Goodall: cucs i correbous

Va haver-hi un temps en qu¨¨ la primat¨°loga Jane Goodall (Londres, 1934) jugava amb animals molt m¨¦s petits que els ximpanz¨¦s: els cucs. Quan els portava a la seva habitaci¨® sent una nena, la seva mare ¨C¡°sense enfadar-se¡±¨C li deia que havia de retornar-los al seu h¨¤bitat natural, ja que, si no, moririen. ¡°Si vols alguna cosa a la vida, probablement haur¨¤s de treballar molt fort per tenir-ho. Mai has de deixar d'intentar-ho¡±, tamb¨¦ li aconsellava.

Goodall ho recordava ahir despr¨¦s de rebre el XXVII Premi Internacional Catalunya. Sense aquesta meravellosa mare i sense la ¡°fant¨¤stica gent¡± que li d¨®na suport avui no hauria pogut fer el que ha fet, va admetre amb humilitat despr¨¦s de recollir el premi, atorgat en m¨¨rit a la seva perllongada carrera com a activista pels drets dels animals. Un reconeixement que va recollir de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, per¨° que no li va impedir, sorprenent tota la concurr¨¨ncia, rebre'l emulant el so d'un primat. ¡°?s Jane, el ximpanz¨¦¡±, va aclarir.

La investigaci¨® de Goodall no s'ha limitat al m¨®n animal. A partir de les seves investigacions amb els ximpanz¨¦s, ha explicat la import¨¤ncia fonamental del llenguatge en l'esp¨¨cie humana. Per aix¨°, en la seva al¡¤locuci¨®, es va referir al fet que la principal difer¨¨ncia de l'esp¨¨cie humana respecte als ximpanz¨¦s i altres animals ¨¦s que ¡°comptem amb un llenguatge a trav¨¦s de la paraula, amb la qual podem ensenyar els nostres fills, discutir problemes i arribar a una soluci¨®, aix¨ª com parlar de coses que no veiem¡±.

No abandonar¨¦ precisament per la gent jove: si la gent jove abandon¨¦s, llavors s¨ª que ja no hi hauria esperan?a

No obstant aix¨°, Goodall no compr¨¨n una cosa. ¡°Com ¨¦s possible que la criatura amb m¨¦s intel¡¤lecte del planeta l'estigui destruint?¡±, es va preguntar davant l'audi¨¨ncia. I, una vegada m¨¦s, es va mostrar molt sincera: creu que ja s'ha comprom¨¨s el futur de la gent jove. Per¨° no creu que encara sigui massa tard. Per aix¨° va exhortar al fet que cadascun en el dia a dia ha de treballar per la difer¨¨ncia, sense importar l'edat. ¡°S¨®n les petites decisions les que acabaran marcant la gran difer¨¨ncia¡±, va resumir.

I ¨¦s precisament en la gent jove en la qual Goodall cenyeix les esperances del canvi. Gent que, a parer seu, ent¨¦n millor els problemes d'avui. Gent, doncs, que ha de ser escoltada. I ¨¦s gent a la qual s'ha d'empoderar. ¡°Tinc raons per mantenir l'esperan?a. No abandonar¨¦ precisament per la gent jove: si la gent jove abandon¨¦s, llavors s¨ª que ja no hi hauria esperan?a¡±, havia anticipat hores abans de rebre el guard¨® en una roda de premsa.

En la seva compareixen?a davant els mitjans, Goodall va ressaltar les pol¨ªtiques de protecci¨® d'animals i del medi ambient adoptades per l'Estat espanyol, a les quals els va atorgar en general ¡°una bona nota¡±. I va elogiar especialment la prohibici¨® de les corregudes de toros a Catalunya. No obstant aix¨°, va assenyalar com a tasca pendent l'eliminaci¨® dels correbous.

Fidel creient en la virtut de la condici¨® humana, Goodall va ressaltar durant l'acte l'esperit dels homes i dones, capa? d'engrandir-se en situacions adverses. ¡°Hi ha gent que viu als carrers, que pateix mala sort i que tot i aix¨ª ¨¦s capa? d'aixecar-se i construir coses grans¡±, va dir.

Goodall es va prendre molt de deb¨° el consell de la seva mare sobre treballar fort. Entre confer¨¨ncies, activitats i altres, passa 300 dies a l'any viatjant al voltant del m¨®n. ¡°Una vida boja¡±, segons ella mateixa ho va definir.

Amb el seu cabell can¨®s recollit i un colorit mant¨® de reminisc¨¨ncies ¨¨tniques, Goodall va rebre un guard¨®, atorgat des del 1989, que est¨¤ dotat amb 80.000 euros i l'escultura La clau i la lletra, d'Antoni T¨¤pies. En edicions anteriors, l'han rebut personalitats de tot el m¨®n, entre les quals el fil¨°sof angl¨¨s Karl Popper, l'ocean¨°graf franc¨¨s Jacques-Yves Cousteau i els expresidents Jimmy Carter (EUA) i Lula da Silva (Brasil).