Per un grapat de vots

Igual que a Esplugues City es van filmar fa temps un munt de spaghetti westerns, durant aquests ¨²ltims dies s'est¨¤ presenciant al Parlament un g¨¨nere que podria anomenar-se escudella western. El que ha passat aquest dijous s'assembla a aix¨°:

¡°B¨¦, avui ¨¦s dijous¡±, ¨¦s el primer que ha dit Mas en prendre paraula. El dijous havia arribat igual que el tren de Gary Cooper a Sol davant el perill, i Artur Mas havia tornat. El pacificador. L'home de les pistoles d'or andorr¨¤ cridat pels amos del ranxo perqu¨¨ pos¨¦s ordre al poblat. Requerit pels vells amos perqu¨¨ control¨¦s el personal, mentre ells feien tractes amb els cercadors d'or d'Alaska i altres Pegamoides. Despr¨¦s van passar moltes coses, la gent es va revolucionar i al final el vaquer, per salvar el coll, va declarar la independ¨¨ncia de la ciutat sense llei. Des d'aquell moment no van deixar de passar encara m¨¦s coses. Mas va tornar aquell dijous traslladant l'oc¨¤s, lluny¨¤ i solitari. Havien de reelegir-lo per¨° ja hi havia massa gent que no se'n fiava. Portava una camisa blanca recentment planxada i el m¨¦s terrible dels seus vestits, el m¨¦s gris, el m¨¦s cendr¨®s, el vestit de les derrotes. Solemnitat d'amortallat. Enfadat, decebut, humiliat i of¨¨s, Mas, conegut a l'Oest com el president en funcions, estava a punt d'emprar les seves ¨²ltimes energies a manifestar indignaci¨®, el m¨¦s eg¨°latra dels sentiments.

La hist¨°ria ¨¦s que aquell dijous tamb¨¦ la colla que aterria els bancs havia tornat a votar contra el vaquer. El seu l¨ªder es deia Ba?os. Vestit de ratlles amb armilla, ulleres rodones, cabells regirats, barba amb lectures, Antonio Ba?os era a m¨¦s el Doc, el metge que exercia clandestinament. Encara que ning¨² sabia si era metjastre de deb¨°, sabia tancar ferides. Per¨° aquell dijous no podia salvar el vaquer i movia el cap amb expressi¨® fat¨ªdica. Sentint-ho de tot cor. Tant, que si tot sortia malament estava disposat a dir: ¡°Va ser un gran tipus¡±. Alternava la seva mirada entre l'agonitzant i el rellotge de butxaca, perqu¨¨ en el fons sabia que tot s'havia redu?t a una q¨¹esti¨® de temps. No obstant aix¨° el rellotge pel qual es regia el seu grup salvatge tenia un tic-tac propi, anava m¨¦s a poc a poc que el pols del president en funcions, i ning¨² sabia dir quanta m¨¦s estona es podia passar aix¨ª.

Va ser el bruixot Llu¨ªs Rabell, conegut a la reserva com Ve¨ª Assegut, qui va parlar en nom dels pellroges, que havien decidit convertir-se en pells habitades, i va tornar a demanar un refer¨¨ndum sobre les prades. Despr¨¦s va venir el x¨¨rif Albiol, que era molt popular. Alt de barri, que no de barri alt, era un tipus tranquil que parlava a poc a poc, i a qui sempre se li escapava alguna cosa que feia riure tothom. Aquesta vegada li va recomanar a Mas, mentre semblava agonitzar en bra?os del Doc, que si no volia deixar-se salvar per la gent popular com ell, ho intent¨¦s cost¨¦s el que cost¨¦s en bra?os d'Arrimadas o en bra?os d'Iceta, com si tots dos fossin els seus agutzils. Per¨° In¨¦s Arrimadas se n'havia anat la nit anterior amb la seva caravana de ciutadans a la recerca de terrenys constitucionals on trobar parella. I Miquel Iceta, el jutge de la cantina, acabava de posar el rev¨°lver sobre un llibre de lleis escrit en un idioma estrany. Llavors, quan semblava que tot acabaria per sempre, Mas va mirar cap on eren els paranyers, els ca?adors de recompenses i els grangers per recordar-los que encara li quedava a la butxaca una bala marcada.