Un any de batussa pels s¨ªmbols independentistes a Barcelona

L'elecci¨® del pregoner de les festes de la Merc¨¨ ¨¦s el nou cap¨ªtol de la guerra que protagonitzen l'Ajuntament de Barcelona i l'independentisme pels s¨ªmbols nacionals de Catalunya. El conflicte porta un any ben viu i va comen?ar per una cosa tan mundana com un urinari. El consistori, en una prova pilot per reduir les miccions a la via p¨²blica, va encastar un urinari port¨¤til a l'exterior del Born Centre Cultural (BCCM). Va ser furibunda la reacci¨® del nacionalisme que considera el jaciment de la guerra de Successi¨® al Born com ¡°la zona cero dels catalans¡± ¨Csegons definici¨® de Quim Torra, exdirector del BCCM i expresident d'?mnium Cultural¨C. CiU va assegurar que l'urinari era ¡°una manca de respecte i un menyspreu a la hist¨°ria i al patrimoni de la ciutat i del pa¨ªs¡±. L'Ajuntament va a canviar r¨¤pidament la localitzaci¨® del v¨¤ter.

De m¨¦s dif¨ªcil soluci¨® ¨¦s el xoc produ?t per l'exposici¨® 'Franco. Vict¨°ria. Rep¨²blica', prevista per a aquest octubre i que instal¡¤lar¨¤ dues escultures franquistes a l'esplanada del Born. CiU i ERC han criticat a l'un¨ªson el que consideren una manca de respecte a la hist¨°ria de la naci¨®. El l¨ªder dels republicans a Barcelona, Alfred Bosch, va advertir que ¡°mentre les fosses de la Guerra Civil continu?n sense obrir-se, que es plantegi aquesta exposici¨® ¨¦s ofensiu per a les v¨ªctimes; d¨®na una imatge de normalitat que no existeix¡±. Jaume Ciurana, regidor de CiU i habitual defensor de les ess¨¨ncies patri¨°tiques, va carregar durament contra el govern municipal des de les xarxes socials: ¡°Els pot m¨¦s tapar aix¨° que menyspreen: la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya. Desvirtuar el BCCM era i ¨¦s l'objectiu¡±. Joaquim Forn, regidor de CiU, va comentar aquest divendres en roda de premsa que ¡°¨¦s frivolitzar que la gent hagi de veure de nou escultures franquistes al carrer. Estem totalment en contra que s'utilitzi el Born per menysprear-lo. Hi ha gent que est¨¤ obsessionada a fer-lo desapar¨¨ixer¡±.

Una ¨¤gora i no un temple

Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona, explica en una resposta escrita que l'Ajuntament ¡°no vol que el Born sigui un temple sin¨® una ¨¤gora. Una ¨¤gora de tothom. De mem¨°ries plurals i un record com¨²: 1714¡±. Sobre l'exposici¨® 'Franco. Vict¨°ria. Rep¨²blica', Pisarello apunta que ¡°el que s'exposar¨¤ al Born no ¨¦s una est¨¤tua de Franco; ¨¦s una runa de Franco, sense cap, malmesa. Anir¨¤ acompanyada per una exposici¨® sobre la tortura durant el franquisme, i la seva impunitat, sota el t¨ªtol 'Aix¨° em va passar'¡±.

Ciurana tamb¨¦ s'ha enfrontat a l'equip de Colau per la bandera de Santa Eul¨¤lia, un estendard de Barcelona durant l'assetjament borb¨°nic del 1714. Ciurana i Quim Torra van denunciar el greuge que suposa que l'Ajuntament hagi retirat la bandera del BCCM, restaurada per l'anterior equip de govern de CiU. Un altre motiu de discussi¨®, dins del marc de la simbologia del 1714, va ser la negativa del consistori a autoritzar la sortida des de la seu de l'Ajuntament, l'11 de setembre passat, al grup de figurants de La Coronela, una unitat militar austriacista del 1714. El veto es va justificar, segons l'Ajuntament, perqu¨¨ es considera poc solemne per a un acte institucional la desfilada de disfresses d'¨¨poca per part d'una entitat que ¡°tampoc t¨¦ una tradici¨® arrelada a la ciutat¡±. CiU, ERC i la CUP van ignorar la negativa i van acompanyar La Coronela.

