Dani de la Orden: ¡°Havia de ser una pel¡¤l¨ªcula de pijos, perqu¨¨ com m¨¦s pijos fossin els ho pod¨ªem fer passar pitjor¡±

A Dani de la Orden no li agrada gaire la cultura del r¨¤nquing. ¡°M¡¯estan arribant m¨¦s entrevistes ara que hi ha el titular ¡®Casa en flames, la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s vista que Alcarr¨¤s¡¯ que quan la vam estrenar als cines. Qu¨¨ vol dir aix¨°, que sent la m¨¦s vista ho mereix m¨¦s que abans?¡±, es pregunta mentre pren un caf¨¨ en una terrassa de Sant Antoni, el barri on viu a Barcelona. Nom¨¦s t¨¦ 35 anys, per¨° des que als 22, tot just sortint de l¡¯Escac, va rodar el fenomen Barcelona nit d¡¯estiu (¡°ho vam fer tot entre col¡¤legues, sense cobrar¡±), ja ha dirigit m¨¦s d¡¯una desena de pel¡¤l¨ªcules (Barcelona nit d¡¯hivern, Litus, El test o 42 segundos, entre altres), curts i cap¨ªtols de s¨¨ries de televisi¨® (?lite, Boca Norte). ¡°No em puc queixar ni de la feina ni del sou. M¡¯ha anat b¨¦. Patir? Patir, pateix un transportista. S¨ª que espero que totes les persones que han treballat a les meves produccions tamb¨¦ hagin cobrat b¨¦ i hagin estat b¨¦¡±, reflexiona.

Fill d¡¯una funcion¨¤ria i d¡¯un assessor fiscal, criat a la Bonanova, aquest cineasta aficio?nat als videojocs ja tenia clar el seu dest¨ª des que dirigia curts amb els companys d¡¯ESO del Frederic Mistral (¡°vaig matar mil cops la meva ¨¤via amb sang de mentida¡±). Tamb¨¦ assegura que, tot i la seva expe?ri¨¨ncia, no s¡¯esperava l¡¯¨¨xit de la seva darrera cinta: es va estrenar el 28 de juny i el cap de setmana del 7 de setembre va ingressar 80.000 euros m¨¦s, per sumar a un acumulat de 2,4 milions d¡¯euros. Amb gui¨® d¡¯E?duard Sola, Casa en flames ¨¦s un drama familiar disfressat de com¨¨dia que es va idear en el confinament inspirat pel fenomen franc¨¨s Petites mentides sense import¨¤ncia. La ficci¨® de l¡¯estiu ha remogut el dit a la nafra de la bombolla indulgent de la burgesia catalana, deixant a la vista les ferides de la soledat provocada per l¡¯egoisme familiar ¡ªi una fotopolla que va necessitar un comunicat per aclarir que, encara que aix¨ª s¡¯afirmava als t¨ªtols de cr¨¨dit, aquesta imatge no era la del penis del director.

Pregunta. Entre el romanticisme de Barcelona, nit d¡¯estiu i el sadisme familiar de Casa en flames hi ha un abisme. Necessitava m¨¦s mala llet?

Resposta. S¨ª, no m¡¯agrada gaire la paraula adulta, per¨° aquesta pel¡¤l¨ªcula t¨¦ un punt menys na?f. Suposo que ¨¦s el que implica fer-se gran. A la primera volia parlar del que m¡¯agradava, com ara enamorar-se. Ara procuro fer pel¡¤l¨ªcules d¡¯all¨° que m¡¯incomoda i em genera malestar. I aix¨° ¨¦s el que no ens diem, o les relacions familiars que no funcionen.

P. Durant la promoci¨® ha explicat que l¡¯ha sobtat la identificaci¨® del p¨²blic amb els personatges. ¡°Per¨° si s¨®n uns fills de puta¡±, ha dit.

R. Crec que la gent que s¡¯hi ha vist reflectida ho ha fet amb la part m¨¦s b¨¤sica. Aquesta ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula molt extrema, tant en les situacions com en el final. ?s molt hiperb¨°lica, t¨¦ una met¨¤fora molt clara. Passen coses que no passen a la vida real. Crec que ning¨² faria mai el que fa la mare de la pel¡¤l¨ªcula (Emma Vilarasau), per¨° si alg¨² s¡¯hi sent interpel¡¤lat, ¨¦s amb la soledat que despr¨¨n, amb aquesta emoci¨®. Tamb¨¦ espero que ning¨² faci el que fa el personatge de l¡¯Enric Auquer, que ¨¦s amena?ar amb el su?cidi per fer sentir malament la noia que el vol deixar. Per¨° tots ens hem victimitzat algun cop perqu¨¨ l¡¯altre se senti malament.

P. El personatge d¡¯Auquer, la masculinitat que despr¨¨n, l¡¯haur¨ªeu escrit igual fa deu anys?

R. No. Fa deu anys jo no sabia qu¨¨ era ser t¨°xic, ni sabia quan rebia comportaments t¨°xics d¡¯una altra persona. ?s aix¨° fer-se gran, no? Agafar responsabilitats emocionals.

