Els riscos de les ¡®chemsex¡¯

En una coneguda aplicaci¨® m¨°bil per lligar, un noi en convida un altre a una festa a casa seva. Mitja dotzena de joves i ¡°una safateta amb speed i ketamina¡± l'esperaven al sal¨®. Per davant, una llarga sessi¨® de sexe en grup sota els efectes de diverses drogues. ¡°Aqu¨ª em vaig adonar que era una chemsex?i me'n vaig anar perqu¨¨ jo no prenc drogues¡±, explica. Les chemsex ¡ªde l'angl¨¨s ¡°chemical sex¡±, sexe qu¨ªmic¡ª s¨®n un fenomen, gaireb¨¦ exclusiu del col¡¤lectiu gai, que es caracteritza per tenir relacions sexuals sota l'efecte d'un determinat tipus de drogues durant un per¨ªode de temps molt llarg. No hi ha dades, ni una sola xifra que dimensioni l'abast d'aquesta pr¨¤ctica, per¨° els metges i activistes del col¡¤lectiu gai ja han donat la veu d'alarma. Els experts alerten que el fenomen pot contribuir a la transmissi¨® del virus del VIH i, encara que se sospita que ¨¦s una pr¨¤ctica residual dins del col¡¤lectiu, ja s'han comen?at a detectar casos de joves dependents de certes subst¨¤ncies a l'hora de tenir relacions sexuals.

Combinar sexe i drogues no ¨¦s res nou, i molt menys exclusiu del col¡¤lectiu gai. El que va posar nom al chemsex va ser l'associaci¨® de determinades caracter¨ªstiques comunes a les cites sexuals: l'auge de les aplicacions m¨°bils per lligar i l'aparici¨® d'unes subst¨¤ncies caracter¨ªstiques (mefedrona, metamfetamina i GHB) per suportar les llargues sessions de sexe (poden durar dies) s¨®n els elements identitaris del fenomen.

La mefedrona ¨¦s un estimulant, la metamfetamina provoca euf¨°ria, desinhibici¨® i treu la son i el GHB o ¨¨xtasi l¨ªquid ¨¦s un depressor sedant. La combinaci¨® d'aquestes subst¨¤ncies permet aguantar durant les festes sexuals per¨° tamb¨¦ pot deixar els participants en un estat de semiinconsci¨¨ncia que els faci baixar la percepci¨® de risc. En un col¡¤lectiu on la prevalen?a del VIH ¨¦s del 14% i que porta la c¨¤rrega de tenir sis de cada 10 noves infeccions, les conductes sexuals de risc com el chemsex han posat en alerta els epidemi¨°legs. ¡°El chemsex est¨¤ associat a no fer servir preservatiu, per la qual cosa augmenta el risc d'infeccions. A m¨¦s, si a aix¨° li afegeixes que s¨®n festes en les quals es fa un policonsum de drogues, es pot perdre la percepci¨® de risc¡±, sost¨¦? Jordi Casabona, director del Centre d'Estudis Epidemiol¨°gics sobre el VIH/SIDA de Catalunya (CEESCAT).

¡°S¡¯ha perdut la por i a la gent l¡¯atrau el risc¡±, afirma un facultatiu

Encara que el risc de transmissi¨® es redueix si un infectat de VIH est¨¤ medicat, la p¨¨rdua d'adher¨¨ncia al tractament eleva les possibilitats de contagi. En unes jornades de la Societat Espanyola Interdisciplin¨¤ria de la Sida (Seisida), la seva directora, Mar¨ªa Jos¨¦ Fuster, va assenyalar que un 35% dels pacients amb VIH se salta les dosis del tractament intencionadament si saben que consumiran drogues. A m¨¦s, si es t¨¦ en compte que al voltant del 25% de les persones infectades per VIH no ho saben, Josep Mallolas del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Cl¨ªnic alerta que en aquestes sessions de sexe amb desconeguts ¡°podria haver-hi, inevitablement per probabilitat, algun VIH positiu que no ho s¨¤piga¡±.

