Barcelona, bonica hist¨°ria de lluita

Quan s¡¯esmenta la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB) ¨¦s dif¨ªcil no associar-la amb moviments socials, de barri i amb partits pol¨ªtics d¡¯esquerres. Per¨° no sempre ha estat aix¨ª. ?s m¨¦s, el seu naixement va estar vinculat als interessos de comerciants i empresaris de Barcelona que es van agrupar en les anomenades associacions de bombillaires, el sobrenom que se¡¯ls va donar perqu¨¨ promovien la il¡¤luminaci¨® dels carrers comercials per Nadal. Van ser quatre associacions de bombillaires, que tenien com a local de reuni¨® l¡¯hotel Oriente ¡ªpropietat de l¡¯hoteler Josep Gaspart Bulbena i regentat despr¨¦s pel seu fill Joan Gaspart¡ª el nucli fundacional de la FAVB,? legalitzada el 1972. Paral¡¤lelament, en els ¨²ltims anys del franquisme les comissions i associacions de barri ¡ªque despr¨¦s se sumarien a la FAVB¡ª van dur la veu cantant en les protestes d¡¯una poblaci¨® que sortia al carrer, farta de mancances de tota mena, tant en la vida quotidiana com de llibertats. ¡°La FAVB va ser autoritzada el 1972 perqu¨¨ es veia com una Federaci¨® burgesa, cosa que va canviar radicalment poc temps despr¨¦s¡±, comenta Marc Andreu, autor de Barris, ve?ns i democr¨¤cia. El moviment ciutad¨¤ i la reconstrucci¨® de Barcelona (1968-1986), (L'Aven?). Un detallat retrat dels moviments socials i ve?nals d¡¯aquella ¨¨poca, de les lluites internes, dels noms propis involucrats, dels interessos pol¨ªtics, del paper dels alcaldes de l¡¯¨²ltima etapa franquista i dels primers de la democr¨¤cia.

¡°A difer¨¨ncia de la hist¨°ria del moviment obrer i el sindical, que est¨¤ molt documentada, el que podr¨ªem anomenar hist¨°ria social no s¡¯ha fet¡±, afirma Andreu. Barris, Ve?ns i democr¨¤cia ¡ªque aproximadament representa la meitat de la feina que va realitzar com a tesi doctoral¡ª ¨¦s el resultat d¡¯una ¨¤mplia investigaci¨® a l¡¯arxiu de la FAVB ¡ªcaixes i caixes amb documentaci¨® d¡¯all¨° m¨¦s variada¡ª, en el m¨¦s sistematitzat del Govern Civil ¡ªcal no oblidar que l¡¯autoritat governativa era l¡¯ombra de tot el que es movia¡ª i en desenes d¡¯entrevistes personals, a m¨¦s d¡¯altres arxius, entre ells de diaris i periodistes.

Aquesta investigaci¨® d¡¯actes i documents constata, per exemple, que homes de negocis i de la burgesia barcelonina, com Joan Antoni Maragall ¡ªfill del poeta Joan Maragall i al capdavant de la Sala Par¨¦s¡ª o el joier Amadeu Bagu¨¦s, entre d¡¯altres, van ser impulsors del que va n¨¦ixer com una agrupaci¨® de persones i interessos no pas d¨ªscola amb el r¨¨gim franquista, tot i que en molts casos sense combregar-hi.

El 1975, tres anys despr¨¦s de la constituci¨® de la FAVB i quan ja aglutinava un centenar d¡¯associacions de barris, l¡¯autoritat governativa en feia informes detallats. Enfoque correcto de la FAVB era el nom d¡¯un document intern del Govern Civil ¡ªconsultat per l¡¯autor del llibre¡ª que les classificava per ideologies: ¡°65 blaves, 23 vermelles i 4 blau/vermell¡±. Un informe que assegurava, tamb¨¦, que alguns dirigents de les associacions bombillaires ¡°eren informadors directes del governador civil, Rodolfo Mart¨ªn Villa¡±.

Moviments de base cristians, parr¨°quies, associacions obreres i les comissions de barri, algunes afins al PSUC, d¡¯altres a Bandera Roja, entre altres formacions ¡ªtotes elles en la clandestinitat¡ª, van ser el caldo de cultiu d¡¯un hiperactiu moviment a partir de 1970. Especialment per les explosions que es van succeir en diferents barris de Barcelona entre 1972 i 1973, pel canvi de gas ciutat a gas natural. Era el final de l¡¯¨¨poca de l¡¯alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, una etapa esquitxada de mobilitzacions de pes, com la paralitzaci¨® del Pla de la Ribera o les del Carmel, per les esquerdes que es van obrir en desenes d¡¯habitatges per la perforaci¨® del t¨²nel de la Rovira, o pel barraquisme del mateix Carmel o del Camp de la Bota.

