¡°Hauria recomanat que no utilitzessin l¡¯emissor intern¡±

El bi¨°leg John Beecham ha estudiat els ¨®ssos durant 42 anys. ?s expert de la Uni¨® Internacional per a la Conservaci¨® de la Natura (IUCN), responsable de la unitat de conflicte amb humans. Bona part de la seva feina l¡¯ha desenvolupat a la costa oest dels Estats Units, per¨° tamb¨¦ ha fet el seguiment de casos de reintroducci¨® de l¡¯¨®s arreu del m¨®n. Beecham va actuar com a expert assessor en el proc¨¦s de readaptaci¨® de l¡¯¨®ssa Aub¨¨rta a la vida salvatge. L'Aub¨¨rta era un cadell d¡¯¨®ssa que va apar¨¨ixer a l¡¯abril al poble d¡¯Aub¨¨rt (Vall d¡¯Aran). Els t¨¨cnics de Medi Ambient del Consell General d¡¯Aran van portar l¡¯¨®ssa al tancat, on havia d¡¯acostumar-se de nou a la vida salvatge. Dimecres passat va ser intervinguda per una veterin¨¤ria per implantar-li un radioemissor abdominal. L'Aub¨¨rta va apar¨¨ixer morta divendres despr¨¦s que se li obrissin els punts de l¡¯operaci¨®. El seu retorn a la vida salvatge estava previst per a aquesta tardor.

Resposta.??ndia! No, primera not¨ªcia.

P. El Govern aran¨¨s diu que va ser un accident. Els ecologistes denuncien que hi va haver neglig¨¨ncia per part de la veterin¨¤ria. ?s un incident habitual?

R. No hi ha res particularment dif¨ªcil en aquesta operaci¨® abdominal. ?s una operaci¨® rutin¨¤ria per a un veterinari, no ¨¦s gaire diferent d¡¯una operaci¨® d¡¯esterilitzaci¨® d¡¯un gat o d¡¯un gos. No crec que sigui rellevant que el veterinari tingui experi¨¨ncia amb ¨®ssos.

P. Recorda algun cas d¡¯un ¨®s al qual se li hagi obert la incisi¨® per introduir-li l¡¯aparell emissor?

R. No utilitzem gaire aquest sistema amb ¨®ssos perqu¨¨ el senyal intern de l¡¯emissor ¨¦s molt d¨¨bil i s¨®n animals que recorren llargues dist¨¤ncies. Preferim el collar emissor perqu¨¨ el senyal ¨¦s m¨¦s fort [l'Aub¨¨rta havia de portar el localitzador subcutani, que funciona per senyal de r¨¤dio, i el collar, per sat¨¨l¡¤lit]. Nom¨¦s recordo un cas similar al que vost¨¨ m¡¯explica, dels centenars d¡¯¨®ssos que he seguit. No en recordo cap que hagi tingut problemes especials amb l¡¯emissor subcutani. ?s un sistema habitual, est¨¤ndard. Nosaltres no l¡¯utilitzem amb ¨®ssos, per¨° s¨ª que el fem servir amb altres animals, amb els llops, sobretot.

P. Aleshores no descarta que pugui haver estat un accident, que l¡¯¨®s es clav¨¦s una branca?

R. Sense con¨¨ixer els detalls de la feina que va fer la veterin¨¤ria, sense tenir gaire informaci¨®, diria que ¨¦s molt possible que fos un accident. Perqu¨¨ per als veterinaris no ¨¦s una operaci¨® complicada. Nom¨¦s cal fer una petita incisi¨® abdominal, sota la pell, i ja est¨¤. En aquestes operacions, el principal risc ¨¦s que la ferida s¡¯infecti.

P. Quin error veterinari es podria haver produ?t perqu¨¨ la ferida caus¨¦s la mort de l¡¯¨®s?

R. L¡¯¨²nica opci¨® que m¡¯imagino ¨¦s que la incisi¨® fos massa llarga. L¡¯emissor pot tenir uns 10 cent¨ªmetres de llargada i 3 o 4 cent¨ªmetres de di¨¤metre. La incisi¨® a l¡¯abdomen ha de ser petita, no pot ser gaire llarga; normalment ¨¦s de 4 o 5 cent¨ªmetres. I s¡¯ha de cosir molt fort perqu¨¨ no s¡¯obri.

P. Com va ser la seva feina d¡¯assessorament?

R. La comunicaci¨® ha estat sobretot per correu electr¨°nic. A l¡¯octubre hi va haver una reuni¨® de l¡¯Associaci¨® Internacional de l¡¯?s a Gr¨¨cia i all¨¤ em vaig trobar amb el bi¨°leg en cap del projecte i amb el seu col¡¤lega franc¨¨s. Em van mostrar imatges de l¡¯espai on hi havia l¡¯animal, em van preguntar detalls sobre aquest espai i sobre com havien d¡¯adaptar-hi l¡¯animal; em va semblar que estaven fent una bona feina. Seguien les indicacions d¡¯un manual que havia preparat per a un projecte a Gr¨¨cia i que tamb¨¦ els vaig enviar directament. I pel que vaig veure, seguien b¨¦ les indicacions. Em sorpr¨¨n que l¡¯animal hagi mort.

P. Van fer alguna cosa diferent del que vost¨¨ apuntava en els seus manuals?

R. No sabia que li posarien un emissor abdominal. Pensava que nom¨¦s seria un collar.

P. Al juliol em van explicar que l'emissor intern t¨¦ una vida m¨¦s llarga, funciona m¨¦s anys.

R. En el cas grec, el collar que utilitzen t¨¦ una bateria per a dos o tres anys. En algun moment el collar s¡¯ha de canviar per una unitat m¨¦s gran perqu¨¨ l¡¯animal creix. L¡¯emissor intern t¨¦ l¡¯avantatge que no l¡¯has de canviar.

P. ?s a dir, l¡¯¨²nic detall que el sorpr¨¨n ¨¦s que utilitzessin un localitzador intern?

R. Correcte. Si m¡¯ho haguessin preguntat hauria recomanat que no utilitzessin l¡¯emissor intern. Per¨° la seva era una opci¨® leg¨ªtima.