Del carrer al despatx (2)

Despr¨¦s dels anys setanta, molta gent va abandonar el carrer i se¡¯n va tornar cap a casa¡±, explica Albert Recio, militant hist¨°ric dels moviments socials i ve?nals. En aquella ¨¨poca, despr¨¦s d¡¯anys de reunions clandestines i havent acumulat centenars de reivindicacions, les associacions de ve?ns tenien una musculatura sense precedents. Quan els partits d¡¯esquerres van guanyar les municipals de 1979 en la majoria de les ciutats de l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona, es respirava la sensaci¨® que la feina ja estava feta. Que la guerra de les protestes, de les pancartes i de les mobilitzacions constants ja s¡¯havia acabat. I molts van plegar. Uns se¡¯n van anar a casa, i altres, a l¡¯Ajuntament.

En alguns municipis, com Santa Coloma de Gramenet, els moviments ve?nals gaireb¨¦ van desapar¨¨ixer perqu¨¨ els seus militants van omplir les llistes dels partits per entrar a l¡¯Ajuntament. En aquest transvasament, Barcelona va ser una excepci¨®. Alguns van posar el seu nom a la llista del PSC, com Pasqual Maragall, Felip Sol¨¦, Enric Tru?¨®, Jordi Vallverd¨² o Llu¨ªs Reverter (PSC); altres ho van fer amb el PSUC, com N¨²ria Gispert o Josep Miquel Abad, i tamb¨¦ hi ha qui es va sumar a CDC, com Albert Pons Val¨®n o Francesc Borrell. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s generosa la llista dels que van preferir continuar reivindicant des del carrer. Persones com Albert Recio, Andr¨¦s Naya o Carles Prieto, a qui van oferir anar de n¨²mero tres pel PSUC, van rebutjar els cants de sirena per mantenir la seva milit¨¤ncia ve?nal.

¡°A Barcelona mai es va arribar a buidar del tot el teixit ve?nal, i aix¨° explica moltes coses¡±, apunta Marc Andreu. La Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB) ha passat de tenir 70.000 socis als vuitanta a tenir-ne nom¨¦s 30.000 avui, per¨° ning¨² li discuteix la seva capacitat de seguir fent ciutat. A m¨¦s de ser un interlocutor assidu amb l¡¯alcalde (sigui quin sigui), els fets demostren que les seves capacitats encara s¨®n moltes: van ser els primers a denunciar el cas de l¡¯hotel que volia fer el Palau de la M¨²sica; van ser clau en la gesti¨® del conflicte de Can Vies quan a l¡¯Ajuntament de Barcelona ja no li quedaven portes on trucar per rebaixar la viol¨¨ncia al carrer, i van allotjar les primeres assemblees de la Plataforma d¡¯Afectats de la Hipoteca (PAH).

A Barcelona mai es va arribar a buidar del tot el teixit ve?nal, i aix¨° explica moltes coses

A m¨¦s de perdre 40.000 socis, un altre canvi que s¡¯ha produ?t amb el pas del temps ha estat la relaci¨® amb l¡¯Ajuntament. Als anys vuitanta, el fet que els alcaldes i regidors de molts municipis haguessin estat militants ve?nals va permetre que els governs municipals funcionessin amb completa sintonia amb les entitats. Germ¨¤ Vidal, membre de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Montbau, va ser regidor socialista de 1979 a 1991. Seva ¨¦s aquesta reflexi¨®: ¡°El primer programa de govern de l¡¯ajuntament socialista va ser una recopilaci¨® de reivindicacions pendents¡± als barris, segons recull Andreu. Per¨° aquesta sintonia, sobretot a partir de l¡¯any 1992, s¡¯ha anat esvaint.

¡°Fins als Jocs Ol¨ªmpics, les pol¨ªtiques urban¨ªstiques del govern municipal de Barcelona reflectien les demandes dels ve?ns. Per¨° els Jocs van portar unes pol¨ªtiques m¨¦s neoliberals, el boom immobiliari, l¡¯aposta pel creixement del turisme i la conversi¨® d¡¯una ciutat industrial en una ciutat de serveis¡±, recorda Llu¨ªs Rabell per explicar per qu¨¨ s¡¯han distanciat cada cop m¨¦s els darrers Ajuntaments i la FAVB. ¡°El F¨°rum de les Cultures va ser la met¨¤fora de l¡¯esgotament d¡¯un model. Els projectes de ciutat duren de 15 a 20 anys i el de Maragall ja fa temps que es va esgotar¡±, diu.

Recio recorda una idea d¡¯Albert O. Hirschman, del llibre Salida, voz y libertad (1970), on explicava que ¡°les onades participatives s¨®n aix¨°, onades¡± i assegura que la dels setanta ja fa temps que es va acabar. Tot i aix¨ª, destaca que ¡°en aquests ¨²ltims anys ha tornat l¡¯onada, per¨° sembla una onada m¨¦s petita¡±. D¡¯un manera diferent, certs ¨¤mbits de la societat estan en ebullici¨®: el 15-M, les protestes per una sanitat millor, o per l¡¯ensenyament, moviments com l¡¯independentisme o Podem demostren que la capacitat per omplir els carrers de protestes s¡¯est¨¤ recuperant.

Amb l¡¯augment de les mobilitzacions i la creaci¨® d¡¯un nou partit, Barcelona en Com¨² (BEC), el risc de descapitalitzar les entitats ve?nals es repeteix. La FAVB ha limitat el nombre de militants que deixaran la federaci¨® per passar a l¡¯Ajuntament i nom¨¦s dues faran el transvasament: Ada Colau (fins fa poc vocal) i Mercedes Vidal (vicepresidenta). A m¨¦s, hi ha membres de les associacions de ve?ns que s¡¯han sumat al projecte. Una d¡¯elles ¨¦s la portaveu de BEC, Gala Pin, que tamb¨¦ ¨¦s membre de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de l¡¯?stia (Barceloneta). ¡°Hem apr¨¨s dels errors del passat i no farem cap buidatge als moviments socials¡±, assegura, i recorda: ¡°Si guany¨¦ssim les eleccions no en tindr¨ªem prou. Calen les mobilitzacions al carrer¡±.

El catedr¨¤tic en Ci¨¨ncia Pol¨ªtica Joan Subirats era del PSUC als setanta i ara s¡¯ha sumat al projecte de BEC. ¡°Tothom que s¡¯hi est¨¤ sumant ¨¦s d¡¯algun lloc o un altre. Forma part de la mateixa exist¨¨ncia de Barcelona en Com¨², i tamb¨¦ el seu perill¡±, adverteix. Tot i aix¨ª, assegura que ¡°se n¡¯¨¦s molt conscient¡± i confia que ¡°no cauran en la trampa".