Ocupacions de solars i d¡¯instal¡¤lacions p¨²bliques exigint habitatges, escoles i parcs, o segrestos d¡¯autobusos, en demanda de m¨¦s transport p¨²blic, van cobrar m¨¦s for?a en els primers anys despr¨¦s de la mort de Franco. Una radicalitzaci¨® del moviment ve?nal, a tot Espanya per¨° especialment a Barcelona, que va tenir a veure amb el retard de les eleccions municipals fins a abril de 1979, despr¨¦s que les primeres generals es fessin al juny de 1977, sost¨¦ Andreu al llibre.

Cristians de base, moviments obrers i comissions de barri, l¡¯¨¤nima de la FAVB

Els noms de Joan Antoni Samaranch o Llu¨ªs Reverter apareixen a Barris, ve?ns i democr¨¤cia en una etapa poc coneguda: quan van ser dirigents de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Sarri¨¤, abans d¡¯enlairar-se pol¨ªticament. Un llibre que retrata el que es podria batejar com els anys d¡¯or del moviment ve?nal, viscuts en l¡¯etapa de l¡¯alcalde Josep Maria Socias Humbert, ja superat el porciolisme ¡ªdespr¨¦s de la destituci¨® de Porcioles el 1973, for?ada pel moviment ve?nal¡ª i els curts per¨ªodes d¡¯Enric Mas¨® (1973-1975) i el poc m¨¦s d¡¯un any ¡ªentre 1975 i 1976¡ª de Joaquim Viola.

Socias, nomenat pel rei Joan Carles i amb el pl¨¤cet de Mart¨ªn Villa, va ocupar l¡¯alcaldia entre el desembre de 1976 i el gener de 1979, i ha arribat a ser reconegut com el millor alcalde de Barcelona. ¡°Probablement per necessitat i c¨¤lcul d¡¯interessos pol¨ªtics, per¨° la veritat ¨¦s que sota la seva etapa es van produir molts aven?os socials i de tot tipus. Socias va comprar 120 hect¨¤rees de s¨°l privat en les quals despr¨¦s es van fer pisos, parcs i equipaments reivindicats des dels barris¡±, explica Andreu. Una cosa que va ser possible, en bona part, perqu¨¨ els propietaris ¡ªindustrials i empresaris¡ª venien barat per tenir liquiditat en un temps convuls pol¨ªticament. Una manera de tenir els diners en un lloc segur ¡ªmoltes vegades a Andorra o a Su?ssa¡ª si les coses anaven mal dades.

La FAVB va arribar

D¡¯aquesta manera, l¡¯Ajuntament va comprar f¨¤briques i terrenys industrials i ferroviaris, com els terrenys de Renfe Meridiana a Sant Andreu i Nou Barris, l¡¯Estaci¨® del Nord, els tallers de Renfe al Clot o la Maquinista Terrestre i Mar¨ªtima de la Barceloneta. Una factura de 3.000 milions de pessetes de l¡¯¨¨poca, en ¡°la que va ser l¡¯operaci¨® de compra de s¨°l m¨¦s gran de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª¡±, comenta Andreu.

¡°Era paradoxal que un home posat per Mart¨ªn Villa obr¨ªs l¡¯Ajuntament, literalment, al moviment ve?nal. Els membres de la junta i la FAVB ens reun¨ªem amb ell sovint. El seu objectiu era pacificar la ciutat, perqu¨¨ hi havia manifestacions, protestes i ocupacions d¡¯institucions gaireb¨¦ di¨¤riament, i per aix¨° feia m¨¦s cas a les reivindicacions dels barris que al seu equip de regidors, tots franquistes¡±, explica Andr¨¦s Naya, una de les veus hist¨°riques de la FAVB, que en aquell temps estava controlada, en bona mesura, per militants d¡¯una amalgama de formacions d¡¯esquerres. Com el mateix Naya, de l¡¯Organitzaci¨® d¡¯Esquerra Comunista (OIC), i Carles Prieto, president de la Federaci¨® entre 1978 i 1982 i militant del PSUC durant anys. En aquesta ¨¨poca, els ve?ns i la FAVB ja havien abandonat l¡¯hotel Oriente com a lloc de reunions i ocupaven un local a la pla?a de Berenguer el Gran.

¡°Per a nosaltres era contradictori confiar en alg¨² que representava el que representava. Per¨° amb Socias aconseguim moltes coses¡±, reflexiona Naya. El llavors alcalde es va recolzar en persones de confian?a, com ara Joan Antoni Solans ¡ªun dels pares de l¡¯anomenat model Barcelona¡ª per abordar les 50 mesures que la FAVB li va posar sobre la taula. M¨¦s que d¡¯un paquet de reivindicacions, gaireb¨¦ es podria qualificar de tot un programa de govern que, en bona part, va comen?ar a desenvolupar el mateix Socias i despr¨¦s van seguir els alcaldes democr¨¤tics, comen?ant per Narc¨ªs Serra i seguint per Pasqual Maragall.

