Vergonyes estiuenques de Marc Ribas a ¡®Cuina com puguis¡¯ de TV3

L¡¯estiu no est¨¤ fet per mirar la tele. I sort n¡¯hi ha. Aquest any, l¡¯emissora que ha de pensar menys ¨¦s TVE. Ja no hi ha Eurocopa, que li ha donat una primacia que habitualment no t¨¦. I aquest diumenge s¡¯acaba el Tour -la prova on l¡¯administraci¨® gr¨¤fica d¡¯informaci¨® per televisi¨® ¨¦s m¨¦s potent-. Per¨°, el 26 de juliol s¡¯inauguren els Jocs Ol¨ªmpics a la capital francesa. S¨®n 400 hores de televisi¨® fins a l¡¯11 d¡¯agost.

L¡¯estiu televisiu que t¨¦ una pinta preocupant ¨¦s el de TV3. Van recollint rampoines del 3Cat, algunes amb la principal complicitat de Marc Ribas. Tard o d¡¯hora penjaran una nova temporada de Joc de Cartes amb variants menors. Sembla estrany que un cuiner com Ribas, que ens va sorprendre amb un Cuines amb molta animositat, pretengui conv¨¨ncer l¡¯audi¨¨ncia que aquest programa va de gastronomia. El gran moment de Joc de Cartes ¨¦s quan els cuiners -si ¨¦s que ho s¨®n- ensenyen les votacions que han donat als col¡¤legues. Hi ha el concursant honest que ha posat notes altes perqu¨¨ aix¨ª ho creia i qui ha aplicat un immoral vot de c¨¤stig per millorar la seva posici¨® final. Un espectacle, ras i curt, d¡¯antropof¨¤gia. Si algun espectador pren la decisi¨® de visitar un dels restaurants del programa ser¨¤ m¨¦s perqu¨¨ li ha caigut simp¨¤tic el seu responsable o li han agradat les cadires que no pas per haver pogut fer-se una idea fonamentada dels atractius de la carta.

Joc de cartes ¨¦s un programa ja conegut de Ribas, per¨° aquest mes de juliol protagonitza una de les novetats m¨¦s deplorables de la malaguanyada temporada estiuenca de TV3. Aparenta ser un concurs i es diu Cuina com puguis. S¨®n vuit cap¨ªtols, tots ja estan penjats a 3Cat. Un cop triat el campi¨® o campiona hi ha un cap¨ªtol extra on la convidada, que ha d¡¯amargar l¡¯exist¨¨ncia als finalistes, ¨¦s Lorena Castell, guanyadora d¡¯un Masterchef!. No ho sabien fer sense anar-hi a petar.

A cada episodi competeixen dos convidats, no especialment destres en la mat¨¨ria culin¨¤ria perqu¨¨ la suposada gr¨¤cia del programa ¨¦s veure¡¯ls cometent tota mena de p¨ªfies i sent humiliats pel presentador. Aqu¨ª Ribas no s¡¯estalvia de dir que dos plats s¨®n una ¡°merda¡± en la rid¨ªcula persecuci¨® d¡¯una gresca infant¨ªvola. Ho fa per riure (??). Els dos nobles membres del jurat s¨®n convidats de pedra, hi s¨®n com inhibint-se d¡¯aquesta vergonya. A m¨¦s, als concursants se¡¯ls fa literalment la guitza. Si no endevinen les preguntes d¡¯en Ribas...se¡¯ls lliguen les mans, els incomoden amb desc¨¤rregues el¨¨ctriques, etc. No es diu si hi ha un premi econ¨°mic, per¨° espero que la simple participaci¨® estigui degudament retribu?da per compensar m¨ªnimament els protagonistes d¡¯aquesta estrafol¨¤ria pallassada sense gr¨¤cia.

Una altra novetat ¨¦s Tens un minut? Aqu¨ª no hi ha sorpreses, tampoc de desagradables. Un concurs de preguntes no gaire elevades -sempre n¡¯hi ha una de punyetera- que el concursant captat pels carrers d¡¯una poblaci¨® ha de respondre en un minut. El premi en met¨¤l¡¤lic, ¨°bviament, ¨¦s discret tractant-se de TV3 i acumulatiu. Un error expulsa del concurs i qui arriba als 50 segons t¨¦ una darrera prova -veritat o mentida- que dobla o buida la guardiola del concursant. ?s un conegut recurs per entretenir un espectador que pot provar des de casa si sap les respostes. Entre els concursants hi ha hagut alguna sorprenent ignor¨¤ncia. La jovialitat de la presentadora, N¨²ria Mar¨ªn, no es marceix passi el que passi. Cada dia es fa a una poblaci¨® diferent, per¨° no hi ha visita tur¨ªstica, i s¡¯han redu?t les escenes de la cacera pels carrers de voluntaris a participar-hi. ?s un programa de poc pressupost que potser lluiria m¨¦s si no an¨¦s darrere d¡¯un altre programa de q¨¹estionari, l¡¯Atrapa¡¯m si pots. Entre l?un i l?altre s¨®n m¨¦s de cent minuts veient fer preguntes. L¡¯espectador pot pensar que se¡¯l prepara per a una prova PISA.

I una com¨¨dia, sense fums i amb bons actors, que agrair¨¤ l¡¯audi¨¨ncia m¨¦s granadeta, Vintage.