Partida d¡¯escacs a la capital del m¨®n

L¡¯amfitri¨® era un veter¨¤ diplom¨¤tic espanyol, amic i antic col¡¤laborador de l¡¯expresident Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. El convidat, un nord-americ¨¤ nascut a Boston, catal¨¤ d¡¯adopci¨®.

A principis d¡¯any, Ram¨®n Gil-Casares, ambaixador del Regne d¡¯Espanya a Washington, va rebre a casa seva Andrew Davis, cap de la delegaci¨® de la Generalitat de Catalunya als Estats Units. Davis s¡¯acabava de traslladar de Nova York a Washington, i Gil-Casares, com acostuma a fer amb tots els representants de comunitats aut¨°nomes, el va convidar a dinar.

Per¨° Davis no ¨¦s un delegat d'una comunitat aut¨°noma m¨¦s. Representa a la capital pol¨ªtica del m¨®n un Govern, el catal¨¤, que impulsa un proc¨¦s que pot desembocar en la secessi¨® de Catalunya d¡¯Espanya, l¡¯Estat que representa Gil-Casares.

El partidaris de la independ¨¨ncia catalana i el Govern espanyol juguen les seves cartes a Washington

¡°Li vaig dir el mateix que dic a tots els representants de les diferents autonomies. Que jo s¨®c aqu¨ª per ajudar-los en el que vulguin¡±, explica Gil-Casares rememorant l¡¯¨¤pat. ¡°Per¨° tamb¨¦ li vaig dir que si pensava entrar en temes pol¨ªtics, doncs que probablement, tal com estan les posicions, no hi estar¨ªem d¡¯acord, i que jo defensaria la meva posici¨®¡±.

El ress¨° del conflicte entre els governs catal¨¤ i espanyol per la consulta d¡¯independ¨¨ncia a Catalunya arriba a Washington. No a les esferes m¨¦s altes de la pol¨ªtica. El president Barack Obama t¨¦ prou maldecaps ¡ªde l¡¯Estat Isl¨¤mic a l'Orient Mitj¨¤ a la inger¨¨ncia de Vlad¨ªmir Putin a Ucra?na, de la contenci¨® d¡¯una Xina en ascens a la regi¨® ?sia-Pac¨ªfic a la perspectiva d¡¯una humiliaci¨® del Partit Dem¨°crata a les legislatives de novembre¡ª per ocupar-se d¡¯un refer¨¨ndum possible, per¨° no segur, en un pa¨ªs de mida mitjana com Espanya, fidel aliat a l¡¯OTAN. La resposta can¨°nica dels portaveus de la Casa Blanca i el Departament d¡¯Estat no ha variat en els ¨²ltims anys: el proc¨¦s catal¨¤ ¨¦s un afer intern d¡¯Espanya. No ¨¦s un ¡®no comment¡¯, per¨° s¡¯hi apropa.

El ress¨° arriba a altres ¨¤mbits. A la premsa nord-americana i als laboratoris d¡¯idees, per exemple. I al Capitoli. ¡°I qu¨¨ me¡¯n dius del que passa a Catalunya?¡±, li va preguntar fa uns dies una funcion¨¤ria del Congr¨¦s a un corresponsal catal¨¤ enmig d'una conversa sobre les eleccions legislatives de novembre.

La internacionalitzaci¨® del proc¨¦s ha estat ¡ª¨¦s¡ª clau per a l¡¯estrat¨¨gia de l¡¯independentisme catal¨¤. Davant del que es percep com un front¨® a Madrid, una negativa sistem¨¤tica a autoritzar qualsevol consulta sobre la relaci¨® futura de Catalunya amb Espanya, aconseguir complicitats internacionals ¨¦s essencial. Segons aquesta idea, la pressi¨® internacional podria alterar la posici¨® del Govern de Mariano Rajoy.

La resposta espanyola ha estat menys clara. En alguns moments ha semblat que el Govern Rajoy volia evitar la internacionalitzaci¨®. En paral¡¤lel, un dels ministres m¨¦s loqua?os sobre el proc¨¦s ha estat el d¡¯Afers Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo.

Tot i la cordialitat entre els representants dels dos governs, el debat ha estat accidentat

Als Estats Units, Gil-Casares ¡ªl¡¯ambaixador oficial¡ª i Davis ¡ªl¡¯ofici¨®s de Catalunya¡ª s¨®n actors decisius en aquesta pugna. EL PA?S va entrevistar Gil-Casares per elaborar aquesta cr¨°nica. Un portaveu de la Generalitat a Barcelona va denegar la petici¨® d¡¯entrevistar Davis.

¡°No hem tingut moments de tensi¨®¡±, diu Gil-Casares, ambaixador des del 2012. ¡°Suposo que ell haur¨¤ explicat el seu punt de vista, en privat ¡ªvaja, s¨¦ que ho ha fet perqu¨¨ em consta quin ¨¦s¡ª, de la mateixa manera que ho faig jo amb els meus interlocutors quan els explico el meu punt de vista. Per¨° no, no hem tingut cap moment de tensi¨®¡±.

Davis, que va ser nomenat l¡¯any 2008 pel Govern del tripartit d¡¯esquerres, no ¨¦s un home de discursos estridents. I la seva missi¨® va m¨¦s enll¨¤ del proc¨¦s. S¡¯encarrega de coordinar les oficines d¡¯organismes de promoci¨® comercial als Estats Units, el Canad¨¤ i M¨¨xic.?

