La fotografia i els debats dif¨ªcils a La Virreina

M¡¯agrada que un fot¨°graf digui que t¨¦ poca confian?a en la utilitat de la fotografia. Amb dinou anys, recordo anar a La Virreina a veure una exposici¨® d¡¯Alberto Garc¨ªa-Alix i apuntar-me en una llibreta una frase que deia: ¡°La fotografia ¨¦s la pres¨¨ncia de l¡¯abs¨¨ncia¡±. Me la vaig penjar a l¡¯habitaci¨®. Durant anys vaig veure la cita des del llit i hi vaig pensar molt. La fotografia ¨¦s un art preci¨®s. Per¨° mostrar l¡¯abs¨¨ncia no et porta directament a cap altre pensament o acci¨® i, per tant, les imatges s¨®n per a mi o un plaer merament esteticosentimental, o una porta d¡¯entrada a dubtes que cal acompanyar amb paraules per acabar d¡¯enfocar-ne el fi.

Per aix¨° vaig entendre perfectament el fot¨°graf Clemente Bernad quan a la roda de premsa de la mostra ¡®Hemendik hurbil / Prop d¡¯aqu¨ª', que podeu veure a La Virreina fins al 26 de gener, deia: ¡°Tinc poca confian?a que les fotos en si serveixin per a alguna cosa¡±. I conclo?a: ¡°Serveixen per parlar¡±. En totes les imatges hi ha pres¨¨ncies i abs¨¨ncies, i totes s¨®n un primer pas. Si el que ens interessa ¨¦s obrir alguna mena de debat que millori la societat, cal acompanyar la imatge de paraules. Especialment, si fotografies conflictes complexos. Especialment, si tens l¡¯esperan?a que els conflictes complexos algun dia trobin la pau.

L¡¯exposici¨® ¡®Hemendik hurbil / Prop d¡¯aqu¨ª¡¯, comissariada per Carles Guerra, ¨¦s un molt bon plantejament d¡¯una conversa al voltant d¡¯un tema que encara avui ens posa a tots en gu¨¤rdia: el conflicte entre ETA i l¡¯Estat espanyol. Bernad ¨¦s una figura important de la fotografia documental. Ha dedicat trenta anys a capturar les crisis socials i pol¨ªtiques del sud d¡¯Europa, i el m¨¦s valent que ha fet ha sigut fotografiar el seu propi conflicte. Fa cosa d¡¯un mes, el dramaturg Wajdi Mouawad explicava a la Biennal del Pensament que en les seves obres havia escollit parlar dels errors que el seu propi pa¨ªs, el L¨ªban, havia com¨¨s. Que no volia parlar del dolor que havia provocat en nom dels palestins, o de ning¨² a qui el seu pa¨ªs hagu¨¦s pogut fer mal, sin¨® que havia volgut parlar en nom propi, en nacionalitat pr¨°pia, per veure qu¨¨ havia fallat en la seva societat.

Aix¨° ¨¦s el que ha fet Clemente Bernad a l¡¯hora de fotografiar el conflicte basc. I amb una gr¨¤cia, o una dificultat, que ¨¦s la clau del projecte: la temporalitat. Totes les fotografies que veiem a l¡¯exposici¨®, i al llibre que duu el mateix nom i que ¨¦s imprescindible, s¡¯han pres entre els anys 1987 i 2018. Bernad ha seguit el conflicte des del conflicte, en el conflicte, com a part del conflicte: com a basc. Patint el desconcert, anant als llocs. Durant anys, va prioritzar fer les fotos de totes les cares de la moneda. Va posar-hi el cos i no va esperar veure-ho clar a l¡¯instant. La digesti¨® de la incertesa la va fer anys despr¨¦s, quan va mirar el seu arxiu, va fer exposicions que li van suposar molts maldecaps i va autopublicar-se un llibre amb m¨¦s de 300 fotografies. L¡¯exposici¨® ¨¦s un recull d¡¯aquestes imatges.

El treball de Clemente Bernad ¨¦s humanitzador, tot i que en la majoria de les fotografies no hi veiem cares. Sabia que treballava en un context de control policial absolut i va decidir abolir la identitat en les imatges. No ho va fer nom¨¦s per protegir els fotografiats a banda i banda, sin¨® tamb¨¦ per afegir una capa d¡¯indefinici¨® al seu treball. I aquests qui s¨®n? Qu¨¨ fan? Les fotografies de Bernad s¨®n alhora realitat i dubte. I no ¨¦s aix¨°, la viv¨¨ncia d¡¯un conflicte?

Sobre les paraules, els textos de l¡¯exposici¨® en si s¨®n bastant meta, mostren les imatges sense una l¨ªnia temporal o tem¨¤tica. Recomano que us compreu el llibre i en llegiu la introducci¨® escrita per Bernad. Veureu l¡¯esfor? que li va suposar, en primera persona, no deixar-se arrossegar pel discurs i els mitjans imperants, i creure en el seu propi missatge. Tot i centrar-se en la feina de retrat de les dues bandes, el fot¨°graf no es va escapar ni de difamacions a la premsa, ni de sospites dels ve?ns, ni d¡¯escorcolls policials. ?s la demostraci¨® dels costos que t¨¦ per a un basc voler mostrar com se sentien els bascos enmig del foc creuat.

La por de ser acusat d¡¯alguna cosa que no has dit ¨¦s tamb¨¦ el que segur que li passa a La Virreina, i per aix¨° em sembla honest i valent programar Clemente Bernad. Per¨° ¨¦s una valentia i una honestedat que no sorpren¨¨n a La Virreina, perqu¨¨ sota la tutela de Valent¨ªn Roma el centre sempre ha destacat per aquesta voluntat d¡¯afrontar de cara els debats dif¨ªcils. Hi hem vist exposicions sobre habitatge, ciutats ut¨°piques, sexualitat gai i l¨¨sbica, colonialisme, i un llarg etc¨¨tera de temes socialment importants amb moltes arestes, tractats sempre des del filtre reflexiu de les arts i la fotografia.

El conflicte basc ¨¦s complex. Les ferides encara no han cicatritzat, perqu¨¨ hi ha molta gent a qui no li interessa que cicatritzin. Ho v¨¨iem fa unes setmanes al Congr¨¦s: encara avui hi ha partits pol¨ªtics que problematitzen el perd¨® i utilitzen les v¨ªctimes. ?s d¡¯agrair, doncs, l¡¯esfor? que Clemente Bernad ha fet durant aquests anys, la seva resist¨¨ncia personal per anar m¨¦s enll¨¤ dels t¨°pics. Aix¨ª, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil creure en la utilitat de la fotografia i, sobretot, en la pau.