Mor la poeta Jill Jarrell, l¡¯esposa de Gabriel Ferrater

Un dels llibres m¨¦s importants de la poesia catalana del segle XX est¨¤ encap?alat per sis versos en angl¨¨s. ?s Les dones i els dies (1968) i l¡¯autora del poema ¨¦s Jill Jarrell, que va ser l¡¯esposa de Gabriel Ferrater. Durant molt de temps ella va ser ¡°la dona fonedissa¡±. Aix¨ª la va anomenar Enric Juste, que va aconseguir localitzar-la gr¨¤cies a la pista que li va proporcionar Carme Balcells quan preparava el documental Metr¨°nom Ferrater. Va ser tamb¨¦ Juste qui va saber que Jarrell havia mort el passat 17 d¡¯abril. Ho va comunicar fa pocs dies. Tenia vuitanta-tres anys.

Les pistes per tra?ar la seva hist¨°ria les va explicar ella mateixa a Jordi Cornudella. A partir de les seves respostes, es pot estirar el fil de la seva biografia.

Hist¨°ricament la fam¨ªlia de Jarrell havia estat vinculada a l¡¯ex¨¨rcit nord-americ¨¤. El seu avi matern es deia Walter H. Rodney i pertanyia al regiment de cavalleria. Destinat a les Filipines despr¨¦s d¡¯haver-hi combatut, va ser assassinat d¡¯una ganivetada. Anava agafat de la m¨¤ de la Janet, la seva filla de quatre anys. El 1929 aquesta Janet Rodney es va casar amb Warren Frederick Graf, militar de marina. Van tenir una primera filla, Katherine, el 1931. L¡¯any 1940, en un vaixell alemany que feia la ruta entre la Xina i Ciutat del Cap, el matrimoni va engendrar la seva segona filla o aix¨ª com a m¨ªnim ho explicava la mare. Va n¨¦ixer a Washington el 21 de gener de 1941.

Li van posar de nom Janet, com la mare, per¨° al cap dels anys van comen?ar a dir-li Jill per evitar confusions. Aviat Katherine i Jill van quedar ¨°rfenes. El 13 de novembre de 1942 el seu pare moria en una de les primeres batalles del Pac¨ªfic a la Segona Guerra Mundial. La v¨ªdua es va casar amb un altre militar, Henry Jarrell. Ell va adoptar les filles de la dona i els va donar el cognom. Janet Graf havia passat a ser anomenada Jill Jarrell.

Quan van destinar Henry Jarrell com a agregat militar a l¡¯ambaixada dels Estats Units a Par¨ªs, la dona i les filles el van acompanyar. Bona part de la formaci¨® de la Jill va ser tamb¨¦ en franc¨¨s. La seg¨¹ent etapa de la carrera diplom¨¤tica de la fam¨ªlia va ser Madrid. Ell hi va ser enviat el juny de 1954. Ella, que hi estudiaria periodisme, tamb¨¦ escrivia poesia. Aviat va dir a la seva mare que havia decidit no tenir fills, per¨° s¨ª que li donaria nets: llibres de poesia. Sempre els va signar com a Janet Rodney, ¨¦s a dir amb el mateix nom de soltera de la seva mare.

A Madrid Jill Jarrell va con¨¨ixer Alistair Reid. Aquest escriptor escoc¨¨s enviava poemes i cr¨°niques sobre Espanya a The New Yorker, havia estat secretari de Robert Graves a Mallorca i havia orbitat entorn de l¡¯organitzaci¨® dels primers Premis Formentor. Aquells premis renovaren l¡¯est¨¨tica de la narrativa als primers seixanta i posaren Seix Barral al mapa de l¡¯edici¨® liter¨¤ria internacional. Va ser aleshores quan Carmen Balcells, com ella va explicar a Enric Juste, va demanar a Reid que li recoman¨¦s una assistent que sab¨¦s angl¨¨s per a treballar a l¡¯ag¨¨ncia. Va proposar Jill Jarrell, que es va instal¡¤lar a Barcelona a un pis al carrer Saragossa. Jill va acompanyar Balcells a la Fira de Frankfurt de 1963, celebrada entre els dies 9 i 14 d¡¯octubre.

Aquell any a la Fira tamb¨¦ hi va anar Gabriel Ferrater. Als Formentor de 1961 i 1962 Ferrater havia enlluernat als editors alemanys de Rowohlt, que li van proposar que hi an¨¦s a fer feina. El 1963, despr¨¦s de superar una crisi forta amb Helena Valent¨ª, el poeta es va traslladar a Hamburg per treballar a l¡¯editorial com a lector. Molts dels informes que va redactar estan tradu?ts a Noticias de libros. La relaci¨® amb Valent¨ª, malgrat els plans que havien fet, es va trencar durant els mesos centrals de 1963. I va ser en aquell per¨ªode de buidor sentimental quan va anar a Frankfurt.

La nit abans de la inauguraci¨® va assistir a una de les festes habituals de la Fira. All¨¤ va con¨¨ixer la jove que acompanyava Balcells. Ferrater i Jarrell van parlar en franc¨¨s. Ella no va anar a l¡¯habitaci¨® d¡¯hotel que compartia amb Balcells. Durant aquells dies a Frankfurt ning¨² els va veure m¨¦s. Acabada la Fira, ell va tornar a Hamburg i ella a Barcelona.