Socias va ser h¨¤bil i va saber treure partit de la for?a del moviment ve?nal de Barcelona per esgrimir-lo en m¨¦s d¡¯un despatx ministerial de Madrid. Un exemple: muntar una reuni¨® amb el director general de Carreteres, Juan Bautista Diamante, a Madrid, a la qual van assistir dirigents ve?nals de la FAVB per negociar l¡¯obra del segon cintur¨®. ¡°L¡¯alcalde ens va dir que ens hav¨ªem de posar com ho f¨¨iem amb ell, donant un cop de puny a la taula i prometent m¨¦s mobilitzacions. Ho vam fer i va funcionar¡±, recorda Naya, que est¨¤ conven?ut que en aquella ¨¨poca els partits pol¨ªtics recelaven de Socias pel bon clima que havia aconseguit amb els moviments ve?nals. Per exemple amb iniciatives com la creaci¨® d¡¯un servei de control de natalitat, cosa pionera a tot el pa¨ªs, en resposta a les demandes d¡¯un col¡¤lectiu feminista molt potent.

Socias va ser un alcalde

A l¡¯edat d¡¯or del moviment ve?nal, fins al final de la d¨¨cada dels setanta, la FAVB va arribar a tenir 70.000 socis de 80 associacions actives. La formaci¨® del primer Ajuntament democr¨¤tic a Barcelona, amb el socialista Narc¨ªs Serra, va desencadenar la crisi del moviment nascut dels barris, perqu¨¨ part dels seus quadres van fer el salt a la pol¨ªtica. Dels 43 regidors del primer consistori despr¨¦s de les eleccions d¡¯abril de 1979, una dotzena procedien del moviment urb¨¤. ¡°Per¨° no es va tractar nom¨¦s dels c¨¤rrecs electes, perqu¨¨ bona part de l¡¯estructura de funcionament de l¡¯Ajuntament, per una banda, i dels partits pol¨ªtics, de l¡¯altra, va contribuir a una fuga de persones molt v¨¤lides en els moviments ve?nals i de carrer¡±, recorda Naya. Encara que el pitjor, segons ell, no va ser aix¨°. El pitjor va ser la decepci¨® que va suposar per als que no van abandonar el moviment ve?nal, com el mateix Naya o Prieto, veure com un consistori democr¨¤tic s¡¯allunyava de la gent.

¡°Les poques vegades que parlem directament amb Serra, ten¨ªem ganes de dir-li: qu¨¨ li dec?¡±, ironitza Naya, que reivindica la c¨¤rrega pol¨ªtica de la lluita ve?nal d¡¯aquells anys. ¡°Clarament, el govern municipal pensava que la feina que fins a aquell moment havien fet els moviments ve?nals ja s¡¯havia acabat, i que, a partir d¡¯aquell moment, els tocava nom¨¦s als pol¨ªtics¡±, postil¡¤la l¡¯autor del llibre. Un error, segons l¡¯opini¨® de Naya, que seria molt trist que pogu¨¦s tornar a succeir ara si el resultat de les pr¨°ximes municipals fer pujar Barcelona en Com¨², nodrit en part per gent dels moviments socials i ve?nals, a l¡¯alcaldia de Barcelona.

La policia classificava

Ja als vuitanta, la pressi¨® ve?nal va ser determinant per aturar alguns disbarats a la ciutat, com ara la demolici¨® de la Casa Golferichs, que havia estat comprada pel constructor Josep Llu¨ªs N¨²?ez. El 1979, quan ja s¡¯havia comen?at a enderrocar l¡¯interior, els ve?ns van aconseguir que el consistori revoqu¨¦s la llic¨¨ncia d¡¯obres ¡ªconcedida anys enrere¡ª i recompr¨¦s per 84 milions el que ¨¦s avui un centre c¨ªvic.

El socialista Joan Ferran, al capdavant de la Federaci¨® de Barcelona del PSC durant anys, recorda, tamb¨¦, episodis tristos dels primers anys del municipalisme socialista, com quan els ve?ns van ocupar l¡¯Ajuntament en demanda de guarderies p¨²bliques i van ser desallotjats per la policia a cop de porra: ¡°Va ser a partir de 1985 que des del partit es va veure la necessitat de reprendre la pres¨¨ncia a la base, en els moviments dels barris, i incloure en els consells del PSC persones d¡¯aquests moviments¡±. Ferran opina que part de la crisi dels socialistes a la ciutat s¡¯origina en el progressiu allunyament dels barris i la gent.

Crisi de moviment ve?nal s¨ª, per¨° sense arribar al daltabaix. Andreu ¨¦s optimista: ¡°D¡¯aquell consens entre tots els actors implicats que es va anomenar el model Barcelona no en queda res. Per¨° malgrat la desmobilitzaci¨® social i l¡¯hostilitat institucional, les associacions de ve?ns han sobreviscut a la degradaci¨® democr¨¤tica i d¡¯elles ha sorgit part dels moviments socials i de les noves formacions pol¨ªtiques que ara estan en primer pla¡±.