La Generalitat dissenya una Seguretat Social per gestionar 32.400 milions
El Govern pret¨¦n que una de les seves "estructures d'Estat" agrupi 169 prestacions econ¨°miques i de serveis
El Govern catal¨¤ est¨¤ ultimant una de les anomenades ¡°estructures d¡¯Estat¡±: l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Protecci¨® Social, l'equivalent de la Seguretat Social. Despr¨¦s d'uns mesos d'aturada en les tasques, el Govern catal¨¤ ha repr¨¨s la idea de crear un ens per gestionar les 169 prestacions econ¨°miques i de serveis que hi ha a Catalunya i que sumen un pressupost anual de 32.466 milions. L'ag¨¨ncia podria entrar en funcionament amb les ajudes que ja estan transferides, encara que s'est¨¤ preparant perqu¨¨ en un futur incorpori la gesti¨® de les pensions, que suposarien el 93% de la despesa.
El disseny de dues de les estructures d¡¯Estat previstes ¡ªla Hisenda pr¨°pia i la Protecci¨® Social¡ª depenen de la vicepresid¨¨ncia econ¨°mica, que ostenta Oriol Junqueras. L'equip del l¨ªder republic¨¤ ha modificat l'organigrama del Departament de Treball i Afers Socials per donar rellev¨¤ncia a la futura Seguretat Social catalana. De la consellera Dolors Bassa en dep¨¨n directament la Direcci¨® general de Protecci¨® Social, capitanejada per Joan Ramon Ruiz, exdirector de diverses administracions de la Tresoreria General de la Seguretat Social a Catalunya.
¡°L'objectiu del Govern en mat¨¨ria de protecci¨® social ¨¦s unificar en un ¨²nic ¨°rgan especialitzat la gesti¨® de totes les prestacions socials del pa¨ªs¡±, ha explicat Bassa en una intervenci¨® recent al Parlament catal¨¤. L'ag¨¨ncia no nom¨¦s s'ocuparia de la gesti¨® de les pensions o la prestaci¨® de la desocupaci¨®, sin¨® tamb¨¦, per exemple, de les ajudes a la depend¨¨ncia o de les afectades per viol¨¨ncia de g¨¨nere.
Les tasques per dissenyar la Hisenda pr¨°pia han posat de manifest que Catalunya no havia esgotat el recorregut de les compet¨¨ncies que li atorga l¡¯Estatut en aquesta mat¨¨ria. Per exemple, no s'havia avan?at gens en recaptaci¨® executiva, ¨¦s a dir, de deutes amb l¡¯Administraci¨®. El mateix passa amb la Protecci¨® Social. La llei catalana de Serveis Socials del 2007, en una disposici¨® transit¨°ria, ja preveia la creaci¨® d'una ag¨¨ncia que aglutin¨¦s la gesti¨® de totes les prestacions sobre les quals t¨¦ compet¨¨ncies Catalunya. Li encarregava aquesta tasca a l'Institut Catal¨¤ d¡¯Assist¨¨ncia i Serveis Socials (ICASS), hereu al seu torn del que es va transferir per part de l¡¯Estat en mat¨¨ria social.
169 prestacions
El juliol de l'any passat, la llavors consellera de Benestar Social Neus Munt¨¦ va presentar el mapa de les prestacions de Catalunya, despr¨¦s d'anys d'insist¨¨ncia per part de l'oposici¨®. Converg¨¨ncia parlava llavors de desenvolupar una llei de Protecci¨® Social. Aquest mapa tenia com a finalitat posar de relleu el nombre i abast de les ajudes a Catalunya i obrir el mel¨® per redissenyar la cartera. Era el pas previ per crear l'¨°rgan ¨²nic de gesti¨® que, segons els objectius del Govern catal¨¤, havia de ¡°tenir capacitat per gestionar les prestacions d'altres administracions¡±. L'ag¨¨ncia va quedar aparcada despr¨¦s de l'¨²ltim pacte pressupostari entre ERC i Converg¨¨ncia, que va liquidar l¡¯ICASS.
El mapa, no obstant aix¨°, dibuixa els ¨¤mbits de l¡¯Ag¨¨ncia de Protecci¨® Social. El document mostra que hi ha 169 prestacions. D'aquestes, 90 s¨®n de servei (per exemple, l'atenci¨® sanit¨¤ria i l'educaci¨® obligat¨°ria) i les altres 79, de car¨¤cter econ¨°mic (com la renda m¨ªnima d'inserci¨®).
El 2014, les ¨²ltimes xifres disponibles, fer front a aquestes ajudes va implicar un pressupost de 41.907 milions d'euros.
L'ag¨¨ncia es quedaria amb totes les prestacions econ¨°miques i en podria retenir algunes de les de serveis, encara que descartaria les sanit¨¤ries i educatives. Una cosa que, accepta l'equip de Bassa, implicaria canviar la cultura de gesti¨® dels departaments que gestionaven des d'un principi les ajudes. Aix¨ª, el pressupost que tindria la nova ag¨¨ncia seria de 32.466 milions. En el cas de les prestacions econ¨°miques, el 39% corresponen a l'¨¤mbit competencial de l¡¯Estat. El 83% dels diners totals, de fet, correspon a les pensions i a la prestaci¨® per desocupaci¨® (27.195 milions).
¡°L'ag¨¨ncia ens ha de permetre gestionar a cada moment, de present i futur, segons les compet¨¨ncies que tingui la Generalitat¡±, ha acceptat Bassa. Un tema sensible, per exemple, en el que fa refer¨¨ncia a pensions i altres prestacions contributives. El Govern catal¨¤, d'entrada, considera que amb la llei actual els que ja s¨®n pensionistes de l¡¯Estat ho seguiran sent sigui quina sigui la seva nacionalitat.
Uns 3.400 empleats i 190 oficines per a la nova ag¨¨ncia
Un dels informes monogr¨¤fics del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, publicat el juliol del 2014, ja va quantificar quant personal hauria de tenir la Seguretat Social catalana: els experts ho van xifrar llavors en 3.466 empleats. La despesa de sosteniment d'aquesta plantilla ascendiria a 130 milions d'euros anuals, segons c¨¤lculs del 2011.
Els autors de l'informe van obtenir aquest nombre en sumar les plantilles que ja tenen l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a Catalunya. Es tracta de 1.479 i 1.687 empleats, respectivament. Els experts creuen que tamb¨¦ seria necessari sumar unes 300 persones addicionals que assumirien les funcions que ara es fan als serveis centrals de Madrid.
A Catalunya hi havia el 2012 un total de 98 oficines de l¡¯INSS i 76 centres de la TGSS, la meitat dels quals eren unitats de recaptaci¨® executiva, explica l'informe. La posada en marxa de la Hisenda pr¨°pia, no obstant aix¨°, posa sobre la taula la possibilitat de fusionar les oficines de recaptaci¨® de totes dues entitats.
Tamb¨¦ caldria mesurar l'impacte en els diferents departaments que actualment gestionen les 190 prestacions de car¨¤cter econ¨°mic i de serveis que hi ha a Catalunya i com es reordenarien. La despesa en programari tamb¨¦ seria considerable.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.