Amb tot, els experts puntualitzen que no nom¨¦s hi ha risc de transmissi¨® del VIH. Tamb¨¦ altres infeccions de transmissi¨® sexual, com s¨®n la s¨ªfilis o la gonorrea, poden contreure's si es realitzen pr¨¤ctiques sexuals sense protecci¨®. En el col¡¤lectiu gai, els casos de s¨ªfilis i gonorrea s'han quadruplicat i triplicat respectivament en 10 anys. ¡°S'ha perdut la por i el respecte a les malalties de transmissi¨® sexual i si a aix¨° li sumes que a la gent l'atreu el risc, sorgeix el chemsex¡±, apunta Mallolas.

Per¨° el fenomen del sexe qu¨ªmic tamb¨¦ ha comen?at a generar altres conseq¨¹¨¨ncies vinculades al consum de drogues. A Londres, el chemsex ja es concep com un problema de salut p¨²blica i hi ha cl¨ªniques especialitzades que reporten mensualment fins a un centenar de casos de persones que tenen un consum problem¨¤tic vinculat al chemsex. Encara que a Espanya encara ¨¦s anecd¨°tic i puntual, les entitats comunit¨¤ries ja han comen?at a detectar tamb¨¦ casos de joves dependents d'algunes subst¨¤ncies per tenir sexe. ¡°Aqu¨ª no ¨¦s un problema de salut p¨²blica per¨° s¨ª que ¨¦s cert que hi ha una minoria que t¨¦ un consum problem¨¤tic¡±, certifica Fernando Caudevilla, metge de fam¨ªlia i expert en drogues de s¨ªntesis.

¡°S¨®n gent que necessita ajuda professional perqu¨¨ poden presentar trastorns de personalitat. S'adona que les seves pr¨¤ctiques s'han tornat incompatibles amb anar a treballar o tenen problemes amb algunes subst¨¤ncies i s¨®n incapa?os de relacionar-se s¨°briament¡±, exemplifica Ferran Pujol, director del Bcn Checkpoint (aquest centre detecta el 40% de totes les infeccions de VIH que es registren a Catalunya entre el col¡¤lectiu homosexual). Des de Stop Sida fan un pas m¨¦s i asseguren que les persones que arriben al seu programa de suport espec¨ªfic pel chemsex precisen una atenci¨® integral perqu¨¨ la seva problem¨¤tica va m¨¦s enll¨¤ de la depend¨¨ncia. ¡°Poden tenir problemes d'ansietat, de solitud, a la seva relaci¨® de parella, fins i tot problemes amb la seva pr¨°pia sexualitat i com la viuen¡±, apunta l'investigador Percy Fernandez Davila.

Si en alguna cosa coincideixen metges i activistes ¨¦s en la falta de recursos per abordar el tema del chemsex, primer per dimensionar-lo i despr¨¦s per prevenir els problemes associats a aquesta pr¨¤ctica. ¡°No estem finan?ats per poder estudiar a fons aquest fenomen i fins que no tinguem dades, no podem fer res¡±, apunta Caudevilla. Lligats de peus i mans, els experts clamen per despertar una Administraci¨® que fins ara, asseguren, s'ha mostrat impassible amb el tema.

¡°No tenim capacitat per fer prevenci¨®¡±, critica Davila. Als pacients dependents de subst¨¤ncies per tenir sexe no els serveix anar a un centre de drogodepend¨¨ncies ordinari perqu¨¨ la seva casu¨ªstica ¨¦s molt diferent. ¡°Hem de donar una resposta i invertir recursos p¨²blics perqu¨¨, en coordinaci¨® amb les entitats, puguem derivar aquesta gent a un lloc adequat¡±, apunta Pujol. El treball preventiu de camp en zones d'oci de risc i un paquet de mesures de reducci¨® de riscos s¨®n les l¨ªnies estrat¨¨giques per atallar els problemes del chemsex, segons els investigadors. Caudevilla ho t¨¦ clar: ¡°?s el moment d'investigar i intervenir en zones de conductes de risc, per¨° per a aix¨° necessitem que les administracions es moguin¡±.