Un n¨¦t de Mu?oz Ramonet lliurar¨¤ el ¡®greco¡¯ i el ¡®goya¡¯ retinguts

En¨¨sim anunci del lliurament a Barcelona de dues de les obres de la col¡¤lecci¨® que Julio Mu?oz Ramonet va deixar en her¨¨ncia el 1991 a la ciutat i que les seves quatre filles han retingut durant tots aquests anys. Per¨° aquesta vegada sembla que va de deb¨° i la sent¨¨ncia es complir¨¤. Aquest dimecres finalitzava el termini d'un mes fixat el passat 7 d'abril (dies naturals) pel jutge de primera inst¨¤ncia de Barcelona (que tramita l'execuci¨® de la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem del 2012) perqu¨¨ Manuel Castelo Mu?oz, fill d'Isabel Mu?oz Vilallonga i n¨¦t de Julio Mu?oz Ramonet, lliur¨¦s, de forma volunt¨¤ria, L'Anunciaci¨®?d'El Greco i L'aparici¨® de la Mare de D¨¦u?del Pilar?de Goya (valorades en uns set milions d'euros) a la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet, la instituci¨® municipal creada per acollir el llegat.

La decisi¨® es va prendre despr¨¦s que Manuel Castelo manifest¨¦s per escrit que acataria la decisi¨® judicial. Malgrat tot, ahir les obres encara no havien arribat. Per aix¨°, s'est¨¤ a l'espera que el jutge ordeni l'entrada al domicili madrileny de Castelo per retirar les obres, ¡°via exhort, i intervenci¨®, i si calgu¨¦s, de la for?a p¨²blica¡±. ¡°Estem esperant que el jutge fixi el protocol de lliurament i tots els detalls¡±, com la manera en qu¨¨ es far¨¤ el lliurament, en pres¨¨ncia de qui s'ha de verificar l'estat de les obres i qui es far¨¤ c¨¤rrec del trasllat de les dues pintures, explica l'advocat Eudald Vendrell, que ha defensat els interessos municipals des de fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades. ¡°?s clar que prefereixen lliurar-les abans que els les treguin per la for?a¡±, continua Vendrell.

El lliurament ser¨¤ en forma de dip¨°sit, fins que es resolgui l'¨²ltima demanda presentada per Castelo en primera inst¨¤ncia a un jutjat de Madrid al¡¤legant el seu dret de propietat sobre les pintures per usucapi¨®, o el que ¨¦s el mateix, per la seva possessi¨® durant m¨¦s de 30 anys de forma ininterrompuda, primer per haver pertangut al seu pare i, despr¨¦s que aquest mor¨ªs el 2010, pel mateix despr¨¦s d'heretar-les. Cal recordar que les dues pintures es van recuperar en una operaci¨® policial el 2011 a Alacant despr¨¦s d'una den¨²ncia presentada el 2000 per Isabel Mu?oz contra el seu marit, Jes¨²s Castelo (pares de Manuel), per haver-les sostret del domicili conjugal durant el seu proc¨¦s de divorci. Despr¨¦s del lliurament, la Fundaci¨® haur¨¤ de complir una s¨¨rie de condicions per conservar-les, que "l¨°gicament est¨¤ disposada a acceptar".

"?s un fet important perqu¨¨ d'alguna manera s'esquerda la pol¨ªtica de resist¨¨ncia que han mantingut les hereves des del comen?ament¡±, continua Vendrell, que creu que la demanda acollint-se a la usucapi¨® ¡°no t¨¦ recorregut jur¨ªdic, tot i que desgraciadament s¨ª temporal perqu¨¨ tornaran a apel¡¤lar a inst¨¤ncies superiors¡±.

El mateix jutge mant¨¦ oberta la reclamaci¨® de m¨¦s de 800 obres d'art que es troben a faltar del llegat que Mu?oz Ramonet va deixar a la ciutat en morir, unes obres que han donat motiu a una segona via judicial en la qual l'Ajuntament de Barcelona acusa les filles de Mu?oz d'apropiaci¨® indeguda i estafa processal.

La setmana passada, l'Audi¨¨ncia de Barcelona va desestimar tamb¨¦, per segona vegada i en una sent¨¨ncia ferma, la demanda que les quatre germanes havien presentat contra la Fundaci¨® per declarar nul¡¤la la seva constituci¨® i perqu¨¨ fos esborrada del Registre de Fundacions de la Generalitat. Tamb¨¦ demanaven al jutge que declar¨¦s que la Fundaci¨® havia violat els drets del nom i imatge del fundador, petici¨® que tamb¨¦ va ser rebutjada, imposant a les germanes els costos del proc¨¦s.

Per la seva banda, el jutge que investiga la querella per apropiaci¨® indeguda i estafa processal interposada per la Fundaci¨® contra les filles de Mu?oz Ramonet ha marcat per al 2 de juny la seva declaraci¨® com a investigades, que es dur¨¤ a terme a Madrid. A m¨¦s, el magistrat ha conferit la condici¨® d'acusaci¨® particular a l'Ajuntament de Barcelona en la causa contra les hereves de l'industrial i ha ofert accions a l'Advocacia de l'Estat perqu¨¨ es personi en la causa com a perjudicada, en entendre que les obres de l'industrial podrien formar part del patrimoni nacional.