¡°Volem conciliar i tenir una direcci¨® sense din¨¤miques t¨°xiques¡±

Pregunta. A difer¨¨ncia de Albano Dante Fach¨ªn, ?Per qu¨¨ va trigar tant a reclamar les prim¨¤ries?

Resposta. Sempre hem demanat que fossin al m¨¦s aviat possible per¨° est¨¤vem en un cicle electoral. Vam ser nosaltres, Ho podem tot i un 50% dels cercles els que vam reclamar que fossin al juliol i no al setembre.

Ens legitima que la resta de candidatures no es parlen entre elles per¨° totes han vingut a parlar amb nosaltres"

P. Per¨° la candidatura Ho podem tot, d'Albano Dante Fach¨ªn, va ser la primera¡­

R. S¨ª, per¨° nosaltres vam esperar a veure quines candidatures es presentaven i vam veure que mantenien la polaritzaci¨®. Venim de mesos molt complicats, d'enfrontaments interns. Ens presentem amb l'esperit de la conciliaci¨®. Ens legitima que la resta de candidatures no es parlen entre elles per¨° en canvi totes han vingut a parlar amb nosaltres. Ocupem la centralitat del tauler.

P. Els enfrontaments s¨®n per personalismes?

R. Ha faltat un lideratge evident des que va dimitir Gemma Ubasart i una falta de vertebraci¨® territorial. I s'han anat construint contrapoders. Que aquest cercle no m'agrada? Doncs suma'n un altre! Aix¨° no es pot fer. Es creen duplicitats.

No es pot jutjar l'acci¨® del Consell Ciutad¨¤ en el seu conjunt sin¨® en base al que ha aportat i treballat cadascun dels seus membres"

P. No ¨¦s vost¨¨ corresponsable de la situaci¨® de Podem en estar a la junta interina?

R. No es pot jutjar l'acci¨® del Consell Ciutad¨¤ en el seu conjunt sin¨® d'acord amb el que ha aportat i treballat cadascun dels seus membres. Els que procedeixen de l'antic consell i formen part de Fem Podem, han treballat i ho segueixen fent pel b¨¦ del partit.

P. Quins s¨®n els eixos b¨¤sics de la seva candidatura?

R. En tenim tres. El primer ¨¦s la conciliaci¨® en una confian?a que no sigui cega. Tothom ha de complir normes molt clares. Proposem crear una secretaria de transpar¨¨ncia i bones pr¨¤ctiques: els contractats no han de ser-ho sobre la base d'amiguismes sin¨® que han d'ajustar-se a perfils t¨¨cnics. Rendiran comptes una vegada al mes. El model ha d'estendre's als electes. El segon objectiu ¨¦s feminitzar Podem: vol¨ªem que la proporci¨® fos de 60 a 40 a favor de les dones per¨° els Estatuts ho impedeixen perqu¨¨ les llistes han de ser cremallera. Malgrat aix¨°, crearem una Secretaria de Feminismes que ha de ser transversal i hi haur¨¤ m¨¦s dones al consell de coordinaci¨®. I el tercer eix ¨¦s el de la vertebraci¨® territorial i municipalisme: unificar els criteris a les institucions on estem i donar un 25% dels recursos del Consell Ciutad¨¤ als cercles.

Els contractats han de rendir comptes una vegada al mes. Hi ha alguns que no ho han fet mai. No dir¨¦ els qui s¨®n. Al partit ja ho saben"

P. Els contractats no rendien comptes?

R. A voluntat. No estava protocolitzat. Ho feia qui volia i quan volia. Hi ha hagut contractades que no ho han fet mai. Quines? No ho dir¨¦. La gent del partit ja ho sap.

P. No ¨¦s demag¨°gic donar diners als cercles?

R. S¨®n els que ens fan guanyar i han de ser la columna vertebral. No tenien massa clara quina era la seva funci¨®, que ¨¦s teixir relacions amb la seguretat civil, eixamplar la base i fer tasques de formaci¨®. Necessiten recursos si, per exemple, volen tenir un local o fer un cinema f¨°rum.

P. Per qu¨¨ no fixa entre les seves prioritats que Podem sigui subjecte jur¨ªdic?

No participem en les negociacions de la conflu¨¨ncia de les generals. Podem ha de ser subjecte jur¨ªdic per prendre les seves pr¨°pies decisions"

R. Era un tema per a nosaltres superat. Podem ha de tenir personalitat jur¨ªdica pr¨°pia, amb un NIF i les decisions que afectin Catalunya s'han de prendre des d'aqu¨ª. No vam participar en les negociacions per a les llistes de la conflu¨¨ncia de les generals per¨° despr¨¦s vam haver de donar la cara per elles. Som nosaltres els qui hem de negociar: des de Madrid no tenen ni la relaci¨® ni la informaci¨® que tenim nosaltres.

P. S'han sentit, per tant, apartats del proc¨¦s?

R. S¨ª, per¨° com que no hi havia ¨°rgan de direcci¨® legitimat ¨¦s normal que vinguessin des de l'estatal a fer les negociacions.

En la futura direcci¨®, hi han de ser les persones que s¨®n actius pol¨ªtics, que volen construir i que no han participat en din¨¤miques t¨°xiques. I aix¨° ¨²ltim no va per Albano"

P. Quan preveuen concretar el subjecte jur¨ªdic?

R. Ho plantejarem a la propera assemblea estatal del partit a Vista Alegre, que no trigar¨¤. El partit camina cap a la descentralitzaci¨® i tamb¨¦ ho demanar¨¤ Euskadi, Gal¨ªcia, Andalusia. La relaci¨® amb Podem ha de basar-se en la sobirania i en la fraternitat. La secretaria general ¨¦s membre del Consell Ciutad¨¤ Estatal i seguir¨¤ formant-ne part. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que les consultes, el cens i la gesti¨® de recursos les volem fer a nivell aut¨°nom.

