Verlaine i Rimbaud, tombes separades

Com que s¡¯acaben de publicar tots els versos no continguts a les dues obres principals d¡¯Arthur Rimbaud (Tots els versos, traducci¨® i ep¨ªleg de Jaume Galm¨¦s, Barcelona, Edicions de 1984), retrem avui un altre homenatge a aquest poeta, i, per escreix, a Verlaine, que va ser amant del primer entre 1871 i 1873.

Els dos homes van tenir una relaci¨® turbulenta, que va acabar amb dos esdeveniments importants: la dona de Verlaine va demanar el divorci i Rimbaud, despr¨¦s que va ser tirotejat per un Verlaine ravatat i borratxo en un hotel de B¨¨lgica, el va abandonar: nom¨¦s es tornarien a veure al cap d¡¯uns anys a Stuttgart, on Rimbaud va anar a estudiar alemany amb la idea d¡¯aconseguir un lloc de treball de qualitat. Despr¨¦s, Rimbaud va anar a ?frica, lloc en qu¨¨ va fer de ge¨°graf i top¨°graf, va treballar per a diverses companyies, es va involucrar en la venda d¡¯armes a Abiss¨ªnia i va muntar diversos negocis a Harar, uns quants amb ¨¨xit.

Rimbaud va desenvolupar a ?frica un osteosarcoma a la cama dreta, i, despr¨¦s que els metges d¡¯Aden no van poder fer res per curar-lo, va passar a Marsella, on al final li van haver d¡¯amputar la cama afectada. El c¨¤ncer progressava malgrat tot; Rimbaud va tornar a la casa familiar; va retornar a Marsella amb la intenci¨® de passar a ?frica a causa dels negocis pendents que hi tenia, per¨° va morir a l¡¯hospital de La Conception d¡¯aquella ciutat, el 6 de desembre de 1891: tenia trenta-set anys. El seu cos, reclamat per la seva mare, va ser portat al poble natal, Charleville, on va ser-hi enterrat, i encara hi jeu.

Verlaine, despr¨¦s que va ser jutjat per intent d¡¯homicidi sobre Rimbaud ¡ªmalgrat que aquest va retirar els c¨¤rrecs¡ª, va passar un any a la pres¨®, despr¨¦s va ensenyar literatura, hist¨°ria, geografia i angl¨¨s a col¡¤legis de Fran?a, i m¨¦s endavant va traslladar-se a Anglaterra, en companyia d¡¯un noi de disset anys, Lucien L¨¦tinois, fill de pagesos, lloc on tamb¨¦ va ser professor, bevent b¨¦ i vivint malament. Com que Rimbaud havia deixat a les seves mans una colla de manuscrits, Verlaine va fer publicar el recull anomenat (per ell) Illuminations, amb un magn¨ªfic prefaci, l¡¯any 1886. Va tornar a Fran?a l¡¯any 1882, va viure un quant temps a la casa dels pares del seu amant ¡ªpel qual deia professar una devoci¨® ¡°cristiana¡±, que era el mateix que, despr¨¦s de l¡¯homicidi frustrat, li havia prom¨¨s a Rimbaud, sense que aquest s¡¯ho arrib¨¦s a creure¡ª, i tamb¨¦ va viure de la mare, de feines pobres i alguna ajuda minsa. L¡¯any 1885 va tornar a ser empresonat per haver intentat escanyar la seva mare per en¨¨sima vegada. Va malviure com va poder, a pesar de l¡¯enorme prestigi que havia assolit entre la generaci¨® dels poetes ¡°maudits¡± (male?ts), i va morir sifil¨ªtic i diab¨¨tic als 51 anys, a casa seva, a Par¨ªs, el 1896. Segons com es miri, i vista la qualitat de l¡¯obra de tots dos, Verlaine i Rimbaud van tenir unes vides apassionants, fascinadores. Negligint uns costums sexuals no del tot can¨°nics, Fran?a va concedir a Verlaine el t¨ªtol de Pr¨ªncep dels Poetes, que ¨¦s honor¨ªfic i no oficial, que el poeta va ostentar entre 1894 i 1896. Va ser enterrat al cementiri de Batignolles, Par¨ªs, en un lloc poc visible, i van traslladar-ne les restes a un lloc m¨¦s tur¨ªstic, al mateix cementiri, l¡¯any 1989, on encara jeuen.

La llavors ministra de cultura, Roselyne Bachelot, va presentar formalment al president Macron, l¡¯any 2020, la petici¨® que les restes de Verlaine i de Rimbaud fossin traslladades al Pante¨® dels Homes Il¡¤lustres, de Par¨ªs, a inst¨¤ncies d¡¯una colla d¡¯intel¡¤lectuals francesos i d¡¯altres pa?sos, entre ells l¡¯exministre de Cultura, Jack Lang, l¡¯exalcalde de Par¨ªs, Bertrand Delano?, l¡¯exministre Bernard Kou?ch?ner, l¡¯escriptor Edmund White i fins a un centenar de ciutadans respectables ¡ªgais, uns quants¡ª de Fran?a. Les autoritats van fer les consultes de rigor i la reneboda de Rimbaud, Jacqueline Teissier-Rimbaud ¡ªque, d¡¯altra banda, est¨¤ fent tot i m¨¦s per rehabilitar la moralitat del seu avantpassat, adduint que all¨° que havia passat amb Verlaine havia estat un ¡°error de joventut¡±¡ª, va manifestar que volia que les despulles del seu oncle avi es quedessin on eren, en companyia de la resta de la fam¨ªlia ¡ªtota biografia de Rimbaud, tamb¨¦ la seva obra, expliquen fins a quin punt el poeta menyspreava la seva fam¨ªlia i aquesta instituci¨® en termes generals. Macron va pensar en la proposta, per¨° va acabar dient que ni pensaments de traslladar Verlaine i Rimbaud al Pante¨®. De moment, quedaran separats; units (sense sexe) ho estan a l¡¯ultratomba ang¨¨lica.