S¨®nar, el festival mutant

El S¨®nar ha iniciat una nova mutaci¨®, l'en¨¨sima en un festival de per si mateix mutant, que en 22 edicions ha canviat de lloc, de seccions i de dies de programaci¨®, renovant uns plantejaments que no li han fet perdre contacte amb el seu p¨²blic. Ara es tracta d'anar m¨¦s enll¨¤, de valorar la seva import¨¤ncia en termes hostalers, que n¡¯hi ha, ja que el 56% d'assist¨¨ncia ¨¦s estrangera ¨Cha rebut en total gaireb¨¦ 119.000 visites i 200.000 persones m¨¦s han seguit els concerts en reproducci¨® en temps real¨C, i avaluar el seu sentit no pel nombre de paelles servides, sin¨® per la seva utilitat com a f¨°rum de trobada empresarial i tecnol¨°gica. Aix¨°, sens dubte, ¨¦s renovar no nom¨¦s el sentit del festival, sin¨® capgirar a la noci¨® tur¨ªstica desenvolupada hist¨°ricament a Espanya, on tot es mesura en ocupaci¨® hotelera.

Altre cop el S¨®nar fa un pas endavant abans que ning¨² i se significa amb noves idees. Ara, tamb¨¦ cal dir-ho, aix¨° ¨¦s m¨¦s complex d'avaluar i nom¨¦s el temps mesurar¨¤ el seu impacte. De moment, els seus directors, amb el festival repartit per mig m¨®n, mostraven una enorme satisfacci¨®. I, prengueu-ne nota, el discurs empresarial i innovador es formula sense que aparegui mai una paraula pol¨ªticament marcada: emprenedor.

Per¨°, qu¨¨ m¨¦s ha deixat clar el S¨®nar que s¡¯acaba d¡¯acabar? D'una banda, que eltecno com a estil segueix decreixent en import¨¤ncia, arraconat per formulacions menys estilitzades i quir¨²rgiques com, per exemple, la m¨²sica de Skrillex, molt m¨¦s urgent, sorollosa, concentrada, instant¨¤nia i expansiva. Amb aquesta estrella nord-americana emergent, el S¨®nar es va garantir a m¨¦s un nombre d'espectadors creixent d'aquell pa¨ªs, una de les poques fronteres pel que fa a p¨²blic que se li resistien.

Tamb¨¦ ha quedat pal¨¨s que la m¨²sica electr¨°nica encara fa temptatives per descobrir un format de directe que fugi dels patrons rockers, en qu¨¨ la figura del m¨²sic ¨¦s essencial. Hi ha hagut diverses proves ¨CKoreless, Double Vision, Joanie Lemerciar & James Ginzburg¨C en una mostra de per si mateixa permeable al tema, pres com un dels seus guions art¨ªstics. Per¨° la m¨¦s destacada, perqu¨¨ ¨¦s la m¨¦s radical, conceptualment impecable i alhora cl¨¤ssica, va ser la d¡¯Autechre, que van actuar en una sala descomunal, completament a les fosques.

Negar la barrera entre escenari i pista i artista i p¨²blic ometent visualment tots els protagonistes es remunta als inicis an¨°nims de les figures de l'electr¨°nica, que al comen?ament usaven diversos noms i ni apareixien en les portades dels discos ¨CKenny Larkin va ser un dels primers a fer-ho el 1994¨C. L'original muntatge de Flying Lotus, que amb les seves llums al cap va recordar els Orbital del S¨®nar del 1995, va ser un altre dels m¨¦s destacats en refer¨¨ncia a buscar posades en escena que no copi?n les superproduccions de llum i so del rock, del rhythm-and-blues i del hip-hop nord-americ¨¤.

En termes estil¨ªstics, o m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquests, es pot dir que el cor musical del S¨®nar ha tornat a bategar gr¨¤cies a m¨²siques desassosegants que acompanyen el p¨²blic en la seva immersi¨® en la tecnologia digital. S¨ª, ¨¦s cert: triomfen lirismes una mica buits com el d¡¯Owen Pallett, i Kiasmos, per¨° els nous sons d¡¯Arca, Hudson Mohawke, Vessel i el hip-hop de Kate Tempest, el rhythm-and-blues trencat de FKA twigs, sense oblidar l'encreuament entre rave i verdials d¡¯El Ni?o de Elche ¨Cflamenc al S¨®nar!¨C, parlen d'incomoditat, d¡¯exploraci¨® de territoris que poden ser nous i d'escassa concessi¨® als productes amb manual d'instruccions, exceptuant els noms comercials que necessita qualsevol festival per sortir en un telenot¨ªcies.

S¨ª que hi ha festa i gamberrisme ¨Cvegeu Die Antwoord¨C, i precisament aquesta dualitat fa del festival un esdeveniment especial. Tot aix¨° sense que calgui reclamar el concepte de m¨²sica avan?ada, una cosa que a hores d'ara ning¨² sap si realment existeix.

Quin ¨¦s el principal problema amb qu¨¨ es troba ara el S¨®nar? Doncs, paradoxalment, amb l'¨¨xit de totes les seves mutacions. La direcci¨® del festival ha demostrat que pot amb tot, que no ha de justificar-se si programa Duran Duran, que deixar l'entorn muse¨ªstic del CCCB per la Fira ha estat un encert i que els estrangers ja es fan fotos davant els cartells del festival com si anessin la Sagrada Fam¨ªlia. Amb aquest panorama, una direcci¨® que ho aconsegueix tot pot perdre el m¨®n de vista. Nom¨¦s aix¨°, i ¨¦s una hip¨°tesi molt arriscada, posaria en perill un model de festival ¨²nic, exportable i en mutaci¨® constant. Com els temps que corren.