¡®Plora aqu¨ª¡¯: un disc que sona a Ferran Palau, per¨° m¨¦s ple, m¨¦s r¨ªtmic

Judit Masc¨® i Ferran Palau?, Ferran Palau i Sr Chen, un productor de hip-hop? S¨ª i s¨ª. I casen. La primera, una icona als ant¨ªpodes del m¨²sic de Collbat¨® (41 anys) t¨¦, juntament amb Bruna Cus¨ª, un paper magn¨ªficament interpretat al curt de vuit minuts que complementa Plora Aqu¨ª, el nou disc de Palau. El segon ¨¦s qui rebla el regust hip-hop que sempre ha influenciat Palau en la seva forma de cantar, sense harm¨°nics, m¨¦s aviat seca, gaireb¨¦ recitada. Es tracta aix¨ª d¡¯un projecte que avalua amb excel¡¤lent nota el talent de Ferran Palau, que amb el seu aspecte juvenil no deixa de jugar. S¨®n seves les veus dels monstres que sonen al disc, i fins i tot juga amb la seva forma de treballar, gastant-se el pressupost en un curt d¡¯espl¨¨ndida factura dirigit per Pablo Maestres en un moment en qu¨¨ ni els clips tenen el protagonisme d¡¯abans.

¡°N¡¯hi ha que es compren cotxes, nosaltres utilitzem els pocs diners que tenim per materialitzar les nostres idees, encara que ens endeutem. Cal aprofitar les oportunitats que s¡¯hi presenten. No hi ha intenci¨® promocional de cap can?¨® amb el curt, ¨¦s pur onanisme d¡¯en Pau i meu, que ja ens coneixem des de fa temps i que amb les nostres afinitats hem volgut fer alguna cosa que valgui la pena com a obra al marge del disc, malgrat que hi t¨¦ vinculacions. Creiem que mai no s¡¯havia fet una cosa aix¨ª, d¡¯aquest calibre, a Catalunya. Hem vingut aqu¨ª a jugar¡±, diu en Ferran.

Comencem per l¡¯estrella i el paper, una Judit Masc¨® en bona mesura autopar¨°dica. ¡°Se¡¯ns va acudir que fos ella i va respondre magn¨ªficament malgrat que sabia que no faria de maca convencional i que el seu paper tenia coses que mai havia fet. I va funcionar molt b¨¦¡±, diu en Pau. El seu fitxatge va produir certs dubtes inicials al Ferran per antit¨¨tica, que es van esvair quan va veure que la Judit domina el somriure congelat de les presentadores vacues. En Pablo assegura que la Judit es va ajustar exemplarment als referents que li va suggerir, ¡°especialment Cate Blanchet a Don¡¯t Look Up, on l¡¯espectacle televisiu ha de continuar malgrat que la Terra pot desapar¨¨ixer¡±, recorda.

El curt, de factura internacional, ¡°als EUA em representa Superprime, que no ¨¦s una firma menor¡±, diu en Pablo, que tamb¨¦ ha rebut el suport de la productora local Roma, ¡°tracta de l¡¯explotaci¨® de la gallina dels ous d¡¯or, com un fam¨®s que es posa de moda fins que es crema i es llen?a a la cuneta¡±. En Ferran afegeix: ¡°Busc¨¤vem una pel¡¤li familiar, aquella fam¨ªlia que acull un monstre, tant dels 80, per despr¨¦s passar a una pel¡¤li de terror i acabar amb un drama. Tot plegat amb notes d¡¯humor, moltes emocions i sentiments¡±. Vuit minuts que tamb¨¦ parlen de com de malament digerim la difer¨¨ncia i com de b¨¦ la nostra societat ho converteix tot en mer consum.

Pel que fa a la m¨²sica, Plora Aqu¨ª representa un canvi natural del so d¡¯en Ferran Palau, i ha suposat limitar el protagonisme de Jordi Matas i de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), els seus tradicionals col¡¤laboradors: ¡°Amb Matas i Pons hi havia una l¨ªnia continuista i volia una evoluci¨®. Matas ¨¦s m¨¦s m¨²sic que productor, i necessitava un productor per aconseguir un so hip-hop en l¡¯aspecte r¨ªtmic, a la barreja, en distribuci¨® d¡¯instruments, a la veu. Matas hauria pujat les parts harm¨°niques i el disc hagu¨¦s tingut m¨¦s din¨¤mica, per¨° jo volia que fos una mica m¨¦s pla, m¨¦s sec, amb veu en primer pla ocupant m¨¦s espai, menys guitarra, les parts harm¨°niques m¨¦s filtrades, enregistraments en baixa fidelitat, les bateries reals i despr¨¦s samplejades¡±.

