¡°Escriure ¨¦s anar contra tot i contra tothom¡±
L¡¯elecci¨® del cronista Javier P¨¦rez And¨²jar com a pregoner de la Merc¨¨ referma els atacs contra ell i contra Ada Colau per haver escollit un cr¨ªtic del proc¨¦s sobiranista
¡°La Cambra catalana ¨¦s un Parlament exhaust i en estat precalav¨¨ric perqu¨¨ no hi ha gaire coses a dir; es va consumint i podrint; no hi passa res: per no fer, ni ha aprovat els pressupostos¡±, opina Javier P¨¦rez And¨²jar (Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, 1965). Esperonat per la inquietud universal de qualsevol escriptor de ra?a, va canviar la cr¨°nica de carrer que practicava des de feia deu anys a l'edici¨® catalana d'aquest diari per la parlament¨¤ria, per la qual va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona 2014 que concedeix l'Ajuntament. Ha coincidit, aix¨ª doncs, amb els anys tan convulsos com estimulants del proc¨¦s independentista, amb el qual ha estat especialment cr¨ªtic, cosa que li ha passat una agra factura tant a Internet com a l'articulisme dels defensors de la causa sobiranista. Dimarts passat, el Consistori el va triar pregoner de les festes de la Merc¨¨, al setembre, fet que ha refermat tant els atacs a ell com a l'alcaldessa Ada Colau per haver escollit un cr¨ªtic del sobiranisme.
¡°Tota aquesta gent no s'adona que escriure ¨¦s el m¨¤xim acte de llibertat i que vas contra tothom i contra tot; si a Catalunya volen tenir escriptors s¡¯han d¡¯empassar aix¨°, i si no volen tenir-los, que se¡¯n vagin perqu¨¨ jo em quedar¨¦ aqu¨ª escrivint¡±, diu fixant la seva posici¨® l'autor de Paseos con mi madre i Diccionario enciclop¨¦dico de la vieja escuela, que admet que, en aquest context, ¡°¨¦s m¨¦s dif¨ªcil ser cronista parlamentari que de carrer¡±.
Tampoc ajuda, diu, l'¨²ltima fornada de diputats. ¡°Donen menys joc que els anteriors, que eren m¨¦s professionals¡ Semblava que hi havia entrat gent que representava la societat civil; per¨° no, representen els famosets de la societat civil¡±. I conclou, passional, com ho ¨¦s quan escriu: ¡°Un pol¨ªtic no ha de ser professional de la pol¨ªtica per¨° s¨ª que se l¡¯ha de prendre aix¨ª, viure-la, creure-hi, lluitar per ella i que la seva vida en depengui¡±.
Ni tan sols la maniobra d'aprovaci¨® de les conclusions de la comissi¨® d'estudi del proc¨¦s constituent de dijous passat li sembla gran cosa. ¡°S¨®n les mosques del cad¨¤ver; cors i danses; tocar la simbomba per Nadal. Que passi alguna cosa ¨¦s legislar, aprovar lleis que necessiti la gent; l'¨²nica cosa que es fa ¨¦s gesticular, i tota l'estona¡±. I ho compara amb Twitter: ¡°El que passa a la xarxa no passa al carrer, i el que passa en l'aparell legislatiu tampoc passa al carrer: va haver-hi una transgressi¨® virtual d'una alegalitat, per¨° al carrer no va passar res perqu¨¨ desobeir ¨¦s molt b¨¨stia, desobeir ¨¦s no fer...¡±.
