Els G¨¹ell, model dels senyors de Barcelona

Si s¡¯hagu¨¦s d¡¯escollir una nissaga representativa del que ha estat la burgesia catalana en els darrers 200 anys, no hi hauria dubte: la fam¨ªlia G¨¹ell ¨¦s el model que va inspirar la figura dels senyors de Barcelona, fortunes fetes de manera arriscada, que van saber aprofitar els diversos tr¨¤ngols de la hist¨°ria per augmentar el seu capital i la seva influ¨¨ncia en la societat. Sobre ells, el periodista Andreu Farr¨¤s ha escrit Els G¨¹ell?(Edicions 62), on fa el retrat de cinc generacions d¡¯homes de negocis, mitjan?ant els quals es pot resseguir l¡¯evoluci¨® de Catalunya.

Fent el capital. Segons l¡¯antrop¨°leg nord-americ¨¤ Gary Wray McDonogh, autor de l¡¯imprescindible Las buenas familias de Barcelona (Omega) es poden distingir diverses fases en la conquesta del poder per part de la burgesia catalana. La primera correspondria a l¡¯aparici¨® de la burgesia mercantil que, aprofitant l¡¯obertura del comer? amb Am¨¨rica, es va enriquir amb negocis de tota mena. A finals del XVIII, els burgesos van ocupar el buit que va deixar una noblesa que havia marxat a Madrid. La riquesa comen?ava a estar en mans de personatges com Joan G¨¹ell Ferrer, el patriarca, que va emigrar a Cuba. Diversos historiadors, com Miquel Izard, Ricard Vinyes o Isabel Segura, afirmen que una part molt important del capital va fer-lo amb el comer? d¡¯esclaus.

Poc despr¨¦s de retornar ric a Barcelona, va invertir els diners a aixecar la gran f¨¤brica del Vapor Vell de Sants. Tamb¨¦ va participar en la fundaci¨® de La Maquinista Terrestre i Mar¨ªtima, i va ser part de l¡¯anomenat ¡°Grup catal¨¤¡± a Madrid, lobby format pels Girona, Arn¨²s, Ferrer Vidal, Serra o Juncadella. Gr¨¤cies a la seva defensa dels interessos industrials, a Joan G¨¹ell li van aixecar una est¨¤tua a la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de Barcelona. Monument enrunat el 1936 i refet el 1941 per l¡¯escultor Frederic Mar¨¦s.

Ennoblint el cognom. Eusebi G¨¹ell ha estat, probablement, el m¨¦s conegut de la nissaga. Es va casar amb Isabel L¨®pez Bru, filla d¡¯Antonio L¨®pez L¨®pez, primer marqu¨¦s de Comillas, que havia conegut Joan G¨¹ell a Cuba i que, com ell, havia participat en el tr¨¤fic d¡¯esclaus. Eusebi pensava com el seu pare i el seu sogre, i va formar part de la Lliga Antiabolicionista que defensava l¡¯esclavatge. Va aprofitar les col¨°nies espanyoles a les Filipines, Guinea Equatorial i al nord d¡¯?frica per generar empreses com el Banco Hispano-Colonial o la Compa?¨ªa General de Tabacos de Filipinas. La Setmana Tr¨¤gica va comen?ar com a protesta per la lleva de soldats enviats a defensar les mines del Rif, propietat, entre d¡¯altres, dels G¨¹ell.

Si el seu sogre havia estat mecenes de moss¨¨n Cinto Verdaguer, Eusebi G¨¹ell va patrocinar l¡¯arquitecte Antoni Gaud¨ª, que va edificar per al seu protector el Palau G¨¹ell, la Col¨°nia G¨¹ell i el Park G¨¹ell. Com deia el bohemi Albert Llanas: ¡°Gaud¨ª ¨¦s un somiatruites, i en G¨¹ell li paga els ous¡±. Aquesta segona generaci¨® de prohoms va buscar la respectabilitat i netejar les llegendes fosques dels seus cognoms.

La Restauraci¨® va ser molt generosa amb ells, i els va premiar. Entre el 1872 i el 1931, la monarquia va atorgar 548 t¨ªtols nobiliaris nous, la majoria concedits a burgesos. A Eusebi, el rei Alfons XIII el va fer comte de G¨¹ell el 1908. Deu anys m¨¦s tard va morir i va ser enterrat al monestir de Pedralbes, restaurat gr¨¤cies al seu mecenatge.

