El gueto dels ocellaires

Albert Garcia ¨¦s el primer dels dos que arriba a la pla?a T¨¤rrega de Cornell¨¤ de Llobregat i ¨¦s el primer que en marxa. Les seves fotografies no s¨®n benvingudes; la meva llibreta i bol¨ªgraf tampoc passen desapercebuts, provoquen desconfian?a, per¨° em deixen fer. A Garcia l'envolten r¨¤pidament i l'increpen perqu¨¨ no els fotografi?. ?s dissabte al mat¨ª; hi ha unes 200 persones, aficionades als ocells i que exhibeixen els seus animals. Julio, soci de la Societat Ocellaire de Cornell¨¤, explica que la recan?a davant la c¨¤mera ¨¦s perqu¨¨ hi ha gent que ¨¦s all¨¤ per vendre les aus. La llei prohibeix vendre exemplars de les quatre esp¨¨cies protegides i utilitzades als concursos: el verdum, el passerell, el pins¨¤ com¨² i la cadernera. Vendre esp¨¨cies nascudes en captivitat ¨¦s legal si es t¨¦ una llic¨¨ncia per fer-ho. A la pla?a T¨¤rrega hi ha persones que carreguen bosses de mudances amb desenes de canaris, per¨° tamb¨¦ d'una esp¨¨cie com el pins¨¤.

La llei prohibeix vendre exemplars de les quatre esp¨¨cies protegides

La pla?a ¨¦s un gran pati interior envoltat per alts edificis, com una galeria de les illes de l'Eixample. ?s un espai a?llat de la resta del barri. Hi ha tres botigues d'ocells, una ¨¦s la de la Societat. Hi ha cua per comprar pinso per als animals o material perqu¨¨ facin el niu. Hi ha venedors ambulants dels draps que s'utilitzen per cobrir les g¨¤bies. Tamb¨¦ hi ha un venedor dels bastons guarnits que utilitzen els membres de la comunitat gitana. La majoria freq¨¹enta a la pla?a amb els ocells perqu¨¨ s'acostumin a les aglomeracions i al soroll hum¨¤. Un home llueix tres agapornis, de colors preciosos. Passegen fora de la g¨¤bia i no fugen perqu¨¨ tenen les ales retallades, informa el seu propietari.

D'esquenes a la pla?a

Pedro Escalante ¨¦s president de la Societat Ocellaire de Cornell¨¤. T¨¦ 65 anys, s'acaba de jubilar del taller d'injecci¨® de pl¨¤stic on treballava. Quan va n¨¦ixer, a casa ja hi havia ocells. Els set germans Escalante van heretar l'afici¨® del pare. Consumeix el mat¨ª de dissabte assegut en un petit despatx, registrant els noms dels nous socis o de les sol¡¤licituds de llic¨¨ncia de ca?a. A la tarda, se celebraran les competicions. Escalante es desent¨¦n del que passa a la pla?a. Ell assegura que ¨¦s responsable del que succeeix dins la seu de la Societat, un bar i oficina al bell mig de la pla?a, instal¡¤lacions cedides el 1996 per l'alcalde Jos¨¦ Montilla, segons indica una placa commemorativa. ¡°Tinc dues c¨¤meres de seguretat per garantir que aqu¨ª dins no es venen animals¡±, explica Escalante.

La Federaci¨® Catalana de Ca?a t¨¦ uns 5.000 ocellaires registrats. Les societats estan dedicades a l'organitzaci¨® de les tres modalitats de concursos ¨Cvelocitat, resist¨¨ncia i cant¨C i a la tramitaci¨® de permisos de ca?a de les quatre esp¨¨cies de fring¨ªl¡¤lids utilitzades per a les competicions. La llei catalana de ca?a i exhibici¨® d'esp¨¨cies de fring¨ªl¡¤lids, aprovada el 2014, autoritza la captura regulada fins al desembre del 2018; a partir del 2019 estar¨¤ prohibit capturar aquests ocells i qui vulgui tenir-ne, els haur¨¤ de criar en captivitat. ¡°El problema ¨¦s que ¨¦s molt dif¨ªcil criar-ne; necessites molt d'espai i bons ocells. Com vols que en cri? al meu pis de 78 metres quadrats!¡±, lamenta Escalante. La darrera temporada de ca?a, Escalante va obtenir el perm¨ªs per capturar tres parelles. La Generalitat va autoritzar la captura per al 2015 de 43.460 exemplars de les quatre esp¨¨cies de fring¨ªl¡¤lids.