Que la cordialitat domini la relaci¨® entre els dos ¡®ambaixadors¡¯ no significa que el cam¨ª no hagi estat accidentat. Potser ens podr¨ªem remuntar a la prehist¨°ria del proc¨¦s, al mateix moment en qu¨¨ es va inaugurar la primera ¡®ambaixada¡¯ catalana, el 22 de gener del 2009, una oficina al selecte Rockefeller Center de Manhattan. Quan un periodista li va preguntar al vicepresident de la Generalitat, Josep Llu¨ªs Carod-Rovira, el pressupost de l¡¯oficina i el cost del lloguer, el pol¨ªtic va dir: ¡°No vull regalar cap titular a determinada premsa espanyola¡±.

El relat ¡ªencara inacabat¡ª tindria l¡¯episodi m¨¦s recent en la visita d¡¯Artur Mas, el juny passat, a una nova planta de l¡¯empresa Gr¨ªfols a Carolina del Nord, durant la qual un assessor del president catal¨¤ va assenyalar en privat que Gil-Casares ¡ªcom tots els ambaixadors espanyols en visites internacionals del president¡ª no abandonava Mas en cap moment. Gil-Casares va participar en la reuni¨® estrella d¡¯aquell viatge, la d¡¯Artur Mas amb el governador de Carolina del Nord, Pat McCrory.

Per¨° l¡¯episodi en qu¨¨, segurament, alguns a Washington ¡ªa les comunitats catalana i espanyola i en certs ¨¤mbits acad¨¨mics¡ª, es van adonar que la cosa no era broma, va passar la primavera del 2013, quan el Govern espanyol va intervenir per impedir la continu?tat de l¡¯economista Clara Ponsat¨ª a la c¨¤tedra Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries a la Universitat de Georgetown. Ponsat¨ª ¨¦s una universit¨¤ria de prestigi que va apar¨¨ixer en un v¨ªdeo amb altres acad¨¨mics denunciant "l¡¯espoli fiscal" i va ser entrevistada en un espai de la cadena Al-Jazeera titulat Ad¨¦u Espanya??Uns van veure en el cessament un cas flagrant de censura ideol¨°gica; pels altres, era incoherent que una persona propera al sobiranisme ocup¨¦s una c¨¤tedra amb el nom de l¡¯actual rei d¡¯Espanya mentre difonia idees que q¨¹estionaven la unitat d¡¯aquest pa¨ªs.

El cas Ponsat¨ª reflectia una realitat: l¡¯agilitat amb qu¨¨ s¡¯ha mogut l¡¯independentisme en la batalla al m¨®n universitari i medi¨¤tic dels Estats Units. El resultat: el 'soft power' ¡ªel poder tou¡ª o la intel¡¤lig¨¨ncia emocional ha desbordat de vegades el Govern espanyol. Des d¡¯articles a The New York Times fins a col¡¤loquis a universitats com Georgetown, en pocs f¨°rums s¡¯han sentit arguments a favor de l¡¯statu quo espanyol o en contra de la consulta que impulsa el Govern Mas. Sovint ha semblat que el Govern d¡¯Espanya jugava a la defensiva.

La causa sobiranista ha comptat amb universitaris d¡¯alt nivell, professors catalans a universitats d¡¯elit nord-americanes, primeres espases en les seves disciplines acad¨¨miques. El Col¡¤lectiu Wilson, que inclou el catedr¨¤tic de la Universitat de Columbia Xavier Sala-i-Martin, i el catedr¨¤tic de Princeton Carles Boix, en s¨®n exemples.

Boix diu que ¨¦s dif¨ªcil quantificar l¡¯impacte de la feina d¡¯aquest grup. ¡°Per¨° crec¡±, escriu en un correu electr¨°nic, ¡°que el Col¡¤lectiu Wilson ha fet una feina interessant a l¡¯hora d¡¯explicar les dimensions econ¨°miques i juridicopol¨ªtiques d¡¯una possible secessi¨®. Ho avala l¡¯inter¨¨s que genera entre l¡¯opini¨® p¨²blica i tamb¨¦ en el m¨®n acad¨¨mic i period¨ªstic, incloses algunes refer¨¨ncies a la premsa nacional americana¡±.

El refer¨¨ndum d¡¯Esc¨°cia el 18 de setembre ha disparat l¡¯inter¨¨s en la q¨¹esti¨® catalana. A la pregunta de quant de temps li ocupa el tema catal¨¤, l¡¯ambaixador Gil-Casares respon: ¡°A veure: el tema catal¨¤, com el tema gallec, com el tema asturi¨¤, com el tema extremeny, m¡¯ocupa les vint-i-quatre hores del dia. Que aix¨° quedi clar. El tema de la situaci¨® conjuntural actual de la pol¨ªtica espanyola, amb el Govern catal¨¤ anunciant el refer¨¨ndum i adoptant la posici¨® pol¨ªtica que ha adoptat, m¡¯ocupa ¨²ltimament m¨¦s temps del normal¡±.

L¡¯ambaixador intenta fer als Estats Units all¨° que Jordi Pujol reclamava en els seus bons temps: pedagogia. ?s a dir, corregir les versions de la hist¨°ria de Catalunya que presenta la Generalitat o explicar que el cas d¡¯Esc¨°cia ¨¦s diferent del cas catal¨¤. ¡°Sempre que hi ha alguna cosa que afecta la imatge d¡¯Espanya o la realitat d¡¯Espanya, o que la distorsiona, intentem intervenir¡±