Els senyors de Barcelona. La tercera generaci¨® de la fam¨ªlia correspon a Joan Antoni G¨¹ell L¨®pez, Gran d¡¯Espanya, marqu¨¨s de Comillas, comte de G¨¹ell i militant de la Lliga Regionalista. El seu germ¨¤ era Eusebi G¨¹ell L¨®pez, un despreocupat esteta que residia a l¡¯hotel Ritz, i que va ser un dels primers cinc europeus que van visitar la tomba de Tutankamon, per amistat amb el germ¨¤ de lord Carnarvon.

Joan Antoni G¨¹ell va ser amic ¨ªntim i conseller del general Primo de Rivera, i el principal impulsor i financer del seu Cop d¡¯Estat, el 1923. Mon¨¤rquic conven?ut, una vegada el seu amic es va consolidar al poder, va cedir uns terrenys per a la construcci¨® del palau de Pedralbes. Tamb¨¦ va col¡¤laborar en l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929, i va ser alcalde de Barcelona. En esclatar la Guerra Civil, va fugir en un vaixell de guerra angl¨¨s. Per¨° en acabar la Segona Guerra Mundial es va enfrontar a la dictadura franquista i va acabar exiliat a la Costa Blava. Va tornar el 1952 i es va instal¡¤lar a Mallorca, on va morir el 1958.

Les bones fam¨ªlies. Mentre el seu pare agafava el cam¨ª de l¡¯exili, el seu fill Juan Pablo G¨¹ell Churruca va ser un dels catalans del primer govern de Burgos. Acabada la guerra, va ser vicepresident de la Diputaci¨® de Barcelona i fundador del Banco Atl¨¢ntico. El franquisme va permetre la superviv¨¨ncia de la burgesia catalana, per¨° la seva influencia va perdre for?a. Juan Pablo es va haver de vendre el palau G¨¹ell, la col¨°nia G¨¹ell i el jard¨ª del palau Moja. En el camp de la pol¨ªtica, el 1954 va ser l¡¯amfitri¨® d¡¯una de les reunions que van celebrar Joan de Borb¨® i el general Franco. Fins i tot va conspirar amb el capit¨¤ general de Catalunya, Juan Bautista S¨¢nchez Gonz¨¢lez, per fer un Cop d¡¯Estat mon¨¤rquic. Quan el 1958 va morir el seu pare, va heretar els t¨ªtols i es va traslladar a viure a Madrid. Per¨° el mateix any el van trobar mort a la llitera del tren on viatjava quan tornava del bateig de la princesa Carolina, filla de Grace Kelly i de Rainiero de M¨°naco.

Un club exclusiu. A la d¨¨cada de 1950 es va iniciar un canvi econ¨°mic, amb l¡¯entrada de capitals estrangers a les empreses catalanes. En aquells anys, la nova burgesia educada sota el franquisme va recuperar el control del govern municipal de Barcelona. McDonogh considerava Carles G¨¹ell de Sentmenat com la s¨ªntesi d¡¯aquest proc¨¦s, com l¡¯home de negocis que combina el seu patrimoni industrial amb diversos c¨¤rrecs administratius i pol¨ªtics. Va ser diputat per Democr¨¤cia Cristiana de Catalunya, va participar en l¡¯elaboraci¨® dels Pactes de la Moncloa, i en la redacci¨® de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de 1979. M¨¦s tard, el govern d¡¯Adolfo Su¨¢rez el va nomenar president del Consorci de la Zona Franca, i despr¨¦s president del Port Aut¨°nom. Amb Carlos Ferrer Salat va fundar el Cercle d¡¯Economia i va modernitzar el Cercle Eq¨¹estre, que va presidir... S¨®n entitats que formen part del conglomerat de poder que governa Barcelona, juntament amb les directives del Bar?a i l¡¯Espanyol, el Foment del Treball, l¡¯Orfe¨® Catal¨¤, ?mnium Cultural, el Cercle del Liceu, la Cambra de Comer?, o el Reial Club de Polo. Va morir el 2012, mentre les antigues nissagues de la burgesia s¡¯adaptaven als nous temps.?