Preludi d¡¯un gratacel

Fa dues setmanes parl¨¤vem del cas del gratacel que, en virtut d¡¯un pacte entre el govern municipal i el Partit Popular, es pensa construir a la cru?lla del passeig de Gr¨¤cia amb la Diagonal. Una cadena hotelera vol aixecar-hi un hotel de luxe despr¨¦s d¡¯enderrocar l¡¯actual seu del Deutsche Bank, un dels primers petits gratacels que s¡¯havien constru?t en aquesta via entre els anys seixanta i setanta. El nou hotel sembla no tenir-ne prou amb la modesta al?ada actual i haur¨¤ d¡¯aixecar una torre de 98 metres d¡¯altura, unes set plantes m¨¦s que ara, per ser m¨¦s que els altres hotels de la Diagonal.

Deixant de banda la q¨¹esti¨® de l¡¯enderroc, el cas ¨¦s molt il¡¤lustratiu per fer veure a alguns col¡¤legues, estudiants i p¨²blic en general on comen?a el que anomenem projecte d¡¯arquitectura, i que ¨°bviament no ¨¦s a la taula de dibuix d¡¯un arquitecte. Escric aix¨° tot pensant en una de les fotografies de l¡¯exposici¨® del fot¨°graf Antoni Arissa que es pot veure aquests dies al CCCB. La imatge, de les poques que t¨¦ un t¨ªtol, es diu Preludi d¡¯un gratacel, i hi apareixen compassos, tiral¨ªnies, un transportador d¡¯angles i un tinter, sobre un fons de paper en blanc. Resulta encantadora i d¡¯una ingenu?tat tan sols igualada per alguns dels meus col¡¤legues. ?s evident que el preludi d¡¯un gratacel no ¨¦s aix¨°, i pensant en el nou gratacel del passeig de Gr¨¤cia amb la Diagonal, no necessita gaire explicaci¨®. Si calgu¨¦s trobar un motiu per a una fotografia que il¡¤lustr¨¦s aquest preludi, m¨¦s aviat seria una composici¨® amb comptes fets a m¨¤ en una llibreta, com aquells que es van fer p¨²blics quan va esclatar el cas B¨¢rcenas. El disseny del gratacel ha comen?at per una operaci¨® d¡¯enginyeria financera per justificar la nova edificabilitat del solar, que permetr¨¤ construir uns 4.000 metres quadrats m¨¦s. Aquesta edificabilitat s¡¯obt¨¦ comprant el dret d¡¯edificaci¨® d¡¯altres solars, entre ells l¡¯antic taller Masriera al carrer Bail¨¨n, i la dels Llu?sos de Gr¨¤cia, a la pla?a del Nord. Tot aix¨° ¨¦s molt estrany i, per posar un exemple vulgar, ¨¦s semblant a l¡¯operaci¨® que permet a qui ha perdut els punts del carnet de conduir comprar-ne a una tranquil¡¤la tieta que t¨¦ carnet per¨° no condueix, per seguir conduint i evitar la sanci¨®.

Potser en un inici estava b¨¦ que la ciutat tingu¨¦s una xifra que fix¨¦s la seva edificabilitat com un c¨°mput general, per¨° ara veiem que serveix per justificar operacions com aquesta, que dubto molt que equilibrin res m¨¦s que una xifra abstracta. Si s¡¯ha d¡¯obtenir m¨¦s edificabilitat, que es pagui i es resolgui al lloc en q¨¹esti¨®. La veritat ¨¦s que no s¡¯ent¨¦n per quin motiu, posats a haver d¡¯augmentar els metres quadrats, no compren alguns edificis ve?ns i que el nou hotel sigui en realitat la suma de dos o tres edificis. ?s m¨¦s una marca corporativa si l¡¯hotel est¨¤ en un sol edifici? Crec que ja no. Fins i tot seria m¨¦s interessant i millor per a la ciutat si el nou hotel conserv¨¦s l¡¯edifici actual, tot millorant-lo, i ampli¨¦s la seva superf¨ªcie comprant edificis a l¡¯altra banda de la Riera de Sant Miquel i els lligu¨¦s amb un pont per sobre del carrer, un pont que, per exemple, podria ser de lloguer a 40 o 50 anys. A la Vila Ol¨ªmpica no va semblar malament fer edificis pont per sobre de carrers prou importants, i ¨¦s un tret de la singularitat d¡¯aquella part de la ciutat. Per qu¨¨ la singularitat ha de ser nom¨¦s en altura?

Seria interessant que

L¡¯arquitectura pot donar idees que, considerades durant el proc¨¦s de gestaci¨® d¡¯una operaci¨® financera com aquesta, potser ens haurien estalviat la banal idea del gratacel. Incorporar les solucions arquitect¨°niques al proc¨¦s al mateix temps que les idees financeres permet contemplar el projecte d¡¯una forma completa. D¡¯altra manera, l¡¯arquitectura arriba al final del proc¨¦s quan ja no t¨¦ remei i tan sols serveix per blanquejar una vulgar idea ¡°d¡¯homes de negocis¡±. Lamentablement, el govern municipal tamb¨¦ sembla haver-ho ignorat i l¡¯oposici¨® hi ha tingut un paper tebi.

Pensar que Barcelona ¨¦s la ciutat de l¡¯arquitectura i del disseny es torna en aquest cas rid¨ªcul. L¡¯arquitectura, el projecte d¡¯arquitectura, ha de formar part del projecte de negoci. L¡¯arquitectura permet pensar de manera sincronitzada amb l¡¯esperit de l¡¯¨¨poca i tamb¨¦ amb l¡¯espai urb¨¤. Avui el projecte d¡¯arquitectura interpreta d¡¯altra manera el fet unitari i ¨¦s capa? d¡¯entendre, per exemple, que ¨¦s m¨¦s complex un edifici a dues bandes del carrer i en dos o tres solars que en un de sol; i que la idea de l¡¯aspecte unitari o de la identificaci¨® visual ha quedat per a les comissaries de policia i les benzineres. L¡¯¨¨poca dels edificis-entitat i de la unitat corporativa sembla haver periclitat. Els negocis i l¡¯arquitectura no han de ser contraris i l¡¯arquitectura pot ajudar a fer un negoci millor i m¨¦s cre?ble.

?