D¡¯aquesta manera, Plora Aqu¨ª sona a Palau, per¨° m¨¦s ple, m¨¦s r¨ªtmic, per¨° no de baixa fidelitat. En Ferran amplia aquesta idea: ¡°tot i que hi ha coses gravades amb recursos humils, no ¨¦s un disc lo-fi (baixa fidelitat) perqu¨¨ est¨¤ molt ben produ?t mantenint el so que volia, una textura com de suro, de fusta porosa, amb aire per¨° sec, sense est¨¨reos cridaners¡±. Un altre avantatge del Sr Chen ¨¦s la seva velocitat de treball ¡°com a productor que t¨¦ les seves eines ben organitzades i et suggereix algunes idees amb rapidesa. Si una no funciona, ja t¨¦ la seg¨¹ent a punt. Buscava una cosa intu?tiva i, r¨¤pidament, Jordi Matas, que ¨¦s m¨²sic, guitarrista, el m¨²sic que medita, que busca la pista perfecta, mai no et fa un acord sense fer-hi una volta i fer-ho diferent del que s¡¯espera, i aix¨° requereix temps. El Sr Chen ¨¦s immediat¡±.

La idea del disc va sorgir a Port Aventura, explica divertit en Ferran: ¡°All¨¤ veus mons en tres minuts, del Far West a Chinatown. El disc ¨¦s una mica aix¨°, passatges curts com de cartr¨® pedra, baixa fidelitat, que t¡¯endinsen en mons diferents, uns m¨¦s foscos, altres m¨¦s lluminosos, altres gaireb¨¦ country com l¡¯inici de 120¡å. Les can?ons s¨®n breus, de poc m¨¦s de dos minuts, ¡°no hi ha desenvolupaments, amb prou feines parts instrumentals, moltes can?ons comencen amb la tornada, van al gra¡±, confirma Palau. I les lletres s¨® una mica m¨¦s narratives, evoquen l¡¯amor, en gen¨¨ric, ¡°les frases s¨®n m¨¦s llargues del que ¨¦s habitual per¨° no he escrit hist¨°ries en el sentit estricte. Amb els anys he tendit a depurar-me, anar del figuratiu fins a la simplificaci¨® de la taca, com en pintura. Es tracta d¡¯aprendre t¨¨cniques fins a trobar la teva¡±, puntualitza. Tamb¨¦ els monstres que parlen al disc, apareixen al curt i formen part del grafisme es poden llegir en clau amorosa: ¡°?s com si fossin una parella que funciona, i mentre un imagina coses m¨¦s enll¨¤ l¡¯altre sap que m¨¦s enll¨¤ no hi ha res millor¡±.

I tot aquest m¨®n petit va n¨¦ixer a Collbat¨®, als peus de Montserrat: ¡°Tenir contacte amb la grandiositat de la natura et fa donar import¨¤ncia a les coses que de deb¨° valen la pena. Viure a ciutat et fa perdre perspectiva. La quietud que veig des de la finestra ¨¦s actualitat, el que passa al bosc tamb¨¦, per¨° aquesta actualitat sembla no comptar, no es valora. Jo no hauria sonat igual si hagu¨¦s viscut en un altre lloc¡±, assegura. I el disc no s¡¯hagu¨¦s anomenat aix¨ª si no exist¨ªs en Leo, el seu fill. ¡°Una vegada f¨¨iem cua en una polleria i em vaig contrariar per l¡¯espera. En Leo fa servir aquesta frase quan veu alg¨² enfadat o que ha com¨¨s un error i se¡¯n vol penedir, acostuma a oferir la seva espatlla i a dir ¡®plora aqu¨ª¡¯. M¡¯ho va dir a la cua i vaig veure r¨¤pidament que seria el t¨ªtol¡±, recorda. Dos monstres, Sniff (el marr¨® de la portada, la rauxa) i Smosly (el blanc de la contraportada, el seny), un m¨®n imaginari m¨¦s a prop del real del que sembla i un disc fet amb urg¨¨ncia en el sentit menys estressant del terme. En Ferran, afligit d¡¯otosclerosi, no hi sent de l¡¯o?da esquerra i el dret ja comen?a a calcificar-se. La malaltia avan?a, ¡°potser per aix¨° la meva urg¨¨ncia creativa¡±, diu somrient, ali¨¨ al tremendisme. Si med¨ªs u noranta potser la seva m¨²sica tampoc seria tan delicadament diminuta, c¨¤lida i entremaliada. Sempre hi ha un per qu¨¨. O una hip¨°tesi plausible.