Mariana Draper: ¡°Hem rescatat artistes de les avantguardes hist¨°riques que havien estat oblidats¡±

El 1979, el col¡¤leccionista d¡¯art Francesc Draper va inaugurar la Sala Dalmau als baixos d¡¯una finca modernista de Barcelona. De l¡¯antic establiment, nom¨¦s va conservar l¡¯aparador de fusta i una escala de forja. Aquella caixeta de tons verd molsa -amb el seu caracter¨ªstic terra emmoquetat i les parets entapissades- havia de ser el parad¨ªs de les avantguardes hist¨°riques amb accent catal¨¤. I aix¨ª ho ha estat durant els darrers 45 anys. I ho diem en passat perqu¨¨, contra tot pron¨°stic, fa unes setmanes Mariana Draper -que va comen?ar en el m¨®n de l¡¯art de la m¨¤ del seu pare- va anunciar que ella i els seus dos germans havien decidit tancar la galeria. La Sala Dalmau baixar¨¤ la persiana el proper 31 de desembre, per¨° la petjada d¡¯aquesta nissaga de galeristes romandr¨¤ viva en col¡¤leccions particulars, fundacions i museus de tot l¡¯Estat. Acompanyeu-nos de la m¨¤ de la seva directora en un dels darrers dissabtes viscuts a peu de carrer.

Pregunta. Mariana, per qu¨¨ han decidit tancar la galeria?

Resposta. El passat 17 de setembre vam fer una festa a compte de la inauguraci¨® d¡¯una retrospectiva dedicada a Joaquim Torres-Garc¨ªa. Aquest pintor catalano-uruguai¨¤ sempre ha estat molt vinculat a la Dalmau i enguany es complia el 150¨¨ aniversari del seu naixement. Va ser una festa incre?ble, va vindre mitja Barcelona! Aquell dia, la Cati, el Lucas i jo ja sab¨ªem que seria la pen¨²ltima exposici¨®, per¨° no ho hav¨ªem dit a ning¨². Vol¨ªem celebrar una festa, no un funeral. I ho vam aconseguir. A m¨¦s, enguany tamb¨¦ celebrem el 45¨¨ aniversari de la galeria i ens va semblar que era una bona data per tancar un cicle.

P. Aix¨ª que no ha tingut res a veure amb un tema econ¨°mic o pel lloguer...

R. No, aquest local el va comprar el meu pare. Ha sigut una decisi¨® molt meditada. Vam tardar quasi un any en prendre-la, per¨° un cop presa ja no hi havia marxa enrere. Aquests dies ho he repetit molt: tot t¨¦ un principi i tot t¨¦ un final. Han sigut 45 anys molt gratificants, sobretot perqu¨¨ hem rescatat artistes de les avantguardes hist¨°riques que havien quedat oblidats despr¨¦s de la Guerra Civil. Gr¨¤cies a la nostra feina, molts d¡¯aquests pintors han entrat en col¡¤leccions privades tant catalanes com espanyoles i en institucions p¨²bliques com el MNAC i el Reina Sof¨ªa de Madrid.

P. Tamb¨¦ heu tractat tem¨¤tiques m¨¦s enll¨¤ de les avantguardes hist¨°riques de l¡¯exili.

R. S¨ª, la recuperaci¨® hist¨°rica ha estat la nostra l¨ªnia principal, fins i tot hem fet exposicions de Le Corbusier, de cubistes francesos, dels membres de l¡¯escola espanyola de Par¨ªs... Per¨° tamb¨¦ ens hem centrat en pintors contemporanis que han begut de les avantguardes hist¨°riques i les han reinterpretat com Juan de Andr¨¦s, que estava en l¡¯¨°rbita de Torres-Garc¨ªa, Miguel Villarino, Miguel Pe?a, Jordi Amagat... El mes passat vam inaugurar la darrera exposici¨®: es diu Avantguardes Hist¨°riques i tanca el cicle recordant, precisament, els nostres inicis. ?s com una reuni¨® d¡¯amics perqu¨¨ hi apareixen molts dels artistes que hem tingut a la galeria i que estaven vinculats entre ells: Hernando Vi?es, Jacint Salvad¨®, Manuel ?ngeles Ortiz, Louis Marcoussis, J. F¨ªn, que era nebot de Picasso, Francisco Bores. Le Corbusier, A. Gleizes... Molts clients quan han sabut que tanc¨¤vem ens han reservat obres perqu¨¨ volen un ¨²ltim record de la Dalmau. Alguns fins i tot ens han portat flors i bombons.

P. I com s¡¯han pres el tancament els artistes?

R. Estan tristos, un disgust horror¨®s. Amb tots acabes creant un fort vincle d¡¯amistat. I, ¨¦s clar, aix¨° no s¡¯ho esperaven! Alguns estan venint a acomiadar-se personalment. Fa uns dies vam rebre la neta del pintor Manuel ?ngeles Ortiz. S¨®n dies de moltes emocions.

Mariana Draper no exagera. La nostra conversa ha estat interrompuda diverses vegades. Clients habituals que venen a acomiadar-se en persona, gent an¨°nima que entra a la galeria a dir-los que no els han comprat mai un quadre, per¨° que gaudien de les seves exposicions i que els trobaran a faltar. Fa una estona ha aparegut l¡¯artista Philip Stanton, que tenia una exposici¨® individual just al costat, a la galeria Jordi Barnadas. ¡°Lo siento mucho, os echar¨¦ de menos¡±, li diu ell. ¡°Creo que me costar¨¢ un poco venir al barrio. Cerramos un ciclo, pero ha sido alegre, precioso y gratificante¡±, li confessa ella.

P. I qu¨¨ ser¨¤ d¡¯aquest local tan ben situat?

R. Entre la pand¨¨mia i les obres de Consell de Cent han sigut uns anys dif¨ªcils, per¨° haig de recon¨¨ixer que el carrer ha quedat molt b¨¦. Tenim gent interessada pel local, per¨° per mantenir l¡¯esperit del nostre espai posem dues condicions: mantenir la fa?ana amb l¡¯aparador de fusta i tamb¨¦ l¡¯escala de forja de l¡¯interior.

P. I el cartell? ?s una preciositat.

R. S¨ª, ho ¨¦s, el va encarregar el meu pare. El 1969, va anar a una exposici¨® del COAC que retia homenatge a les antigues Galeries Dalmau i al seu fundador, el marxant d¡¯art Josep Dalmau. El meu pare va quedar fascinat per la seva figura, per aix¨° la nostra galeria porta el seu nom. Si els nous llogaters el volen mantindre, doncs ser¨¤ un punt a favor d¡¯ells. T¡¯hauria d¡¯ensenyar el despatx que tenim al pis de dalt. Fa molts anys, un cr¨ªtic d¡¯art va escriure que era com un quadre d¡¯Edward Hopper. Vols pujar-hi?

L¡¯escriptori de fusta, el llum de taula arrodonit i la catifa arabesca emmarcades per un finestral rectangular que dona a Consell de Cent. I, de nou, aquella sensaci¨® m¨¤gica de viatge en el temps que t¡¯acompanya quan entres a la Sala Dalmau, la saleta verda que el senyor Draper va imaginar ¨¤ la parisienne i que mai s¡¯esfumar¨¤ del tot.