Josep Pla, des del llit

Mitjans dels anys 50. Malgrat que ¨¦s un escriptor i periodista reconegut a tot Espanya, Josep Pla est¨¤ deprimit. Potser m¨¦s del que creu. T¨¦ 59 anys per¨° es nota molt cansat. ¡°Sento que m'he fet vell ¨Cque cada dia s¨®c m¨¦s vell. Qu¨¨ viur¨¦? Tres anys? Sis anys?¡± No tindr¨¦ temps de res¡±, anota el 12 de juny del 1956 en una de les seves infinites nits d'insomni gaireb¨¦ perenne. El ven? una dictadura que avortava una t¨ªmida liberalitzaci¨®, i que mantenia els ciutadans en una mis¨¨ria moral notable; una censura immisericordiosa (¡°fa gaireb¨¦ 40 anys, en tots els r¨¨gims, que he treballat amb aquest peu for?at¡±) que de rebot el porta a dubtar sobre la seva escriptura (que practica a preu fet) i uns dimonis interns (sentimentals-er¨°tics, en bona part) que retroalimenten un alcoholisme notable¡­

Aquests s¨®n els fils conductors de tres diaris de Pla (del 1956, 1957 i 1964), in¨¨dits fins ara i que sota el t¨ªtol La vida lenta. Notes per a tres diaris, editats per l'estudi¨®s Xavier Pla, publica ara Destino en catal¨¤ i castell¨¤.

En agendes-calendari (totes estrangeres) no gaire grans, a ploma (tinta blava o negra), amb lletra min¨²scula i sense ratllar res, gaireb¨¦ inintel¡¤ligible de tant aprofitar els marges, l'autor d'El quadern gris i un dels grans memorialistes de les lletres espanyoles va desgranat des del llit en aquestes nits-matinada de vetlla i en un prec¨ªs estil telegr¨¤fic (m¨¦s gener¨®s el 1956, amb voluntat d'estil a partir dels seus triumvirats d'adjectius) el que ha fet, menjat o sentit la jornada anterior. Un Pla m¨¦s ¨ªntim, impossible.

La barricada del llit. Pla, en aquests anys, sol anar-se'n al llit entre les 2 i les 4 de la matinada i aixecar-se a partir de les quatre o les sis de la tarda. ¡°Tinc la vida totalment invertida. Del dia en faig nit i de la nit, dia¡± (6 setembre 1956). El porta aqu¨ª, bon part de l'any, un fred infernal a la seva masia, on viu des del 1944, despr¨¦s de la mort del seu pare, i on a la gran sala amb prou feines s'aconsegueixen els quatre graus (pitjor a la cuina: menys un). Per¨° li agrada viure-hi (¡°aquesta casa m'ha salvat la vida¡±) perqu¨¨ quan no rep visites (poden arribar a ser set de diferents, com es dedueix el 12 de setembre del 1964), hi ha una ¡°calma medieval¡±, un ¡°a?llament div¨ª¡±, un silenci ¡°per somiar la vida¡±: una closca contra el m¨®n hostil. En ¡°la solitud del llit encantat¡±, Pla fa de tot menys dormir: potser es fa portar un menjar frugal (truita d'esp¨¤rrecs, o un got de llet i una torrada, o un parell d'ous ferrats) i, sobretot, llegeix. ¡°Llegir ¨¦s l'¨²nica cosa que m'apassiona, que em fa viure¡± (8 juny 1956). Poden ser sis hores seguides per a una biografia de Bismarck o 390 p¨¤gines diverses (15 febrer 1957): ¡°No hi ha manera de conservar un equilibri. Passo de l'alcohol a la lectura ¨¤vida, que em fa el mateix mal¡±. Llegeix de tot: llibres, premsa estrangera (Journal de Gen¨¨ve, The?New Yorker , Le Monde...), revistes de tota condici¨® (Serra d¡¯Or, Raz¨®n y fe, dels jesu?tes...), diccionaris (de Joan Coromines)¡­ Amb 67 anys, trencar¨¤ algun h¨¤bit: al llit hi anir¨¤ a les sis o a les 8 del vespre i el dia de Nadal, s'hi passar¨¤ el dia sencer: aqu¨ª menjar¨¤ els tradicionals canelons i el pollastre rostit--¡°Decideixo no aixecar-me (¡­) Silenci total. Delici¨®s (¡­) Passat molt bon dia¡±.

Un cos macerat. Un ¡°estofat magn¨ªfic¡± de la seva mare o l'article per al n¨²mero 1.000 de la revista Destino accentuen la seva ¡°sensaci¨® d'envelliment, de f¨¤stic general i de depressi¨® extrema¡± (28 desembre 1956). Raons sociopol¨ªtiques a part, se sent castigat per l'insomni ¡°total¡±, intolerable, ¡°escandal¨®s¡±, que de vegades va acompanyat de taquic¨¤rdia. Ell ho atribueix, segons l'¨¨poca, al vici de la lectura, ¡°un contraatac de l'alcohol¡±, o a una combinaci¨® d'alcohol amb les seves pulsions er¨°tiques (¡°insomni persistent amb l'obsessi¨® sensual ¨Cde l'alcohol¡±). ¡°Avui faig 67 anys¡­ Terrible not¨ªcia¡± (8 mar? 1964). El dolor ¡°insuportable¡± de queixals que arrossegar¨¤ anys malgrat una dentadura nova no ser¨¤ res comparat amb el p¨¤nic davant d'un parell d'atacs d'un fetge macerat per la beguda. Pla frega l'alcoholisme amb un punt, a m¨¦s, de fatalisme. ¡°He tornat a casa amb dificultat ¨Cpotser en un taxi, no ho recordo exactament (¡­) Encara reincidir¨¦ unes quantes vegades m¨¦s¡±. Es dol pel seu ritme de vida, sovint ¡°saturat d'alcohol¡±. ¡°No ha arribat l'hora de reaccionar? ?s una vergonya. No em comprenc a mi mateix. Sensaci¨® que vaig cap enrere¡±. Ni als seus 67 any canvia: ¡°Conyac. No tinc remei¡±.

