Una d¨¨cada del 3%

¡°Vost¨¨s tenen un problema i aquest problema es diu 3%¡±, va proclamar el 24 de febrer del 2005 Pasqual Margall. Ha passat m¨¦s d¡¯una d¨¨cada i aquella acusaci¨® que minuts despr¨¦s va retirar qui era president de la Generalitat no nom¨¦s s¡¯ha confirmat amb els anys pels diferents casos de corrupci¨® apareguts des de llavors, sin¨® que plana m¨¦s que mai sobre la pol¨ªtica catalana i amena?a el futur pol¨ªtic d¡¯Artur Mas.

Certament, tenen ra¨® els dirigents de Converg¨¨ncia quan diuen que en aquesta d¨¨cada han estat investigats del dret i del rev¨¦s per la Fiscalia, la just¨ªcia i la Policia, sense que fins ara s¡¯hagi dictat cap sent¨¨ncia, per¨° conv¨¦ recordar el que realment ha succe?t en aquest temps i obviar la mem¨°ria selectiva.

L'endem¨¤ que Maragall pronunci¨¦s la seva c¨¨lebre acusaci¨®, el fiscal superior de Catalunya, Jos¨¦ Maria Mena, va obrir dilig¨¨ncies d¡¯ofici. Era la manera de convidar el Govern tripartit de l¡¯¨¨poca a portar-li qualsevol irregularitat o sospita en la contractaci¨® de l¡¯obra p¨²blica. Res d¡¯aix¨° va passar. Va ser la Fiscalia qui va demanar expressament la documentaci¨® al Departament de Pol¨ªtica Territorial i Obres P¨²bliques que liderava llavors Joaquim Nadal.

La resposta de la Generalitat van ser milers de documents contractuals sense distingir el gra de la palla, ni assenyalar cap pista d¡¯indicis de pagaments de comissions, sospites o simples ¡°aromes de corrupci¨®¡±, en una expressi¨® memorable de qui va ser el fiscal general de l¡¯Estat, Eligio Hern¨¢ndez.

Ben al contrari que el seu company de Govern, el conseller de Medi Ambient i Habitatge de l¡¯¨¨poca, Salvador Mil¨¤, que s¨ª que va remetre al fiscal les adjudicacions en les reformes d¡¯alguns edificis propietat de l¡¯empresa p¨²blica Adigsa, depenent de la Generalitat. La flaire de corrupci¨® es va confirmar i el cas va acabar en un jutjat de Barcelona despr¨¦s de la querella de la Fiscalia. Perdius, pardals, peces gaireb¨¦ insignificants i no pas ca?a major, com diu Artur Mas, que ¨¦s el que realment buscava el fiscal Mena, per¨° no va trobar la col¡¤laboraci¨® del conseller Nadal.

Despr¨¦s d¡¯anys de tramitaci¨® en peritatges que va demanar la defensa ¨Caix¨° conv¨¦ recalcar-ho¨C, el cas Adigsa va acabar al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya perqu¨¨ un dels imputats, Ferran Falc¨®, era diputat de CiU. Va acabar exculpat el 2013 i la magistrada que va prendre la decisi¨® va ser N¨²ria Bassols, qui setmanes despr¨¦s seria nomenada comissionada per la Transpar¨¨ncia de la Generalitat. Ironies del dest¨ª, Bassols ¨¦s l¡¯esposa de Josep Manel Bassols, un dels empresaris detinguts aquest dilluns, exalcalde d¡¯Angl¨¨s i propietari de l¡¯estudi d¡¯arquitectura Oproler.

El cas Adigsa est¨¤ pendent de judici i el jutge instructor ha escrit que les comissions que es van pagar en alguns casos en les obres de rehabilitaci¨® dels habitatges van superar el 20%.

Aquest detall l¡¯obliden tamb¨¦ els dirigents de Converg¨¨ncia, com tamb¨¦ obliden que hi ha una altra causa pendent d¡¯assenyalament de judici que afecta el cor del partit. ?s el conegut cas Palau, una causa que va comen?ar per una querella de la Fiscalia a partir del sospit¨®s moviment de bitllets de 500 euros.

L¡¯alerta la va donar l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, quan el proc¨¦s sobiranista ni tan sols s¡¯ensumava. L¡¯extresorer del partit Daniel Os¨¢car est¨¤ a punt d'asseure's al banc dels acusats per desviar diners al partit a trav¨¦s del temple oper¨ªstic i utilitzant com a coartada l¡¯obra p¨²blica de la Generalitat. El fiscal demana set anys i mig de pres¨® per a Os¨¤car, per¨° a banda d¡¯aix¨° per aquest cas estan embargades 15 seus de CDC per cobrir la responsabilitat civil pels 6,6 milions d¡¯euros en concepte de ¡°comissions il¡¤l¨ªcites¡± que van beneficiar el partit, diu el jutge.

El cas ha tingut cinc magistrats instructors, tamb¨¦ conv¨¦ no oblidar-lo i el primer d¡¯ells, Juli Solaz, va investigar el cas amb molta parsim¨°nia. Va acabar marxant per algunes decisions sorprenents en la instrucci¨®, com no dictar cap mesura cautelar contra els delinq¨¹ents confessos F¨¨lix Millet i Jordi Montull.

Despr¨¦s van venir altres processos que, com en el cas del Palau de la M¨²sica, semblaven afers menors, q¨¹estions locals, com la den¨²ncia de la regidora de Torredembarra que va acabar en un jutjat del Vendrell i que permet estr¨¨nyer el setge sobre CDC.

?s cert. En deu anys no hi ha hagut cap condemna, per¨° s¡¯oblida que el proc¨¦s penal a Espanya ¨¦s molt garantista i que els advocats, especialment els defensors, provoquen durant la investigaci¨® les dilacions indegudes que despr¨¦s treuen a l¡¯inici del judici per demanar una pena menor per al seu client o fins i tot l¡¯arxivament de la causa.