La majoria de les cr¨ªtiques a P¨¦rez And¨²jar s'han centrat en un article sobre la Diada multitudin¨¤ria del 2014, que va qualificar de ¡°parc tem¨¤tic¡±. ¡°Jo venia d'un entorn de manis del 15-M on es respirava una llibertat brutal, on cadascun anava vestit i portava la pancarta que li donava la gana, i de sobte es convoca la gent perqu¨¨ els diguin: ¡®Poseu-vos la mateixa samarreta i quan us ho diguem, tots a terra¡¯; semblava que els pos¨¦ssim en mode de gimn¨¤stica sueca... Quan ho vaig anomenar parc tem¨¤tic, i no penso retirar-ho, ho vaig dir perqu¨¨ aquestes regles de joc no les considero v¨¤lides. No tinc res a objectar si dos milions de persones, xifra que no em crec, volguessin acceptar-les i participar-hi, per¨° tinc dret a dir que aquestes regles s¨®n de parc tem¨¤tic: no falto al respecte a la gent sin¨® a les seves regles¡±. I obre el zoom de la discussi¨®. ¡°Estem parlant d'escriptors: no pots pretendre crear un pa¨ªs com Fran?a per¨° sense res que els ofengui, sense un Charlie Hebdo. Han d'aguantar que si munten unes regles de joc hi hagi gent suficientment rebotada perqu¨¨ els diguin que aquestes regles de joc no serveixen¡±. Ha estat v¨ªctima d'una ca?a de bruixes del sobiranisme i el seu aparell medi¨¤tic? ¡°No vull acusar les idees del que fan les persones. Qui ho est¨¤ fent s¨®n els beneits de sempre. En la meva vida he llegit, per exemple, un article de Pilar Rahola: en el meu f¨°rum intern ¨¦s cutre; Rahola, als vuitanta, escrivia en aquest diari cr¨ªtiques bestials a Manuel de Pedrolo, dient-li mal escriptor¡ Ara Pedrolo ¨¦s lectura obligat¨°ria; ella ¨¦s lectura evitable¡±.
No creu que Colau l'hagi posat a la diana triant-lo com a pregoner: ¡°A mi Colau no m'hi ha posat, m'hi he posat jo; era un desafiament: per mi, dir que no era claudicar, i un escriptor de deb¨° no es talla, va a totes¡±. Tamb¨¦ fa cas om¨ªs als qui l¡¯impugnen perqu¨¨ ¨¦s de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s. ¡°Fa 20 anys que visc a Barcelona, per¨° encara que visqu¨¦s a Sant Adri¨¤: Barcelona i tota l'¨¤rea metropolitana estan pagant junts una hipoteca molt b¨¨stia... Per¨° ¨¦s que ¨¦s igual, un preg¨® el pot fer qualsevol; el meu ideal de pregoner ¨¦s Nazario, Jimmy Hendrix, Rosa Luxemburg..., gent amb car¨¤cter que va a la contra i que no deu res a ning¨²¡±. Perqu¨¨ la mera insinuaci¨® que ¨¦s de la corda de Colau l¡¯ha molestat especialment. ¡°No s¨®c de la corda de ning¨²; tinc una traject¨°ria en qu¨¨ m'he ficat amb tothom; ara, que em cau millor una dona que ha estat aturant desnonaments que alg¨² que ha estat fent tripijocs amb els bancs, doncs ¨¦s clar¡±. T¨¦ preparat el preg¨®? ¡°No, per¨° ser¨¤ subversiu i incendiari¡±.
Una batalla per l'hegemonia cultural
Despr¨¦s de la pol¨¨mica per l'elecci¨® de Javier P¨¦rez And¨²jar com a pregoner de Barcelona potser tamb¨¦ traspua una p¨¨rdua d'hegemonia cultural d'uns i l'ascens d'uns altres. "Possiblement la cultura burgesa perd. Passa des de fa uns 15 anys. T¨¦ a veure amb el m¨®n. ?s un moment gaireb¨¦ medieval en qu¨¨ alta i baixa cultura es tornen a agafar la m¨¤. La burgesia, sempre molt covarda, est¨¤ cagada de por perqu¨¨ no ent¨¦n qu¨¨ passa i fa excentricitats, com comprar-se teles¨¨ries pensant que ¨¦s no se sap qu¨¨. Com que ha caigut tot, la cultura del sistema tamb¨¦. La cultura burgesa est¨¤ descol¡¤locada, replantejant-se el que ¨¦s, i per aix¨° va a cegues". En clau semblant llegeix que l'independentisme vagi calant a l'¨¤rea metropolitana barcelonina, a priori tan sociol¨°gicament oposada. "S'ha trencat tot i els joves veuen m¨¦s modern l'independentisme: no volen ser com els seus avis, gent de maleta de cartr¨®, ni com els seus pares, que es van quedar en l'atur als 50; per aix¨° molts dipositen la seva necessitat de ser classe mitjana en el que els ofereix l'independentisme".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.