El fosc desig. All¨¤ on va, Pla es fixa sempre en les dones: hostesses, esposes de visites o comensals¡­ Han de ser ¡°joves i de cos bonic¡±, com el tipus de noia amb el qual, escriu, hauria de casar-se ¡°amb urg¨¨ncia¡±. En el diari del 1957, per¨° sobretot en el del 1964, les dones es concentren en Aurora Perea, amb la qual va viure entre el 1943 i ?el 1948. Aurora o A., per al lector, ¨¦s una aut¨¨ntica obsessi¨® per a l'escriptor, a cavall entre el que ¨¦s purament f¨ªsic i els sentiments, anant de l'¡°obsessi¨® er¨°tica¡± a afirmar: ¡°Aquesta dona ¨¦s important. Podria ser un parad¨ªs per al final de la vida¡± (¡­) ¡°?s l'¨²nica cosa que m'interessa¡±. Li arribar¨¤ a enviar diners i a anar a veure-la a l'Argentina, on va emigrar. Ni les visites ¡°amb intencions m¨¦s o menys er¨°tiques¡± a Figueres (1957) l'hi trauran del cap. La conclusi¨® ¨¦s dura: ¡°Aquesta noia t¨¦ ra¨®. M'ho he perdut tot ¨Che estat un animal. La meva tend¨¨ncia a la tendresa em porta, per fugir del rid¨ªcul, a la duresa i al desenfrenament¡±.

¡°Passo de l'alcohol a la lectura ¨¤vida, que em fa el mateix mal¡±, anota

La pres¨® d'escriure. ¡°Ho tinc tot empantanegat, deixat, el que escric em fa horror¡± (19 desembre 1956). ¡°He repr¨¨s el Madrid, amb por, amb un f¨¤stic recel¨®s¡± (13 febrer 1957). La crisi d'escriptura que pateix Pla ¨¦s m¨¦s ex¨°gena que end¨°gena. Est¨¤ motivada, en bona part, pel periodisme, que li exigeix anar a preu fet, un ¡°su?cidi lent¡±, que el fa viure ¡°com un presidiari¡±, un exercici ¡°insuportable¡± que ¡°torna mediocre l'esperit i ho vulgaritza tot¡±. Es queixa que no fa res per tanta relaci¨® social per¨° en realitat treballa com un for?at: escriu setmanalment a?Destino (que l'enviar¨¤ al llarg d'aquests diaris a cinc viatges pel m¨®n), El Correo Catal¨¢n, la Revista de S¡¯Agar¨® i ja t¨¦ en marxa l'edici¨® de les seves obres completes a Selecta, que despr¨¦s passaran a l'editorial Destino, amb un ritme m¨¦s alt de producci¨®. I a partir del 1964, la c¨²spide: la reescriptura d'El quadern gris, dietari de joventut que si b¨¦ ¡°encara aguanta¡±, ampliar¨¤ o reescriur¨¤, encara que de vegades ¡°no hi ha buf¡±.

¡°F¨¤stic¡± pol¨ªtic. ¡°Sento que m'envaeix una gran depressi¨®, que cada dia ¨¦s m¨¦s forta: la sensaci¨® que no hi ha res a fer. El f¨¤stic f¨ªsic que em provoca Franco em deprimeix¡± (15 maig 1956); a l'en¨¨sima vegada que es queda sense llum a la masia: ¡°S¨¦ perfectament que anem cap al desastre per¨° no tinc ni la for?a ni la joventut per dir-ho i anar a la pres¨®¡± (17 gener 1957). ¡°25 anys de pau ¨C¨¦s a dir, de mis¨¨ria, de policia i d'indignitat¡±. S¨ª, Pla est¨¤ fastiguejat tamb¨¦ en pol¨ªtica. L'historiador Jaume Vicens Vives, a qui ell fa una mica de cicerone vital, el posa al dia del rerefons pol¨ªtic. Quan es vinculi als sectors catalanistes que volen modernitzar?El Correo Catal¨¢n (els Armand Carab¨¦n, Manuel Ort¨ªnez, Manuel Ib¨¢?ez Escofet i que el portaran fins a gent de la nova banca com Joan Sard¨¤), en un context de creixent oposici¨® del catalanisme cultural, s'animar¨¤ una mica. Fins a l'extrem de retrobar-se amb amics d'abans de la guerra com Jaume Miravitlles i Eugeni Xammar, a pesar que van escollir b¨¤ndols contraris¡­ L'arrel del malestar pol¨ªtic ¨¦s la censura que pateixen els seus textos, que el porta a plantejar-se el pitjor: ¡°Est¨¤ insuportable. Em trobo en un moment de depressi¨® irreparable. Potser seria hora de prendre una decisi¨® i marxar. Aquest pa¨ªs ¨¦s asfixiant. De qu¨¨ es pot parlar? No hi ha res a fer¡± (30 octubre 1956). Per sort, va veure arribar nous anys des de la seva masia. El del 1965, per exemple. A les quatre de la matinada. Ho consigna perqu¨¨, esclar, tenia insomni i el va enxampar escrivint¡­ al llit.