La vaga m¨¦s llarga en 40 anys

¡°Panrico ¨¦s i ser¨¤ exemple de dignitat!¡±, cridaven els 200 vaguistes de Panrico dilluns passat. Es concentraven davant la planta de Santa Perp¨¨tua de Mogoda despr¨¦s de vuit mesos tancada per la vaga m¨¦s llarga de les ¨²ltimes quatre d¨¨cades. L'aturada va ser convocada contra l'impagament de les n¨°mines que va decidir el conseller delegat, Carlos Gila, en arribar al c¨¤rrec al setembre i despr¨¦s contra l'ERE del novembre, que preveia 745 acomiadaments a tot Espanya. A la f¨¤brica catalana se'n van produir 33 durant el 2013 i per aquest any n'hi ha 133 m¨¦s de previstos, que poden reduir-se a 80 si les negociacions van b¨¦. La vaga no ha estat exempta de divisions i conflictes entre els treballadors, ni de retrets per part de la Generalitat, mentre l'empresa s'ha mostrat inflexible.

Gin¨¦s Salmer¨®n (CCOO): "Era millor la negociaci¨®"

President del comit¨¨ d'empresa i en l¨ªnia amb la direcci¨® de CCOO, Gin¨¦s Salmer¨®n considera que ¡°era millor una bona negociaci¨® que una mala sent¨¨ncia¡± i admet que molts vaguistes ho van fiar tot a les esperances que l'Audi¨¨ncia dictaria la nul¡¤litat de l'ERE. Despr¨¦s de la sent¨¨ncia, es va mostrar partidari de desconvocar l'aturada. Sobre les cr¨ªtiques al comit¨¨, retreu l'actitud a ¡°col¡¤lectius que van radicalitzar el conflicte¡± i assegura que el comit¨¨ ha estat cr¨ªtic ¡°internament¡± amb la direcci¨® de CCOO, a la qual defensa com a ¡°instituci¨®¡±.

Els analistes consultats convenen que el cas de Panrico il¡¤lustra les conseq¨¹¨¨ncies dels canvis legislatius en reduir les possibilitats de mediaci¨® en els conflictes per part de l'Administraci¨®. Josep Maria Ra?¨¦, expresident del Consell de Treball Econ¨°mic i Social de Catalunya, creu que ¡°el gran problema a Panrico ha estat la falta de voluntat de negociaci¨® de les dues parts¡±.

Ra?¨¦ lamenta que les successives reformes laborals han redu?t molt el paper de mediador dels Governs auton¨°mics i la inspecci¨® de treball com a autoritat laboral: ¡°La conseq¨¹¨¨ncia ser¨¤ una polaritzaci¨®: on hi hagi for?a per part dels treballadors, els conflictes es radicalitzaran; i on no n'hi hagi, acataran i acabaran als jutjats¡±.

Tamb¨¦ el soci¨°leg del treball de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Jos¨¦ Castillo, creu que hi ha un ¡°canvi de les regles de joc en el dret del treball¡±. ¡°Van n¨¦ixer per equilibrar les relacions entre dues parts desiguals i les ¨²ltimes reformes laborals les han desequilibrat¡±. ¡°L'actual legislaci¨® propicia la conflictivitat, ¨¦s un s¨ªmptoma de quin ¨¦s el marc que ens espera¡±, diu Fernando Balsells, professor de la Universitat de Barcelona. Balcells critica que per sortir d'una crisi Panrico apliqu¨¦s un ERE i hagi mantingut posicions ¡°que caldria remuntar-se als anys setanta per veure¡±, com la distribuci¨® a Catalunya de productes fabricats en altres plantes. Per¨° la vaga, adverteix, ¡°¨¦s l'¨²ltim cartutx¡± i lamenta que no hi hagi hagut ¡°un comit¨¨ que hagi centralitzat l'estrat¨¨gia¡±. Sense una sola veu, ¡°tens les de perdre¡±.

