¡®Poder i llibertat¡¯, de Josep Ramoneda: El present ocult del nou feixisme

El 15 de setembre de 2008, a les 7 del mat¨ª, Lehman Bro?thers va fer fallida. Les fotografies dels oficinistes d¡¯aquesta companyia de serveis financers carregant caixes de cartr¨® pels carrers de la City o de Manhattan s¨®n la icona amable i realista de la crisi originada per la bombolla hipotec¨¤ria. A milers i milers de persones que no tenien ingressos suficients se¡¯ls concediren hipoteques per adquirir habitatges en un mercat de preus desbocats. Durant lustres aquesta bombolla s¡¯havia anat inflant m¨¦s i m¨¦s, perqu¨¨ les empreses que havien concedit les hipoteques dif¨ªcilment retornables les van revendre a bancs d¡¯inversi¨®. Aquests bancs, per blindar una adquisici¨® arriscada, van inventar productes t¨°xics que circulaven sense gaire control pel mercat secundari i es creaven assegurances per minimitzar els riscos. I va passar all¨° que havia de passar. La bombolla va comen?ar a esquitxar merda quan els qui no podien pagar van deixar d¡¯ingressar la quota de la hipoteca. Els desnonaments van ser la icona s¨°rdida i hiperrealista d¡¯una societat que s¡¯esqueixava. Semblava una distopia, per¨° no ho era.

Aquells dies cr¨ªtics del 2008 podia visitar-se l¡¯exposici¨® J. G. Ballard. Aut¨°psia del nou mil¡¤lenni al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona. Ho he volgut certificar quan constatava que Ballard ¨¦s un dels autors m¨¦s citats a Poder i llibertat, de Josep Ramoneda, aleshores director del CCCB. Durant la preparaci¨® de l¡¯exposici¨®, comissariada per Jordi Costa, Ramoneda es va cartejar amb el novel¡¤lista. Tamb¨¦ va escriure un text breu i molt bo sobre el gran distopista. ¡°Ballard ¨¦s, per damunt de tot, una manera de mirar el m¨®n que ¨¦s capa? de penetrar, amb agudesa premonit¨°ria, en la cara s¨°rdida del canvi, en el costat sinistre de la hist¨°ria¡±. En una de les pantalles de l¡¯exposici¨®, com es pot rescatar al v¨ªdeo que la resumeix, Ballard parlava sobre el nucli de la seva obra. ¡°Una de les coses m¨¦s dif¨ªcils de fer per qualsevol ¨¦s descriure el que jo diria el present ocult¡±. El nostre present ocult, entenent que es va posar de llarg aquell 2008, i interpretat amb les eines de les humanitats (especialment la filosofia), ¨¦s el nucli de l¡¯assaig de Ramoneda, que cal llegir.

L¡¯aliatge de nacionalpopulistes i magnats de l¡¯economia tecnol¨°gica per al nou feixisme t¨¦ com a objecte l¡¯analfabet productiu

L¡¯ona expansiva del pet de Lehman Brothers va fer evident que el capitalisme financer, sense control en la globalitzaci¨® liderada per la seva ideologia ¡ªel neoliberalisme¡ª, era el principal responsable del trencament del contracte social i, per tant, de l¡¯acta de defunci¨® d¡¯una ¨¨poca durant la qual hav¨ªem volgut creure que democr¨¤cia liberal i capitalisme eren indissociables. Ara sabem que no. Les promeses de refundaci¨® del capitalisme dels l¨ªders pol¨ªtics occidentals van ser un brindis al sol. L¡¯an¨¤lisi en profunditat d¡¯all¨° que s¡¯estava produint, Ramoneda el va assajar a La izquierda necesaria (2012). El subt¨ªtol d¡¯aquell llibre ha acabat adquirint encara m¨¦s sentit del que tenia en aquell moment: Contra el autoritarismo posdemocr¨¢tico. ¡°La cultura del capitalisme llibertari (que no t¨¦ res a veure amb la vertadera tradici¨® liberal) evoluciona imparablement cap a l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic¡±, afirma Ramoneda al pr¨°leg del nou llibre escrit el juliol passat. Faltaven pocs mesos perqu¨¨ Trump i Musk guanyessin les eleccions. No hi ha l¨ªmits. Hi ha nihilisme.

Aquell autoritarisme, que el 2012 s¡¯intu?a en la gesti¨® austericida de la crisi, s¡¯ha anat materialitzant, sobretot en produir-se l¡¯aliatge entre els nacionalpopulismes i els magnats de l¡¯economia tecnol¨°gica per forjar el nou feixisme, que t¨¦ com a subjecte l¡¯analfabet productiu: l¡¯individu que actua en funci¨® del que dicta el mercat. ¡°El consumisme desperta un apetit que nom¨¦s el feixisme pot satisfer¡±, va escriure Ballard i cita ara Ramoneda. Per comprendre el nou feixisme, el fil¨°sof catal¨¤, que ¨¦s fill fidel dels setanta, necessita repensar les categories cl¨¤ssiques a partir de les quals s¡¯han articulat les societats modernes: poder i llibertat. I a la vegada, pensa la disjuntiva en la qual es troba l¡¯her¨¨ncia il¡¤lustrada, enfrontada a una deriva que, com als anys trenta, nega l¡¯esperit d¡¯Europa. Enfront d¡¯aquest panorama dist¨°pic, la revitalitzaci¨® democr¨¤tica passa per la presa de consci¨¨ncia cr¨ªtica de les humanitats. Aquest ¨¦s avui el nucli de l¡¯activisme cultural de Ramoneda, com qui porta una maleta d¡¯esperan?a.

Poder i llibertat. Reflexions en un canvi d¡¯¨¨poca ?

Josep Ramoneda ?
Edicions 62
141 p¨¤gines. 18,90 euros @9,99