Dolores Redondo: ¡°Llegia i escrivia per fugir del dol¡±

Diu que guanyar el 65¨¨ premi Planeta (i els seus 601.000 euros) amb Todo esto te dar¨¦ ¨¦s ¡°el mat¨ª de Nadal d¡¯un escriptor, oripell, m¨¤gia i festa¡±, dibuixa Dolores Redondo (Sant Sebasti¨¤, 1969). Per¨° ella ja fa gaireb¨¦ tres anys que ¨¦s en un n¨²vol, el de la famosa Trilogia de Baztan: gaireb¨¦ un mili¨® d¡¯exemplars venuts nom¨¦s a Espanya i Am¨¨rica Llatina, 34 idiomes i el 3 de mar?, estrena de l¡¯adaptaci¨® d¡¯El guardi¨¤ invisible, la primera part, convocat¨°ria que a Facebook est¨¤ provocant que grups de lectores es confabulin i ja contractin cangurs per poder anar aquest dia al cinema.

Per¨° per Redondo el premi ¨¦s tamb¨¦ part de la seva inf¨¤ncia: ¡°Ho mirava a la tele i em deia que jo voldria ser aqu¨ª; el Planeta per a mi ¨¦s la imatge de Terenci Moix recollint-lo, o la de V¨¢zquez Montalb¨¢n o Vallejo-N¨¢gera¡­Gaireb¨¦ sempre senyors, s¨ª¡­¡±. Era una nena marcada per la trag¨¨dia familiar, ella amb quatre anys, d¡¯haver vist morir una germana. ¡°Llegia i escrivia per fugir del dol: llegint no molestava, no feia soroll i m¡¯escapava de la tristesa de casa¡±. Per aquest motiu utilitzava el nom d¡¯un dels seus herois infantils, el Jim Hawkins de L¡¯illa del tresor (¡°jo tamb¨¦ em veia embarcant mar enll¨¤ per escapar-me¡±) per presentar una novel¡¤la negra en la qual el Manuel, escriptor fam¨®s, sospita de la doble vida que portava el seu company sentimental arran d¡¯un accident molt sospit¨®s en el qual mor. Un argument massa simple perqu¨¨ Redondo li don¨¦s voltes des de feia sis anys. ¡°?s que intento reflectir-hi com es pot viure un amor encara en contra de tots els desitjos familiars¡±, deixa anar. Tamb¨¦ hi ha transsumpte autobiogr¨¤fic. ¡°Els meus pares van tenir una mica de Romeu i Julieta: ell era gallec i per feina se¡¯n va anar al Pa¨ªs Basc i aqu¨ª va con¨¨ixer la meva mare; a casa seva estaven en contra d'aquest matrimoni perqu¨¨ temien el que va passar: que no torn¨¦s; ning¨² de la seva fam¨ªlia va anar a les noces i jo, durant anys, no vaig saber res dels meus avis paterns¡±.

A la vida, solem tornar on un, de veritat, no vol tornar¡±

A m¨¦s d¡¯aquesta deu subterr¨¤nia, per la novel¡¤la corren tamb¨¦ les aig¨¹es t¨¨rboles de la cobd¨ªcia humana, la recerca d¡¯una veritat i la lluita contra una injust¨ªcia, tot emmarcat en la fam¨ªlia del finat, noblesa d¡¯antiga soca de la Gal¨ªcia profunda. ¡°Tota cobd¨ªcia material en comporta una de moral, vital, que avui veiem molt amb aquest desig absurd d¡¯acumular experi¨¨ncies que en veritat no ens aporten res; una cobd¨ªcia del fingiment, tamb¨¦, que en el cas del mort va acompanyada de la c¨¤rrega inexorable per pert¨¤nyer a aquesta fam¨ªlia¡±. Una fam¨ªlia que ¨¦s leitmotiv en tota l¡¯obra de Redondo i que explicaria la seva passi¨® per El padr¨ª de Mario Puzo: ¡°Michael representa aquest il¡¤l¨²s afany de viure a part del que s¨®n, d¡¯esquena a ells, de pretendre que ets fora, per¨° ser¨¤ el m¨¦s capacitat per a tot el contrari¡±. I tamb¨¦ la remet a dos dels seus autors fetitxe: S¨¢bato i Benet. ¡°M¡¯agrada la foscor que destil¡¤len les seves obres; a Todo esto te dar¨¦ hi ha similituds amb el significat ocult de Volver¨¢s a Regi¨®n: la condemna impl¨ªcita de tornar on no vols tornar; a la vida solem fer-ho¡±.

Redondo, amant de la mitologia basconavarresa que marca la seva trilogia, admet que dissabte no es va recordar de la dona que li va llegir, quan tenia vint anys, el seu futur (i, sembla, que la va encertar en tot). ¡°No, la profecia la vaig complir jo, esclar; per¨° ¨¦s evident que hi ha gent dotada de sensibilitats especials per captar tamb¨¦ les dels altres i com aix¨° pot marcar la seva vida¡±. Ella, com a narradora, les t¨¦.