P. La pel¡¤l¨ªcula est¨¤ ambientada a Cadaqu¨¦s. Sembla que totes les pel¡¤l¨ªcules catalanes estiuenques amb problemes familiars s¨®n a la Costa Brava. Per qu¨¨ ha de passar tot all¨¤?

R. ?s com aix¨° que la majoria de les pel¡¤l¨ªcules rom¨¤ntiques passen a Nova York, no? En realitat, la casa ¨¦s a Canet de Mar, on es va rodar per log¨ªstica, per¨° s¡¯ambienta all¨¤ perqu¨¨ ¨¦s molt ic¨°nic. Suposo que la seg¨¹ent pel¡¤l¨ªcula que tracti aix¨° es far¨¤ al Delta de l¡¯Ebre, perqu¨¨ no s¡¯hi ha rodat mai i em sembla molt m¨¦s bonic, per¨° aqu¨ª hi ha molts factors clau: turisme, plans urban¨ªstics que degraden la costa i estatus. A la Costa Brava et cobren vuit euros per un gint¨°nic i no t¡¯estranyes del preu. Si ho dic ¨¦s perqu¨¨ ho conec b¨¦, he passat la meitat dels meus estius a la casa familiar de Begur.

P. En un moment de la trama es diu en castell¨¤: ¡°Los pijos, ya sabes, mucho patrimonio y luego ni un duro en el banco¡±. A la pel¡¤l¨ªcula, els rics no estan naturalitzats. Es fa saber que la seva vida no ¨¦s la norma, com s¨ª que sembla que passa en altres ficcions, on aquelles cases i les seves vides volen semblar ordin¨¤ries.

R. ?s com al pis de Friends, no? Que sembla normal quan realment ¨¦s un ¨¤tic amb terrassa. No vol¨ªem aix¨°. La nostra premissa era que aquesta havia de ser una pel¡¤l¨ªcula de pijos, perqu¨¨ com m¨¦s pijos fossin, m¨¦s putades i els ho pod¨ªem fer passar pitjor.

P. Gaudeix molt amb aquest tipus de ficcions, com a The White Lotus o Succession?

R. M¡¯agraden pels personatges, que siguin rics m¡¯¨¦s igual. A Succession, el que m¡¯interessa ¨¦s que hi hagi un germ¨¤ bala perduda o una filla aparentment responsable que, en realitat, ¨¦s la m¨¦s puta de tots.

P. Per¨° sense diners no serien aix¨ª.

R. S¨ª, esclar, per¨° ¨¦s el retrat d¡¯aquest poder a la ficci¨®, el que m¡¯interessa. M¡¯agrada veure com funciona en la pol¨ªtica i com la gent poderosa ha arribat all¨¤. Ara, amb el projecte en qu¨¨ estic, una adaptaci¨® cinematogr¨¤fica d¡¯El director, el llibre de David Jim¨¦nez (exdirector d¡¯El Mundo), m¡¯interessa tot aix¨°: veure els engranatges del periodisme i el poder.

P. Ser¨¤ thriller o com¨¨dia?

R. Com¨¨dia segur que no. El llibre t¨¦ humor, ironia i sarcasme. M¡¯agradaria fer una pel¡¤l¨ªcula molt ¨¤gil, com la de Vice d¡¯Adam McKay, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s un retrat d¡¯Espanya, on tots som una mica cutres i una mica trepes.

P. Ara, els directors i directores sembla que es volen allunyar una mica de l¡¯etiqueta d¡¯autor a?llat que imposa la seva visi¨® i manera de treballar a la resta. Tamb¨¦ li passa?

R. Suposo que encara en queden, d¡¯aquests, per¨° jo ni m¡¯hi sento ni m¡¯agrada ni vull que em tractin aix¨ª. No ho sabria fer. Soc una persona que no m¡¯agrada llevar-me d¡¯hora. Si podem fer dues reunions en lloc de cinc, millor. Madurar ¨¦s intentar generar el m¨¤xim, per¨° treballant el m¨ªnim.

P. Encara ¨¦s al cinema, per¨° Casa en flames tindr¨¤ una nova vida i tornar¨¤ a comentar-se quan arribi a plataformes. Qu¨¨ li sembla aquest nou paradigma?

R. T¨¦ moltes coses positives, per¨° em sap greu, perqu¨¨ estem perdent el que exigim al format. Igual que no ¨¦s el mateix c¨®rrer en una cinta est¨¤tica que sortir a c¨®rrer al Montseny, no ¨¦s el mateix veure una pel¡¤l¨ªcula a casa que al cinema. El cine, per mi, ¨¦s una experi¨¨ncia col¡¤lectiva, i una com¨¨dia en una sala t¨¦ una sensaci¨® molt diferent. Ara es produeix m¨¦s que mai, per¨° es consumeix de les pitjors maneres possibles.