Nous records a la frontera

Quan Ommar Haddad se¡¯n va anar de Damasc, al febrer del 2015, tenia una cosa molt clara: ¡°No hi ha futur a S¨ªria¡±. Llavors va comen?ar un viatge per trobar refugi a Europa, un periple que el va portar de Turquia a la frontera grega amb Maced¨°nia, passant per un trajecte en una llanxa pneum¨¤tica en la qual anaven cinquanta persones i amb la qual va arribar a l¡¯illa grega de Lesbos. L¡¯¨²ltim pas abans de deixar enrere Gr¨¨cia era agafar un autob¨²s que el deixaria en una benzinera de l¡¯empresa EKO a pocs quil¨°metres de la frontera. Aqu¨ª va ser on Haddad i milers de refugiats es van quedar estancats despr¨¦s del tancament de fronteres el 8 de febrer del 2016: en una estaci¨® de servei enmig de la carretera, que aviat es va convertir en el segon camp de refugiats despr¨¦s del d¡¯Idomeni. La comunitat que es va crear a EKO, on refugiats i voluntaris ¨Cla majoria catalans¨C es van organitzar per aconseguir millors condicions de vida, ha estat guardonada amb el Premi Internacional de la Fundaci¨® Alfonso Com¨ªn.

Haddad, de 23 anys, no pot dir el seu nom real ni explicar com ha aconseguit finalment arribar a Barcelona, on vol comen?ar ¡°una nova vida, amb nous somnis¡±. Per¨° vol compartir els seus records. Alguns s¨®n molt dolorosos, com el de les bombes sobre Damasc, el de la seva casa familiar, ¡°que est¨¤ destru?da¡± o el del trajecte amb llanxa cap a Lesbos: ¡°Havia de sostenir el meu nebot perqu¨¨ no se li amuntegu¨¦s la gent al damunt i pogu¨¦s respirar¡±, explica en el vest¨ªbul d¡¯un hotel c¨¨ntric de Barcelona, un escenari radicalment diferent del que es va trobar quan va arribar a l¡¯estaci¨® EKO.

Les condicions de vida eren p¨¨ssimes ¨C¡°al principi no ten¨ªem tendes per a tots, i vam haver d¡¯estar sota la pluja uns dies¡± ¨C, per¨° all¨¤ va ser on va comen?ar a crear nous records gr¨¤cies al treball conjunt entre voluntaris i refugiats, que cada dia es reunien per discutir quines eren les necessitats del camp i intentar donar-hi resposta. Entre tots, i aprofitant les habilitats de cadascun, van crear una escola ¨Con s¡¯aprenia ¨¤rab, angl¨¨s, franc¨¨s, castell¨¤, grec¨C, una cuina, una infermeria i un espai per a les dones. Haddad, que parla angl¨¨s, era un dels int¨¨rprets del camp. Tamb¨¦ animava les festes amb una guitarra i organitzava les nits de cinema amb un projector que van aconseguir, ¡°una de les activitats m¨¦s demanades¡±, explica.

Alguns d¡¯aquests records nous, Haddad els porta al damunt: tres polseres, un collaret¡­ ¡°I en tinc molts m¨¦s a casa¡±, afirma mentre somriu, c¨°mplice, a David Zorrakino. Ell ¨¦s un dels voluntaris que va impulsar la comunitat i el projecte EKO a la benzinera. ¡°Un dels nostres objectius era que els refugiats creessin nous records¡±, explica. ¡°Els nens, al principi, dibuixaven bombes sobre la ciutat, el viatge amb llanxa, els familiars que havien deixat enrere, per¨° al cap d¡¯uns dies de ser a EKO ja comen?aven a poder dibuixar les coses del camp¡±. ¡°?rem una gran fam¨ªlia, hi havia ¨¤rabs, kurds, gent molt gran, nens, i conviv¨ªem perfectament¡±, detalla Haddad.

Tot aix¨° es va acabar el 13 de juny del 2016, quan el Govern grec va evacuar l¡¯estaci¨® EKO amb m¨¦s de 300 policies antidisturbis per traslladar els refugiats a camps militars i poder controlar-los millor. ¡°Va ser un dia molt trist, plovia i tots ploraven¡±, recorda Haddad, que per contrarestar aquesta situaci¨® va treure la guitarra i va aconseguir que els seus ve?ns cantessin davant els agents. La policia va detenir els voluntaris i va traslladar els refugiats a Vasilika, a una antiga granja d¡¯aus. ¡°Ens van dir que ens traslladaven aqu¨ª per millorar les condicions higi¨¨niques i sanit¨¤ries, per¨° al camp militar ens vam trobar dos dits de pols, una calor insuportable i un menjar que sempre estava caducat¡±, explica Haddad. A m¨¦s, les autoritats no hi van deixar entrar els voluntaris, que els van seguir fins all¨¤, i van separar els refugiats per ¨¨tnies per evitar conflictes, sense saber que durant quatre mesos havien conviscut sense problemes. ¡°Tot el que hav¨ªem constru?t va ser destru?t¡±, lamenta Haddad.

La persist¨¨ncia dels voluntaris va ser determinant per no deixar en l¡¯oblit els mesos a EKO. Van llogar un casalot proper al camp militar, i amb els refugiats, que tenen perm¨ªs per sortir del camp, van comen?ar a reconstruir l¡¯escola, la cuina o l¡¯espai per a les dones. La comunitat EKO ara nom¨¦s ¨¦s di¨¹rna, ¨¦s a cent metres del camp militar, i ¨¦s on passen el dia gran part dels refugiats que malviuen en una antiga granja d¡¯aus mentre esperen que s¡¯obrin les fronteres. Haddad, encara que t¨¦ en la seva mem¨°ria les bombes, el mar amena?ador i els seus pares, que continuen a S¨ªria, no pot deixar de somriure quan pensa en EKO. Ara s¡¯est¨¤ assentant aqu¨ª, intenta aprendre catal¨¤ i pensa a trobar feina r¨¤pid, per¨° afirma: ¡°Si pogu¨¦s tornar com a voluntari, ho faria en el primer vol¡±.