¡°La cultura ha perdut valor i reconeixement social¡±

Fa 30 anys que maquina projectes culturals a Barcelona, Catalunya i tamb¨¦ a Madrid. Gemma Sendra (Barcelona, 1960) ¨¦s un nom que sempre surt a les travesses cada vegada que es produeix un buit en equipaments culturals importants. Ha estat gerent del Macba i del Liceu, i va ser directora del Recinte Hist¨°ric de Sant Pau i una de les impulsores del pla estrat¨¨gic del Museo Reina Sof¨ªa. Va ocupar la secretaria general del Departament de Cultura de la Generalitat en l¡¯¨¨poca del tripartit, primer amb Caterina Mieras i despr¨¦s amb Ferran Mascarell, que mant¨¦ en ella una confian?a a prova de (els seus) canvis pol¨ªtics. Ara torna a confiar-hi ¡ªtamb¨¦ ¨¦s membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)¡ª per dirigir la Fundaci¨® Catalunya Cultura.

Pregunta. Quin ¨¦s l¡¯objectiu de la Fundaci¨®?

Resposta. Tenim la clara percepci¨® que el pressupost de cultura baixa any rere any. Ara estem en el 0,2%. Les prioritats del Govern s¨®n tota l¡¯¨¤rea de benestar social, educaci¨® i salut. Sembla bastant evident que s¡¯ha de fer alguna cosa i buscar una cultura col¡¤laborativa.

P. I qu¨¨ ¨¦s una cultura col¡¤laborativa?

S¡¯han de crear les

condicions perqu¨¨ les

iniciatives culturals

tinguin finan?ament

R. La cultura col¡¤laborativa que demanem no ¨¦s nom¨¦s d¡¯institucions i d¡¯administracions en qu¨¨ cadasc¨² fa la seva. Hem d¡¯entrar en un espai de compartir projectes, espais, i l¡¯empresa ha de jugar a aix¨°. La fundaci¨® es crea perqu¨¨ sigui un instrument que pugui permetre a les empreses formar lobby, per reclamar la llei de mecenatge i preparar-la per desenvolupar-la dins de Catalunya. I si d¡¯aqu¨ª un any i mig Catalunya ¨¦s independent, doncs que tingui la seva llei de mecenatge.

P. ?s una estructura d¡¯Estat?

R. S¨ª, es podria considerar aix¨ª. ?s una eina que pret¨¦n posar en valor la cultura en un nou Estat en el qual les empreses s¡¯impliquin m¨¦s per crear m¨¦s oportunitats culturals. A Europa es treballa en lleis de mecenatge serioses, i a Catalunya el teixit empresarial sempre ha estat al voltant de la cultura, tot i que no t¨¦ els avantatges fiscals de Fran?a, per exemple, que desgraven un 65% davant d¡¯un 15% a Espanya. A m¨¦s, estem en un moment de debat d¡¯Estat propi del futur del pa¨ªs.

P. A quin tipus de projectes culturals donar¨¤ suport a la Fundaci¨®?

R. L¡¯objectiu principal s¨®n els espais de creativitat, innovaci¨® i tecnologia, que s¨®n ¨¤mbits en qu¨¨ el mecenatge ¨¦s m¨¦s complicat. La Fundaci¨® i les vuit empreses ¡ªHavas Media Group, Fluidra, Fundaci¨® Banc Sabadell, Gramona, Grup Damm, Grup Planeta, Hewlett Packard i Fundaci¨® Llu¨ªs Bassat¡ª que de moment la constitueixen no neixen per suplir el mecenes que est¨¤ al Liceu o al Palau. El nostre objectiu ¨¦s crear un espai de trobada i v¨¨ncer les desconfiances.

P. Per part de qui?

R. De tothom. Des de la cultura no hi ha la percepci¨® positiva que les empreses col¡¤laborin. Potser per la sensaci¨®, insisteixo en sensaci¨®, que si una empresa col¡¤labora amb la cultura ¨¦s per influir en els seus continguts o b¨¦ utilitzar la seva imatge. I el sector empresarial tampoc se¡¯n refia, perqu¨¨ creu que el sector cultural est¨¤ mal gestionat, que no t¨¦ la consci¨¨ncia d¡¯utilitzar b¨¦ els diners. A m¨¦s, la cultura ha perdut reconeixement i valor social. L¡¯atenci¨® s¡¯ha anat despla?ant cap a l¡¯¨¤mbit social.

P. Per la crisi econ¨°mica, o hi ha alguna cosa m¨¦s?

R. Pot ser. Per¨°, per exemple, els temes de medi ambient tenen m¨¦s reconeixement que els culturals. La cultura no ha sabut crear cohesi¨® social. La crisi ha provocat una actitud conservadora a nivell de programaci¨® art¨ªstica. Anem cap enrere, i aix¨° ¨¦s perill¨®s. ?s contradictori, a m¨¦s, perqu¨¨ tenim escoles de molta qualitat, com ara l¡¯Escac o l¡¯Esmuc. I no obstant aix¨°, els artistes se¡¯n van. Cal crear les condicions perqu¨¨ tinguin finan?ament.

P. La cultura s¡¯ha instrumentalitzat pol¨ªticament?

R. Pot ser. Per descomptat, no ha concitat esfor?os com la ci¨¨ncia, un camp en el qual, en 10 anys, hem passat a ser referents. La ci¨¨ncia ha aconseguit que la societat en tingui una percepci¨® positiva. En la cultura m¨¦s aviat va cadasc¨² a la seva.

P. Qu¨¨ vol dir, que cadasc¨² va a la seva?

R. No es poden pensar les coses nom¨¦s per a l¡¯autoconsum, i que cada instituci¨® o equipament es limiti estrictament a les seves coses. En un moment de crisi, les institucions haurien d¡¯estar fusionant les seves estructures, el MNAC i la Fundaci¨® Mir¨®, o el Macba i el CCCB, per exemple. La mirada ha de ser amb qui puc col¡¤laborar, i no com m¡¯he de diferenciar. Per aix¨° hi ha tantes coses que es dupliquen, com ara temes de formaci¨® i captaci¨® de mecenatge. No hi ha espais comuns, cadasc¨² t¨¦ les seves auditories, les seves bases de dades. En un moment com aquest, en qu¨¨ tot hauria de ser m¨¦s fluid, no es comparteixen ni els gu¨¤rdies de seguretat.

?