Manuel ¨¦s expert en caderneres, ¨¦s un dels que mai fallen als concursos d'arreu de Catalunya. Ensinistra els seus animals fent-los escoltar gravacions de cants de mallerenga. T¨¦ una g¨¤bia d'1,20 metres d'alt. Fa tres anys va poder-ne criar vint. Els que no canten b¨¦, els regala, assegura Manuel. Debaten amb altres companys sobre quins animals s¨®n millors per cantar, si els salvatges o els capturats en captivitat. Tamb¨¦ discuteixen sobre quines anelles d'identificaci¨® s¨®n les m¨¦s convenients, si les que dispensa la Federaci¨® Catalana de Ca?a o les del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. La llei indica que tots els exemplars de verdum, cadernera, passerell i pins¨¤ han de portar l'anella de la Generalitat. A la pla?a T¨¤rrega, moltes aus no porten anella. Escalante apunta que una part d'aquest animals no estan identificats perqu¨¨ no se'n coneix la proced¨¨ncia per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ hi ha ocells que no les toleren: ¡°S'arrenquen la pota perqu¨¨ volen treure l'anella. Jo tinc un individu de competici¨® que no porta anella perqu¨¨ m'arriscaria a que es lesion¨¦s¡±, diu Escalante.

Pressi¨® policial

Molts lamenten l'actuaci¨® de la policia i tothom critica la llei. All¨¤ on pregunto, repeteixen la mateixa advert¨¨ncia: eliminen m¨¦s ocells els fertilitzants i productes qu¨ªmics dels agricultors que els exemplars que els ocellaires puguin ca?ar. La Generalitat va comunicar l'any passat nou operacions dels agents rurals contra el comer? irregular de fring¨ªl¡¤lids. La darrera operaci¨® es va produir el novembre del 2015 a la pla?a T¨¤rrega. S'hi van intervenir 72 exemplars de cadernera capturats il¡¤legalment a Osca.

Julio diu que un bon ocell pot costar a la pla?a T¨¤rrega entre 15 i 1.000 euros, depenent de la seva competitivitat. A Badalona, a l'estaci¨® de metro de la Salut, tamb¨¦ hi ha un punt d'encontre d'ocellaires. Dos nois esperen asseguts en un banc per vendre dos verdums per 30 euros. A la botiga El Rac¨® de l'Avi, les caderneres major i les ancestrals ¨Cles que s'assemblen m¨¦s a les salvatges¨C, costen entre 250 euros i 1.000 euros. El preu ¨¦s elevat perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil ensinistrar-les i perqu¨¨ ¨¦s legal, explica el propietari. Cada ocell de la botiga porta la corresponent anella, a difer¨¨ncia dels individus que tenen els ocellaires que hi ha al davant, al carrer d'Austr¨¤lia. Els homes que hi ha all¨¤ no s¨®n membres de cap societat ¨C¨¦s necessari ser-ho per participar a concursos i obtenir les llic¨¨ncies de captura¨C i tampoc tenen registrats els verdums, pinsans i els passerells que exhibeixen. Ells no van al Bar Morales, seu d'una societat ocellaire de Llefi¨¤, la m¨¦s propera al carrer Austr¨¤lia i on unes seixanta persones es tanquen dins d'una sala de banquets amb els animals per preparar els concursos. Els homes del carrer Austr¨¤lia admeten que exposant-se aix¨ª al carrer, els mossos d'esquadra els poden multar i requisar les aus en qualsevol moment, per¨° no deixaran de fer-ho perqu¨¨, m¨¦s que una afici¨®, ¨¦s una forma de viure.