P. La relaci¨® seria com la del PSC-PSOE?

R. No. Estructuralment i organitzativament som molt diferents. No volem una relaci¨® de subordinaci¨® sin¨® d'igual a igual.

P. Els altres diputats de Podem al Parlament estan amb Ho podem tot. Qu¨¨ ¨¦s el que el separa del grup?

R. Me'n sento part (del grup) i tenim una relaci¨® cordial i molt bona. Per¨° ?ngels Mart¨ªnez i Joan Giner (els altres dos diputats) van arribar de la m¨¤ d'Albano a la llista de les prim¨¤ries.

P. Fachin diu que no s'imagina ser secretari general sense vost¨¨. A l'inrev¨¦s ¨¦s igual?

De Viejo y Guardin ens distancien les maneres de fer. No hem estat en la polaritzaci¨® i l'enfrontament. No creiem en la ca?a de bruixes"

R. Cal aprofitar tot el capital pol¨ªtic del partit. I aix¨° s'ha de fer no nom¨¦s a la secretaria general sin¨® a diversos llocs. En la direcci¨® futura, ha d'haver-hi les persones que s¨®n actius pol¨ªtics, que volen construir i que no han participat en din¨¤miques t¨°xiques. I aix¨° ¨²ltim no ho dic per Fachin.

P. La va incomodar que Fachin difongu¨¦s els problemes de Catalunya S¨ª que ¨¦s Pot amb el document Llum morada?

R. No es va acabar de reflectir b¨¦ la realitat. Hi havia altres maneres: es podia haver solucionat a la coordinadora de CSQP sense convertir-ho en un element medi¨¤tic.

P. Qu¨¨ ¨¦s el que la distancia de la llista de Viejo i Guardingo?

R. Principalment, les maneres de fer. No hem participat en cap moment en din¨¤miques de polaritzaci¨® i d'enfrontament. No creiem en la ca?a de bruixes. Som diferents.

La candidata de Errej¨®n? No crec en un partit de faccions sin¨® de? projectes. I em sento igual de representada per ??igo que per Pablo"

P. Algun dels seus rivals diu que vost¨¨ ¨¦s la candidata d'Errej¨®n¡­

R. (Riu) Sempre dic el mateix: no crec en un partit de faccions. Crec en un partit de projectes. I em sento igual de representada per I?igo, Pablo per¨° tamb¨¦ per Carolina (Bescansa) o Irene (Montero), Tere Rodriguez, Rita Maestre. Tots ens representen i al mateix temps no ens representa ning¨². Ens representem nosaltres mateixos.

P. La va convidar alg¨² a presentar-se? La seva situaci¨® a Podem ha canviat despr¨¦s del seu suport a Sergio Pascual (el secretari d'organitzaci¨® destitu?t)?

R. Ning¨² de l'estatal em va animar. I la meva situaci¨® no ha canviat: aquesta decisi¨® (el relleu) es va prendre a nivell estatal i a Catalunya no ens afecta. Pascual ¨¦s un actiu pol¨ªtic i tamb¨¦ Echenique. Pascual va fer una tasca molt dura durant un cicle electoral fren¨¨tic i en qu¨¨ el partit havia d'estar molt centralitzat. Superada aquesta fase, anem cap a la descentralitzaci¨®. Echenique ho encarna molt b¨¦: exerceix a m¨¦s la tasca d'organitzaci¨® des d'Arag¨®.

P. Quin paper hauria de jugar Podem en la conflu¨¨ncia?

Volem un Podem fort i cohesionat que tingui un paper central en la futura conflu¨¨ncia

R. La vertebraci¨® territorial i la xarxa que estem creant des del municipalisme. Per aix¨° volem un Podem fort i cohesionat i el nostre paper ha de ser central. No estem a favor de la dissoluci¨® perqu¨¨ arribem a sectors als quals fins ara cap for?a havia arribat. Si cadasc¨² aporta una cosa diferent i arriba a un segment diferent, sumarem. Es tracta que ning¨² es quedi pel cam¨ª.

P. Qu¨¨ votaria vost¨¨ en un refer¨¨ndum pactat? I com veu el refer¨¨ndum unilateral d'independ¨¨ncia (RUI)?

R. No es pot plantejar un refer¨¨ndum entre independ¨¨ncia i status quo. Defensem la plurinacionalitat i que Espanya ¨¦s un pa¨ªs de pa?sos. La nostra proposta no ¨¦s independentista. I no veig la difer¨¨ncia entre el RUI i el 9-N: No aporta res repetir un 9-N, que ha comportat resultats zero. I per un RUI cal tenir un reconeixement internacional que no tenim. Per¨° serem a totes les mobilitzacions a favor del dret a decidir.

P. Visualitza qu¨¨ pot passar amb la q¨¹esti¨® de confian?a?

R. Prosperar¨¤ per la capacitat de reconversi¨® del processisme i de crear relat. ?s imprevisible per¨° no es poden permetre que no s'aprovi perqu¨¨ el proc¨¦s quedaria tocat de mort.

P. Per qu¨¨ es va ficar en pol¨ªtica?

R. Aix¨° ¨¦s Podem: entres des d'un cercle i acabes intentant ser secret¨¤ria general. Vaig entrar a les llistes al Parlament perqu¨¨ Ubasart va comptar amb mi. Vam parlar que podia ser la n¨²mero dos de la llista del 27-S per¨° al final es va cedir l'espai a una independent (Gemma Lienas).