Remedios Moyano: "Em quedo amb la solidaritat"

Remedios Moyano i l'altra mitja dotzena de companyes que van comen?ar a fer manualitats per vendre van ser molt criticades per alguns companys. Per¨° les seves creacions, que van comen?ar sent centres de Nadal i han acabat fent el calendari de festius ¡ªSant Valent¨ª, Carnestoltes, Sant Jordi...¡ª, s'han venut en fires i han aportat diners a la caixa de resist¨¨ncia. De l'experi¨¨ncia es queda ¡°amb la solidaritat entre companys, com els estibadors o els sindicats petits i de la ciutadania¡±.

Malgrat la divisi¨® a l'assemblea ¡ªentre partidaris de no acceptar ni acomiadaments ni rebaixes salarials i els que optaven per minimitzar les sortides¡ª, els vaguistes han arribat al final de l'aturada amb una participaci¨® massiva a les assemblees setmanals. Unes reunions a les quals no han faltat representants de petites organitzacions que, si b¨¦ han estat al costat dels vaguistes, mantenien posicions m¨¦s radicals i cr¨ªtiques amb CCOO, que t¨¦ el 90% d'afiliaci¨® a Santa Perp¨¨tua.

Des del sindicat, el seu secretari general, Joan Carles Gallego, analitza que el conflicte de Panrico ¡°ha estat at¨ªpic per la posici¨® autorit¨¤ria de l'empresa¡±. Recorda que el sindicat va apostar ¡°per la negociaci¨®, per sindicalitzar el conflicte, per¨° que l'assemblea va optar per judicialitzar i no es va acceptar un refer¨¨ndum entre la plantilla, els que estaven en vaga i els que no ho estaven¡±. ?s cert que bona part dels vaguistes ho van fiar tot al judici de l'Audi¨¨ncia Nacional, amb l'esperan?a que declar¨¦s l'ERE nul i sense un pla B.

La sent¨¨ncia va avalar el gruix dels acomiadaments, per¨° va prohibir els previstos el 2015 i el 2016. ¡°La sent¨¨ncia no donava ni treia la ra¨® a cap de les dues parts; va ser una oportunitat per reconduir el conflicte¡±, analitza Ra?¨¦. Per¨° els vaguistes van votar massivament mantenir l'aturada. En les decisions de l'assemblea ha pesat, segons el parer del secretari general de CCOO, ¡°la distorsi¨® per part d'organitzacions que no tenen res a veure amb el conflicte i que ho han utilitzat per a d'altres interessos propis¡± i han prioritzat ¡°l'¨¨pica a la gesti¨® del conflicte¡±.

El paper de la Generalitat

J. Ll. del Alc¨¢zar: "Estarien m¨¦s malament sense la vaga"

Josep Llu¨ªs del Alc¨¢zar forma part, des de l'organitzaci¨® Lluita Internacionalista, dels grups de suport de la vaga. Lloa l'actitud d'¡°uns treballadors que ho han tingut tot en contra: l'empresa volia imposar el seu pla; la Generalitat, que no ha defensat els drets dels treballadors; i l'a?llament dels sindicats CCOO i UGT¡±. Del Alc¨¢zar creu que els treballadors ¡°estarien en una situaci¨® molt diferent i pitjor si no haguessin fet vaga¡±. ¡°S'ha redu?t la xifra d'acomiadaments i ara s¨®n capa?os d'organitzar-se¡±, celebra.

Sobre el paper de la Generalitat, Balcells considera que s'hi hauria d'haver implicat m¨¦s: ¡°Davant d'un conflicte com aquest, si l'Administraci¨® no hi interv¨¦ per defensar els treballadors, ¨¦s molt dif¨ªcil que s'acabi b¨¦¡±. La mediaci¨® va perdre el seu principal actiu quan el director de Relacions Laborals, Ramon Bonastre, que coneixia b¨¦ les dues parts, va fitxar per la consultora PwC al gener. Un dels retrets m¨¦s compartits a la Generalitat ¨¦s haver trigat a reaccionar quan al desembre la Inspecci¨® de Treball va resoldre que Panrico havia vulnerat el dret de vaga en distribuir brioixeria fabricada en altres plantes. S'hauria pogut elevar a la fiscalia, recorda Balcells.