Parc tem¨¤tic

El darrer cap¨ªtol d'aquesta batalla ha estat l'elecci¨® de P¨¦rez And¨²jar com a pregoner de les festes de la Merc¨¨. El seu humor per retratar episodis del proc¨¦s sobiranista ha irritat les files independentistes. La mobilitzaci¨® contra l'elecci¨® de P¨¦rez And¨²jar s'ha materialitzat en la convocat¨°ria d'un preg¨® alternatiu que protagonitzar¨¤ l'actor Toni Alb¨¤, disfressat de Felip V. Amb Alb¨¤ participaran en aquesta astracanada els figurants de La Coronela i un grup de m¨²sica anomenat Rappers Per la Independ¨¨ncia. L'acte est¨¤ patrocinat per l'empresari independentista Jordi Roser, amb les seves benzineres Petrolis Independents ¨Cempresa que assegura tributar nom¨¦s a Catalunya i destinar part dels seus ingressos a ¡°entitats catalanistes¡±¨C i les caves Roset ¨Cproductores del vi Catalunya Lliure¨C. Una de les cr¨ªtiques adre?ades a P¨¦rez And¨²jar ¨¦s un article en qu¨¨ comparava l'independentisme amb un parc tem¨¤tic.

CiU ha anunciat que estar¨¤ representada a la par¨°dia d'Alb¨¤ per dos regidors; ERC tamb¨¦ hi enviar¨¤ algun representant. El diputat de Junts Pel S¨ª Eduardo Reyes va anunciar la seva pres¨¨ncia via Twitter. La columnista Pilar Rahola, membre del Consell Assessor per la Transici¨® Nacional de la Generalitat, ha estat la principal promotora del preg¨® patri¨°tic a les xarxes socials. Rahola explica a EL PA?S que ¡°P¨¦rez And¨²jar ha insultat reiteradament les posicions pol¨ªtiques que defensem persones com jo. Elegir-lo com a pregoner de la Merc¨¨, quan hauria de ser alg¨² que representi tothom, ¨¦s un s¨ªmptoma molt desagradable¡±. Rahola destaca que el principal problema ¨¦s que ¡°l'Ajuntament consideri que una persona aix¨ª ¨¦s una persona de consens. El govern de Colau ¨¦s poc o gens sensible amb els s¨ªmbols nacionals, i tamb¨¦ poc sensible cap a una part de la poblaci¨® de Barcelona, que ¨¦s majorit¨¤ria. Per¨° no ¨¦s una estrat¨¨gia premeditada. ?s improvisat, hi ha una falta absoluta de sensibilitat. En assumptes hist¨°rics fins i tot hi ha menyspreu. ?s un tic 'progre' cl¨¤ssic, posar-se al¡¤l¨¨rgics amb el nacionalisme¡±.

Ramon Espasa, veter¨¤ dirigent del PSUC i un dels pol¨ªtics que va promoure el 1980 la instauraci¨® de l'11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya, considera que l'equip de Colau no administra b¨¦ la q¨¹esti¨® dels s¨ªmbols nacionals: ¡°No els menysprea, per¨° l'esquerra que hi ha a l'Ajuntament no sap assumir b¨¦ el problema. No tenen prou altura de mires per assumir el tema de forma catalanista i transversal. Sense voler, apareixen com a antiindependentistes¡±. Espasa tamb¨¦ afegeix en els errors de gesti¨® dels s¨ªmbols la retirada del bust del rei Joan Carles del sal¨® de plens. L'operaci¨®, el 2015, es va realitzar dues vegades per donar m¨¦s espai a les c¨¤meres, en les dues ocasions mostrant com carregaven el bust en caixes de cartr¨® reutilitzades: ¡°All¨° ho vaig veure com una xarlotada; aquest afany d'esborrar els borbons del nomencl¨¤tor em sembla una ximpleria. Els carrers formen part de la hist¨°ria¡±.

Enric Ucelay-Da Cal, catedr¨¤tic em¨¨rit d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UPF, apunta que ¡°la hipersensibilitat i l'afany de monopoli espiritual dels uns i dels altres s¨®n trets tradicionals, que amb regularitat serveixen per provocar esc¨¤ndols¡±. Ucelay Da-Cal recorda que el conflicte ve de lluny, i posa d'exemple la reacci¨® de l'esquerra quan Joan Antoni G¨¹ell, burg¨¨s i alcalde la Lliga Regionalista el 1930, va instal¡¤lar un bidet als serveis de l'Ajuntament: ¡°?s habitual que els creients del foc sagrat de la p¨¤tria ferida s'indignin amb algun gest dels protectors dels desvalguts per l'opressi¨® capitalista, i a l'inrev¨¦s¡±.