No tots els homes

Cada vegada que surt a la llum un esc¨¤ndol relacionat amb la viol¨¨ncia sexual, com ara el cas Pelicot o els grups massius de Telegram on es compartien instruccions per violar, penso en un llibre d¡¯hist¨°ria, Continent salvatge, del brit¨¤nic Keith Lowe. Ara ja fa anys que vaig perdre la meva c¨°pia, que de tota manera vorejava la desintegraci¨®, per¨° el paisatge de fons s¡¯ha quedat amb mi. L¡¯escenari ¨¦s l¡¯Europa que segueix la fi oficial de la Segona Guerra Mundial: un continent devastat, poblat per milions de despla?ats, bojos i tolits. Entre la runa deambulen contingents de soldats vencedors, alguns acabats d¡¯arribar dels Estats Units. S¨®n joves frescos, idealistes, de credencials impecables, que de sobte es troben en un par¨¨ntesi de la civilitzaci¨®; per primera vegada, durant unes setmanes, poden triar comportar-se de manera verdaderament lliure. En un context en qu¨¨ les violacions no comporten cap mena de repres¨¤lia, les seves tries s¨®n exactament les que s¡¯imagina el lector.

El lema Not all men ¡ª¡±no tots els homes¡±¡ª vol fer contrap¨¨s a les condemnes generalitzades a la masculinitat que segueixen cada inst¨¤ncia p¨²blica d¡¯ab¨²s. Entenc la resist¨¨ncia a identificar-se amb els agressors de les not¨ªcies, a sentir-se part d¡¯una massa subjugada als seus impulsos b¨¤sics. Al cap i a la fi, la connexi¨® at¨¤vica amb l¡¯animalitat i les forces de la natura s¡¯ha reservat sempre a la feminitat; la gr¨¤cia de ser home ¨¦s poder creure en el poder endre?ador de l¡¯intel¡¤lecte. Dit aix¨°, apel¡¤lar al propi temperament, naturalesa, refinament o, en els pitjors casos, bondat, com a garantia contra la possibilitat de sobrepassar-se o agredir sexualment, sempre m¡¯ha semblat o b¨¦ pueril o b¨¦ deshonest, si no directament perill¨®s. El continent devastat del llibre no ¨¦s una raresa hist¨°rica, sin¨® un territori que existeix a l¡¯interior de cadasc¨², m¨¦s o menys amagat, m¨¦s o menys accessible segons les circumst¨¤ncies.

Negar la pr¨°pia capacitat per al mal no et fa millor persona, sin¨® m¨¦s ingenu i f¨¤cil de manipular. Malauradament, aquesta q¨¹esti¨® b¨¤sica de l¡¯exist¨¨ncia humana ha passat a formar part d¡¯una guerra cultural, i sembla que no se¡¯n pugui parlar sense fer servir uns termes concrets o posicionar-se en un ¡°b¨¤ndol¡±. La reacci¨® davant de les den¨²ncies generalitzades contra els homes, de l¡¯allau de not¨ªcies esgarrifoses, no pot ser reivindicar una excepcionalitat individual, per¨° tampoc caure en l¡¯autoflagel¡¤laci¨® performativa (els ¡°aliats¡± fan f¨¤stic perqu¨¨ la insinceritat ¨¦s repel¡¤lent) ni en una cancel¡¤laci¨® a l¡¯engr¨°s de la masculinitat, que al capdavall ¨¦s capa? de grans meravelles. Diria que m¨¦s aviat cal acceptar que la frontera amb aquest territori interior ¨¦s porosa, i que no creuar-la mai ¨¦s una decisi¨® que s¡¯ha de renovar cada dia, a cada moment, que requereix sospitar d¡¯un mateix i estar alerta. Cada esc¨¤ndol que es fa p¨²blic hauria de ser com un recordatori, o una guia: el far que gira i de tant en tant et colpeja amb la seva llum directa per recordar-te on ¨¦s la l¨ªnia de costa.