Els treballadors de Santa Perp¨¨tua tamb¨¦ han pagat cara la incapacitat, en el passat, de negociar un conveni ¨²nic per a totes les f¨¤briques del grup. Els hauria facilitat oposar-se a la retallada amb les mateixes condicions i una sola veu. Per¨° el fam¨®s quadre amb els acomiadaments previstos en l'ERE per plantes, que castigava la f¨¤brica catalana, no va facilitar la unitat. La direcci¨® de Panrico sempre ha dit que els costos laborals de Santa Perp¨¨tua s¨®n un 20% superiors a la resta i va passar per alt el comprom¨ªs de no fer ajustos en dos anys despr¨¦s de la retallada del 2012.

Des de l'inici de la crisi, Santa Perp¨¨tua ha vist tancar 200 empreses, en la seva majoria ind¨²stries. El membre de l'Observatori dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Mir, subratlla com han canviat les organitzacions: ¡°Abans, a les empreses, tothom entenia que estava en el mateix vaixell, amb un objectiu com¨². Ara no, sovint la propietat veu la massa salarial com un llast¡±. ¡°Oaktree es va quedar Panrico per reduir la despesa i sanejar-la per probablement tornar-la a vendre, i aquesta forma d'actuar dificulta qualsevol negociaci¨®¡±, afegeix.

Expliquen els m¨¦s veterans de Panrico que quan la f¨¤brica pertanyia a la fam¨ªlia Costafreda, n'hi havia prou que els treballadors fessin quatre crits davant del xalet de l'amo per aconseguir millores laborals. Avui l'amo no t¨¦ ni cara per als empleats.

Antonio Garc¨ªa: "La sent¨¨ncia dels acomiadaments va ser pol¨ªtica"

Partidari de mantenir la vaga, assemblea rere assemblea, el treballador del magatzem Antonio Garc¨ªa ha defensat la continu?tat de la vaga: ¡°No haur¨ªem aconseguit una rebaixa en els acomiadaments de 2.000 a 745 persones ni la sent¨¨ncia, que prohibeix acomiadaments futurs i impl¨ªcitament afirma que els executats s¨®n improcedents¡±. Va votar continuar en vaga fins al dia que es va desconvocar: ¡°Eren m¨¦s fortes les ganes de lluitar¡±. Critica durament les c¨²pules dels sindicats CCOO i UGT i ent¨¦n la sent¨¨ncia de l'ERE com a ¡°pol¨ªtica i exemplificant¡±.

Beatriz Arenas: "El comit¨¨ ens ha amagat informaci¨®"

Membre del comit¨¨ de vaga: ¡°Amb un 90% d'afiliats ¨¦s una vergonya que no hagin fet res m¨¦s que demanar-nos que an¨¦ssim a treballar¡±. Arenas, una de les ¨²niques quatre treballadores d'Administraci¨® que han secundat la vaga, ¨¦s molt cr¨ªtica amb CCOO i amb el comit¨¨ d'empresa, al qual pertany. ¡°La falta de democr¨¤cia ha estat brutal, ens han amagat informaci¨®¡±, retreu al president. El seu balan?: ¡°El poder ha guanyat: no podien deixar-nos guanyar¡±. ¡°Tinc el cap ben alt perqu¨¨ feia molts anys que no hi havia una vaga aix¨ª¡±.

Jos¨¦ Luis Moreno: "Hem nedat per morir a la riba"

Treballador de la l¨ªnia dels Donettes, Jos¨¦ Luis Moreno ¨¦s un dels impulsors de la revocaci¨® del comit¨¨ d'empresa, per la qual recull signatures des que es va acabar l'aturada. Assegura que amb la vaga en marxa, no ho van poder fer i que estaria disposat a assumir la tasca del comit¨¨, amb el qual es mostra molt cr¨ªtic: ¡°No han sabut estar al costat del treballador ni rebel¡¤lar-se contra CCOO, com hauria fet un comit¨¨ com a D¨¦u mana¡±. Valora la vaga com un ¡°frac¨¤s¡±: ¡°Hem nedat vuit mesos per acabar morint a la riba¡±.