Des del primer dia no es van deixar d¡¯escriure: les cartes creuades durant aquells mesos s¨®n un epistolari passional meravell¨®s. S¨®n telegrames on es repeteix la paraula ¡°love¡±, versos, confessions del seu estat emocional, dibuixos, cartes de desig er¨°tic. ?s la principal aportaci¨® documental de V¨¨ncer la por. Pocs dies despr¨¦s del Nadal de 1963 es van retrobar a Barcelona. Al mar? de 1964 ella va volar a Hamburg i ja van tornar com a parella estable. Junts van assistir al nou Premi Formentor, celebrat a l¡¯abril a Salzburg. Del sopar de gala ¨¦s la fotografia en la qual Ferrater ¨¦s al centre de la imatge i al seu voltant hi s¨®n Castellet, Sempr¨²n i una Jill d¡¯esquena, elegant¨ªssima. Des de la ciutat austr¨ªaca ella va adre?ar una postal a la mare de Ferrater.

El 2 de setembre de 1964 es van casar a Gibraltar. A la participaci¨® de casament cadascun va fer-hi un dibuix i va posar-hi uns versos: els d¡¯ell, de March, el d¡¯ella, un del roman? medieval angl¨¨s Sir Gawain i el Cavaller Verd. La parella es va instal¡¤lar a un pis de lloguer a Montgat. ?s el moment de preparaci¨® de l¡¯original del seu tercer llibre de versos, Teoria dels cossos, el llibre de l¡¯Helena. Ferrater i Jarrell no tenien gaires diners. L¡¯editorial Seix Barral, on ell treballava, no el tractava b¨¦ i li pagava malament, com Jarrell mateixa va explicar a Joan Ferrat¨¦. ?s ara, despr¨¦s de molts anys, que els germans tornen a tenir relaci¨®.

Al seg¨¹ent Formentor, la primavera de 1965 a Valescure, tamb¨¦ Ferrater i Jarrell van anar-hi junts. ?s l¡¯encontre en el qual Ferrater va defensar la candidatura de Witold Gombrowicz, un episodi que Josep Maria Castellet va reconstruir al retrat que li va dedicar a Seductors, visionaris i il¡¤lustrats. A la discussi¨® final Ferrater no hi va assistir, derrotat per una borratxera. Al viatge de retorn el matrimoni Ferrater-Jarrell, per justificar-se, va visitar Gombrowicz. A Barcelona ell va escriure una carta adre?ada a Barral dimitint de la delegaci¨® de Seix Barral als Formentor.

A l¡¯agost se¡¯ls va acabar el contracte del pis de Montgat i no el van renovar. Van acabar optant per Sant Cugat: el pis de la Rambla de Ribatallada. Per¨° no hi van viure gaire temps junts. La crisi de la parella, provocada fonamentalment per l¡¯alcoholisme d¡¯ell, aniria en augment i ella cada vegada passaria m¨¦s temps amb la seva fam¨ªlia, que la volia allunyar de Ferrater. ?s probable que fos durant aquest per¨ªode, quan ell ja havia deixat d¡¯escriure poesia gaireb¨¦ del tot, que ella escriv¨ªs aquells versos excel¡¤lents que encap?alen Les dones i els dies, que es publicarien el 1968. En catal¨¤ v¨¦nen a dir:

Si es parla m¨¦s del compte,

val m¨¦s callar i ja est¨¤.

Els teus versos d¡¯amor, tan calculats,

la lasc¨ªvia dita amb tanta aspresa,

se t¡¯han tornat una arterosa mena

de joc sobreestimat.

Despr¨¦s de l¡¯estiu de 1966 es van separar. S¡¯havien conegut feia tres anys. Ella es va instal¡¤lar a Madrid on feia tasques editorials. Va ser ella, per exemple, qui va demanar a Ferrater un informe de lectura d¡¯El quadern gris que va fer arribar a uns editors nordamericans (pot llegir-se a Papers sobre literatura). El gener de 1969, a petici¨® d¡¯ella, van signar el divorci. Probablement aquell dia, acompanyats per Marta Pessarrodona, va ser la ¨²ltima vegada que es van veure. Quan l¡¯any 1972 Ferrater es va su?cidar al pis de Sant Cugat, Carme Balcells va ser qui ho va comunicar a Jarrell. Tal com ella va explicar a Cornudella, va tornar a Barcelona per acomiadar-se de la mare de Ferrater i del seu germ¨¤ Joan. Tamb¨¦ va passar unes setmanes revisant documentaci¨® i compartint confessions amb Marta Pessarrodona.

Jill Jarrell va marxar d¡¯Espanya el 1974. El 1976 va publicar la plaquette Chameleon¡¯s Cadmium, un llarg poema dedicat a Ferrater i on ja hi ressona la mena de cosmogonia que no deixaria d¡¯interessar-la. La il¡¤lustraci¨® de l¡¯opuscle era de Nathaniel Tarn, el poeta i antrop¨°leg. Era la seva nova parella. Pocs anys despr¨¦s es casarien. Ella passava a anomenar-se oficialment Janet Tarn. Escriurien llibres a quatre mans i farien recerca junts. En una ocasi¨® ell li va preguntar si li agradaria viure a Nou M¨¨xic. Ella va dir que s¨ª perqu¨¨ el paisatge li recordava Espanya. S¡¯hi van instal¡¤lar a mitjans de la d¨¨cada dels vuitanta i hi van viure fins que van morir. Janet Rodney Tarn l¡¯abril passat, Nathaniel Tarn al juny.

A les necrol¨°giques que es van publicar sobre ella no constava que havia estat casada amb Ferrater, per¨° ella havia escrit el p¨°rtic d¡¯un dels llibres de poesia catalana m¨¦s importants del segle XX.