La festa del Primavera Sound

Quan David Foster Wallace descriu la travessia en un creuer a la seva brillant i arxiconeguda cr¨°nica a Una cosa suposadament divertida que no tornar¨¦ a fer (Periscopi), comen?a enumerant tot el que ha vist per primera vegada: maletes fluorescents, nens amb tup¨¨, v¨°mits i un llarg etc¨¨tera d¡¯extravag¨¤ncies diverses. L¡¯autor ¨¦s testimoni d¡¯una llista de coses que tenen poc a veure amb l¡¯element central de l¡¯experi¨¨ncia en qu¨¨ ha decidit embarcar-se: el viatge a trav¨¦s de les onades i la fauna marina. Qui vagi al Primavera Sound, aquesta setmana a Barcelona, viur¨¤ una distorsi¨® similar.

Ja fa anys que els festivals de m¨²sica han esdevingut un gran motor de negocis per a les ciutats. I, per tant, una forta atracci¨® per al turisme i les marques. ?s curi¨®s que, aquests dies, quan un trepitja el parc del F¨°rum entre estampides de gent amb la cara envernissada de purpurina, sigui impactat per m¨¦s estands d¡¯Inditex, Aperol Spritz o tatuadors que per marxandatge dels grups que toquen i pels que suposadament tothom es mor per veure tocar. ?bviament, avui ¨¦s impensable un esdeveniment cultural sense la intervenci¨® d¡¯uns esp¨°nsors salvadors; per¨° ¨¦s significatiu que, en un marc en qu¨¨ es reivindica el valor de la m¨²sica, aquesta perdi el seu tron en detriment d¡¯una l¨°gica de centre comercial. Picar uns dumplings en una foodtruck, fer una becaina a la zona d¡¯hamaques, que et maquillin com si desfilessis per la catifa vermella dels Oscar, saltar en castells inflables i escoltar el repertori d¡¯una estrella del rock s¨®n, en aquests contextos, exemples d¡¯opcions que es presenten amb el mateix valor i s¨®n perfectament complement¨¤ries. Com assenyala el periodista Nando Cruz a Macrofestivales. El agujero negro de la m¨²sica (Pen¨ªnsula), aquest format d¡¯arreplegar m¨²sica en viu t¨¦ m¨¦s de bufet lliure, aix¨° ¨¦s, de consum compulsiu i desmesurat, que no pas de certa receptivitat contemplativa i no egoc¨¨ntrica, m¨¦s pr¨°xima a un concert de sala i convencional.

Fa unes setmanes, Damon Albarn, frontman de la m¨ªtica banda Blur, es va enfadar per la irrespectuositat del p¨²blic d¡¯un dels festivals m¨¦s famosos del m¨®n, el Coachella, a Calif¨°rnia. Mentre cantava davant de centenars de milers de persones el seu hit per excel¡¤l¨¨ncia, Girls & boys, tota una massa de gent que presumeix de melomania el mirava com si fos un animal de zool¨°gic, el grabava com estaquirots amb els seus iPhones d¡¯¨²ltima generaci¨® o parlaven entre ells en un timbre m¨¦s alt del que podien percebre perqu¨¨ anaven fins a les celles de MDMA. Una situaci¨® que, tot i semblar absurda o inversemblant, ¨¦s tristament habitual. Potser, en l¡¯era dels selfies, de l¡¯Smart?box i de la constant necessitat de performaci¨®, hem convertit els directes en una simple festa, ¨¦s a dir, en una experi¨¨ncia on l¡¯element central ¨¦s l¡¯individu, i el que passa a l¡¯entorn, elements succedanis de menys valor. Per¨° a la fi, per qu¨¨ entestar-se a reverenciar qui puja dalt d¡¯un escenari i intenta comprendre els de baix, si no hi ha millor fan que qui ho ¨¦s de si mateix?