Les tortures franquistes, al Born

El 27 de setembre del 1975, poc abans de morir Franco, es van produir els tres ¨²ltims afusellaments del r¨¨gim. A Barcelona, el jove de 21 anys Juan Paredes Manot, Txiki, militant d'ETA pol¨ªtic militar. Els altres dos, a Madrid i Burgos. Aquest dimarts es commemoren els 41 anys d'aquesta trista efem¨¨ride. La data era prop¨ªcia per presentar al Born CMM l'exposici¨® Aix¨° em va passar, que parla de tortures i impunitats durant el franquisme i la primera democr¨¤cia. L'exposici¨® forma part de les activitats programades en el cicle Evocacions de la ru?na. 1936-2016, en qu¨¨ el plat fort ¨¦s una altra exposici¨®: Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica, impunitat i espai urb¨¤ (a partir del 18 d'octubre), que ha generat pol¨¨mica des que es va saber que inclour¨¤ com a part del muntatge dues de les escultures retirades de la ciutat de l'etapa franquista: l'eq¨¹estre de Franco, creada per Josep Viladomat el 1963 i retirada de Montju?c el 2008, i La Victoria, de Frederic Mar¨¨s, del 1939, retirada el 2011, rescatades dels magatzems municipals.

L'exposici¨®, comissariada pel professor Javier T¨¦bar, sorgeix de la universitat. ¡°Quan explico als meus alumnes la repressi¨® i les tortures que es van viure en comissaries i centres de detenci¨® estatals em pregunten 'Aix¨° va passar?'¡±. D'aqu¨ª el t¨ªtol d'aquesta dura mostra que aborda el passat recent ¡ªque arriba fins a la primera Transici¨®¡ª a partir de documents i testimonis de persones que van viure i van patir en primera persona, a m¨¦s d'explicacions de car¨¤cter hist¨°ric, jur¨ªdic o social.

En un espai com ¨¦s el Born CMM, reconvertit en centre de mem¨°ria m¨¦s enll¨¤ del 1714, l'exposici¨® explica com s'ignoraven els drets humans m¨¦s elementals despr¨¦s d'una detenci¨®, les formes de la repressi¨® i com es practicaven, els protagonistes de dur-les a terme, tant els responsables directes com els c¨°mplices, molts dels quals encara s¨®n vius. En un mapa de la ciutat s'explica la topografia amb els llocs on es duien a terme els interrogatoris i s'analitza el paper dels funcionaris (sobretot jutges) fidels al r¨¨gim que feien els ulls grossos. ¡°?s una mostra pionera a Barcelona, Catalunya i la resta de l'Estat espanyol¡±, va explicar Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde municipal, que va presentar l'exposici¨®.

El recorregut est¨¤ esquitxat de testimonis que posen els p¨¨ls de punta. ¡°M'impressionava molt sentir com torturaven altres companys, els crits, els cops... Tamb¨¦ em feia venir n¨¤usees el que deien sobre el sexe, que em ficarien una pistola pel cony, que em donarien puntades de peu per inutilitzar-me com a dona. Durant un mes no vaig poder dormir recordant-ho¡±, relata Trinidad Herrero, de 19 anys, acusada de militar al FRAP.

Per la seva banda, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Mem¨°ria del Consistori, va destacar que l'exposici¨® ha de servir per plantejar-nos ¡°fins on arriba la just¨ªcia i fins a quin punt ¨¦s ¨¨tic prendre's la just¨ªcia per compte propi quan les institucions no actuen¡±, a m¨¦s de preguntar-se: ¡°Si la tortura ¨¦s un element estructural de la dictadures, la impunitat ¨¦s un element estructural de les democr¨¤cies?¡±. La mostra conclou amb un v¨ªdeo per reflexionar sobre aquesta impunitat en la qual es mostra l'entrevista d'un canal de televisi¨® privat a l'exministre i governador civil de Barcelona Rodolfo Mart¨ªn Villa, en la qual se li pregunta per la condecoraci¨® atorgada el 1977 a l'inspector de la policia Antonio Gonz¨¢lez Pacheco, conegut com a?Billy el Ni?o, despr¨¦s que hagu¨¦s estat condemnat anys abans per un tribunal per maltractament a un detingut. La casualitat va fer que, precisament aquest dimarts, una jutge argentina, despr¨¦s de demanar-ne l'extradici¨®, l'obligui a declarar a Espanya pels crims comesos durant la dictadura franquista.