El ¡°l¨ªquid de la veritat¡± que va matar Cipriano Martos

Antonio Martos va rebre la trucada dos dies despr¨¦s: el seu germ¨¤ Cipriano havia mort. No va saber per qu¨¨ ni com. Tampoc no va poder assistir a l'enterrament. El cad¨¤ver del Cipriano va ser dipositat, sense la pres¨¨ncia de testimonis inc¨°modes, en una fossa de benefic¨¨ncia del cementiri de Reus. Era el 20 de setembre del 1973. Quatre mesos despr¨¦s, les autoritats van lliurar a l'Antonio un moneder i altres objectes que el seu germ¨¤ portava a sobre quan va ser traslladat a la caserna de la Gu¨¤rdia Civil de Reus, on, despr¨¦s d'una angoixosa tortura en la qual se'l va obligar a beure ¨¤cid, va morir.

L'Antonio ha tornat a recordar avui aquell tr¨¤gic episodi. Un jutge de Sabadell (Barcelona) li ha pres declaraci¨® per exhort de la jutgessa argentina Mar¨ªa Servini, que investiga els crims del franquisme. La fam¨ªlia del Cipriano es va afegir a la querella presentada per les v¨ªctimes i vol just¨ªcia. A m¨¦s d'esbrinar el nom dels gu¨¤rdies que van subministrar al seu germ¨¤ l'anomenat "c¨°ctel de la veritat" (un beuratge a base d'"¨¤cid corrosiu"), volen que s'ordeni l'exhumaci¨® de les restes del Cipriano.

Als 74 anys, i encara amb un inconfusible accent granad¨ª, l'Antonio ha anat als jutjats amb la fotografia del seu germ¨¤ (mirada serena rere les ulleres de pasta, abundant mata de cabells rematada per unes patilles tamb¨¦ generoses) i un missatge: "Ni oblit ni perd¨®". "Els governants d'aquest pa¨ªs haurien de tenir una mica de moral i sentir alguna cosa en veure que ha hagut de venir una persona de fora perqu¨¨ s'entreobrin les portes que han tingut tancades amb pany i clau", ha denunciat l'Antonio.

M¨¦s de quatre d¨¨cades despr¨¦s del crim, encara s'ignoren moltes de les circumst¨¤ncies. En part, per l'opacitat del Govern espanyol a l'hora d'aportar dades: "Vam demanar els noms dels gu¨¤rdies, per¨° ens van contestar que no podien donar-los perqu¨¨ vulnerarien el seu dret a la intimitat", explica Felipe Moreno, coordinador de la xarxa catalanobalear de la querella argentina. L'Antonio admet que "possiblement viuen alguns" dels que van causar la mort del seu germ¨¤. Per¨° lamenta que no hagin estat "els m¨¤xims responsables" els que paguin per aquest i altres crims.

Cipriano Martos va arribar a Catalunya fugint de la mis¨¨ria de la seva terra natal. Nascuts el 1945 a Hu¨¦tor-T¨¢jar (Granada), els germans pertanyien a una fam¨ªlia humil de jornalers. El Cipriano va ser jornaler a Sevilla, miner a Terol, empleat del t¨¨xtil a Sabadell i Terrassa i, finalment, encofrador a Reus, localitat on va arribar a comen?aments del 1973. Des de jove va militar a Comissions Obreres i al Partit Comunista d'Espanya Marxista Leninista (PCE-M-L), aix¨ª com al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

El 25 d'agost del 1973, el van detenir al seu lloc de treball durant una batuda que va afectar m¨¦s persones. L'acusaven d'haver repartit, uns dies abans, propaganda contr¨¤ria al r¨¨gim a Igualada. Va ser traslladat a la caserna de la Gu¨¤rdia Civil de Reus on, malgrat les tortures infligides, es va negar a revelar els noms dels seus companys. Finalment, els gu¨¤rdies van decidir subministrar-li el "c¨°ctel de la veritat" per for?ar-lo a confessar.

Aquell ver¨ª li va abrasar l'est¨®mac i va haver de ser traslladat a l'Hospital de Sant Joan. L'informe m¨¨dic assenyala que el Cipriano ja no es trobava "en condicions de declarar". Tanmateix, el van tornar a portar a la caserna, on els gu¨¤rdies el van sotmetre a nous i violents interrogatoris. L'estat de salut del Cipriano era llavors tan precari que el van haver de portar novament a l'hospital. El 17 de setembre, segons la documentaci¨® m¨¨dica, va morir per "hemorr¨¤gies internes".