir un dia les seves mem¨°ries¡±. La resposta de Cartier-Bresson va ser implacable. ¡°No soc escriptor, nom¨¦s s¨¦ escriure postals. I, de totes maneres, no tinc temps¡±.

¡ªPer¨° que fa al llarg del dia?

¡ªQu¨¨ creu que faig? Mirar...

Al llarg d¡¯una carrera de m¨¦s de cinc d¨¨cades, Henri Cartier-Bresson (Fran?a, 1908-2004) va escodrinyar el m¨®n i les seves circumst¨¤ncies des d¡¯un punt de vista heterodox: tant li valien dues prostitutes de Ciutat de M¨¨xic com la coronaci¨® del rei Jordi VI a Londres. Gran apassionat de la pintura, la influ¨¨ncia del moviment surrealista i una c¨¤mera Leica el van convertir en un fot¨°graf de la quotidianitat, en un fotoperiodista que cobria els esdeveniments mundials per a les cap?aleres m¨¦s prestigioses i en un retratista meticul¨®s. El 1947 el MoMA de Nova York ja li havia dedicat una retrospectiva, i el mateix any Cartier-Bresson va cofundar l¡¯ag¨¨ncia de fotografia Magnum. Per¨° no tot havien estat flors i violes. Durant quasi tres anys va ser presoner en un camp de treballs for?ats de l¡¯Alemanya nazi, una experi¨¨ncia que el va marcar profundament. Al tercer intent, el 1943, es va poder escapar i es va unir a la resist¨¨ncia francesa. Potser per aix¨° la s¨¨rie sobre el camp de despla?ats de Dessau (1945) i altres relacionades amb les guerres s¨®n tan colpidores. Podia perdonar la barb¨¤rie, per¨° no podia oblidar-la.

De la Xina a Cuba. De R¨²ssia als Estats Units. De M¨¨xic a l¡¯?ndia... Cartier-Bresson va viure set vides en una i va fer de l¡¯acte de mirar el seu motor. ¡°Observar, observar, observar. Comprenc el m¨®n a trav¨¦s dels ulls¡±, va deixar escrit el 1963. Precisament d¡¯aquesta cita s¡¯ha manllevat el t¨ªtol de la retrospectiva que fins a finals de gener es pot visitar a la KBr Fundaci¨®n Mapfre de Barcelona. Watch! Watch! Watch! ¨¦s un fabul¨®s viatge tem¨¤tic per la vida i l¡¯obra de Cartier-Bresson, nascut en una fam¨ªlia de casa bona, per¨° que sempre es va considerar un llibertari. ¡°L¡¯anarquisme ¨¦s abans que res una ¨¨tica. I segueix intacta. Ha canviat el m¨®n, per¨° no la concepci¨® llibert¨¤ria, ¨¦s a dir, la desconfian?a enfront de tots els poders¡±, va confessar a Assouline. Aquesta ¨¨tica, que tamb¨¦ ¨¦s una manera de mirar i mirar-nos, li va permetre ser un testimoni silenci¨®s all¨¤ on an¨¦s. La seva missi¨® era comprendre i disparar. I, de nou, tant li valien unes dones recollint aigua a la It¨¤lia m¨¦s profunda com la multitudin¨¤ria cremaci¨® de Gandhi a Nova Delhi o una manifestaci¨® feminista a Nova York.

Uns instants decisius tan vius que quan els recordes dies despr¨¦s se t¡¯apareixen en color. I aix¨° diu molt, molt¨ªssim, de qui sempre va disparar en blanc i negre

Tot all¨° que venia despr¨¦s ¡ªrevelar, publicar, exposar¡ª ho deixava en mans de gent de confian?a. ¡°He treballat per a la ind¨²stria en unes condicions que avui ja no existeixen, per¨° mai per a la publicitat. A Magnum tenen l¡¯ordre de no vendre mai les meves fotos per a publicitat. I no vol dir no!¡±, va dir a Assouline. Cartier-Bresson tampoc permetia que les hi reenquadressin. ¡°La composici¨® es basa en l¡¯atzar. Jo mai calculo. Entreveig una estructura i espero que passi alguna cosa al seu interior. No hi ha cap regla¡±, insistia al periodista. Aquesta declaraci¨® podria ser un bon resum del seu medi¨¤tic instant decisiu. I ¨¦s que aix¨° ¨¦s el que ofereix Watch! Watch! Watch!, una acurada selecci¨® d¡¯instant¨¤nies que recorren bona part de la hist¨°ria del segle XX sota la mirada tan pict¨°rica i enginyosa de Cartier-Bresson. Uns instants decisius tan vius que quan els recordes dies despr¨¦s se t¡¯apareixen en color. I aix¨° diu molt, molt¨ªssim, de qui sempre va disparar en blanc i negre.