El que una dana significa

Tot d¡¯una apareix una paraula del no-res i aix¨° no ¨¦s estrany, de fet passa tot sovint. Per¨° no ¨¦s tan habitual que un mot, a m¨¦s d¡¯apar¨¨ixer, carregui tan de seguida amb tots els vessants que pot adquirir el proc¨¦s de significaci¨®, que com veurem est¨¤ farcit de matisos, i en pocs dies, potser poques hores, passi del desconeixement majoritari a la representaci¨® de la cat¨¤strofe mateix. Aix¨ª, si abans del dia 29 d¡¯octubre pod¨ªem sentir parlar d¡¯una DANA i no ens feia gaire ni fred ni calor, ara ja rebem amb inquietud els anuncis dels meteor¨°legs que venen noves danes.

Per descomptat escric les dues grafies, DANA i dana, pas per casualitat. De fet la consideraci¨® d¡¯un mot originari d¡¯una sigla com una paraula m¨¦s o menys normal ¨¦s el passaport per considerar-la una dels nostres, i ja hi ha mitjans que han fet aquest pas. Per¨° una altra cosa ¨¦s que sapiguem gaire de qu¨¨ es tracta. De fet, DANA ¨¦s la sigla de depressi¨® a?llada a nivells alts, ¨¦s a dir un terme m¨¦s aviat t¨¨cnic que els homes i dones del temps fan servir per a all¨° que abans en deien gota freda. Si an¨¦ssim a la definici¨® cl¨¤ssica de signe ling¨¹¨ªstic proposada per Ferdinand de Saussure, dir¨ªem que el significant desenvolupat cont¨¦ el significat mateix, com passa amb la majoria de sigles: el significat de radar no ¨¦s m¨¦s que la tirallonga de mots que surt de desplegar cada lletra, en aquest cas en angl¨¨s.

La significaci¨®, per¨°, ¨¦s una cosa un p¨¨l m¨¦s complexa. Enll¨¤ d¡¯entendre que el significat d¡¯una sigla ¨¦s el seu desenvolupament, un cop ens quedem amb la sigla pelada cal omplir-la d¡¯alguna mena de sentit m¨¦s proper, m¨¦s intu?tiu, fins i tot prescindint del que volen dir les paraules que la formen. ?Quin ¨¦s el sentit de l¨¤ser, el que associem a la ci¨¨ncia (i la ci¨¨ncia-ficci¨®) amb forma de feixos de llum, o el que aporta la sigla lletra per lletra? ?s clar que, tan bon punt ¡°buidem¡± la sigla del seu desenvolupament, l¡¯hem d¡¯acabar omplint amb alguna cosa m¨¦s propera. D¡¯aqu¨ª que, malgrat el desconeixement t¨¨cnic general, el context feia que no f¨®ssim del tot ignorants que una DANA havia de ser una tempesta severa.

Significar, per¨°, va encara un pas m¨¦s endavant. De vegades les paraules signifiquen coses m¨¦s enll¨¤ del que refereixen, com si transcendissin el s¨ªmbol ling¨¹¨ªstic saussure¨¤ per endinsar-se en el coneixement pragm¨¤tic del m¨®n, en les nostres valors i expectatives. Gottlob Frege va establir la difer¨¨ncia entre la denotaci¨® i la connotaci¨® de la paraula, la qual afegeix matisos a trav¨¦s dels mots seleccionats en el missatge, que s¨®n descodificats d¡¯acord amb coneixements compartits. D¡¯aquesta manera, ¨¦s a trav¨¦s de la connotaci¨® que les paraules tant poden revelar una realitat d¡¯una manera ben expl¨ªcita o b¨¦ servir de pretext per a l¡¯eufemisme i evitar dir les coses pel seu nom; no en va, del nou departament de la Casa Blanca encap?alat per Musk se¡¯n dir¨¤ d¡¯efici¨¨ncia governamental, no pas de retallades.

El desastre del Pa¨ªs Valenci¨¤ ha servit, doncs, per afegir en molt poc temps al terme dana un tercer nivell de significaci¨®, a banda del que aporta la sigla desenvolupada i del que ens fa associar-la a un fenomen clim¨¤tic m¨¦s o menys conegut. I ¨¦s la connotaci¨® de destrucci¨® associa?da a l¡¯experi¨¨ncia compartida del desastre. Diria que hi ha pocs casos de mots que hagin experimentat un periple tan r¨¤pid; potser sida, tamb¨¦ origin¨¤riament una sigla, que en molt poc temps va afegir a la descripci¨® d¡¯una malaltia una connotaci¨® que ha sigut molt dif¨ªcil d¡¯esborrar. De vegades pesa m¨¦s tot all¨° que gira al voltant del signe ling¨¹¨ªstic que no el que cont¨¦ el signe ling¨¹¨ªstic mateix.

Potser acabarem associant el terme dana definitivament a calamitats, una mica com fan termes com hurac¨¤ o tsunami, i als telenot¨ªcies redunden en la idea que la poblaci¨® ja s¡¯est¨¤ prenent seriosament els anuncis de noves danes. Potser ¨¦s que hem agafat por, o una prud¨¨ncia ben ¨²til davant les fuetades del canvi clim¨¤tic. Almenys sempre reaccionarem abans amb dana que amb depressi¨® a?llada a nivells alts malgrat ser el mateix.